És costum datar l’inici de la filosofia just al segle VI abans de Crist, a Grècia; però són molts els testimonis que relativitzen aquesta data. Força segles abans d’aquest inici oficial, a Mesopotàmia, es composà El poema de Guilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició
humana. El Poema té una doble rellevància. Per una banda, inicia la literatura coneguda de la Humanitat: les tauletes conservades són els fragments d’es-
criptura, escriptura cuneïforme, més antics del món per —ara—.
Per l’altra, és una profunda i sàvia, antiga i actual reflexió sobre què són i com han de viure els humans. Guilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en dotze tauletes d’argila assíries, és una idealització posterior d’aquest personatge.
Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mor. En les sis tauletes restants, Guilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: cap humà pot defugir la mort. A Guilgamesh, alternativament, se li ofereix una possibilitat de vida ben humana.
I com que el teatre ha de despertar en els espectadors una relació especial amb la vida, potser no hi ha ningú millor que Oriol Broggi per portar a escena aquesta gran història mesopotàmica en un Grec que ens vol fer viatjar a Àsia. Aquest continent no li és gens desconegut.
Amb Èdip, aquesta temporada al Teatre Romea, des que va posar en marxa La Perla 29 ha dirigit, per exemple, L’orfe del clan dels Zhao (2014), Antígona (2006) o Incendis (2012). I posats a explicar grans històries, afronta el repte d’inaugurar el Grec, i estrenar-se al Teatre Grec, amb una de les històries més antigues del món.
La clau del domini escènic de Broggi és també en la projecció del discurs. Així, la història d’amistat i de descens als inferns d’ El poema de Guilgamesh no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat. Oriol Broggi entoma el repte i, segurament, ho fa amb l’espectacle més ambiciós de la companyia. Un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.
Una de les característiques del teatre de Broggi sol ser la nuesa de l’escenari. Una escenografia sòbria i austera que fa treballar la imaginació. Curiosament, moltes de les seves obres tenen un element en comú. La sorra. Ens avancen que hi haurà un terra de sorra. També una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani, entre el Tigris i l’Eufrates… Són elements que La Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. A partir de la dramatúrgia de Jeroni Rubió, dirà el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota el cel estelat i el so dels grills, un repartiment excepcional d’actors i actrius —Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas, Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler i Ramon Vila— disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.
La literatura té per tant un sentit màgic, no en va quan s’inventa per primera vegada el relat complex és aproximadament fa uns cinc mil anys, a Mesopotàmia, quan amb l’epopeia de Guilgamesh s’intenta donar resposta a un enigma que encara segueix vigent i que és: què li espera a l’ésser humà després de la mort? Per què l’ésser humà està condemnat a morir si els déus són immortals? No se n’ha trobat la solució i és molt probable que La Perla 29 tampoc la trobi. En acabar El poema de Guilgamesh l’heroi sumeri no
ha assolit la immortalitat dels déus a la qual aspirava, però molts segles després podem constatar que el seu anhel s’ha vist satisfet en aconseguir la immortalitat dels homes i passar a la història. Quan mirem enrere per buscar els orígens de l’escriptura, la seva figura apareix majestuosa.
Redacció: Oriol Puig / @ori_uri
Imatge: Clara de Ramon
