L’Off del Romea torna amb La Supervivència de les lluernes, la segona part de la trilogia Fer sonar una flor iniciada amb El somni d’un elefant hipotecat que es va poder veure a La Seca durant el mes d’octubre.
Durant l’època com a director del Romea, Julio Manrique va provar d’acostar un nou públic al teatre, més jove o que busqués nous formats i experiències teatrals. La seva aposta per espectacles com Sé de un lugar i La nit just abans dels boscos, un representat al hall i l’altre itinerant per diferents espais del teatre, va tenir un gran èxit. Les dues obres no només s’han pogut veure en altres sales, sinó que encara giren. Sé de un lugar ha estat fent temporada a Madrid i La nit just abans dels boscos al Maldà. L’actual director, Borja Sitjà, ha volgut mantenir l’aposta amb La supervivència de les lluernes, una obra dirigida per Daniela De Vecchi que ja s’ha pogut veure al Festival Grec, FiraTàrrega i el Temporada Alta.
LAminimAL proposa un viatge a la Transició espanyola, un viatge crític, que revisa el nostre passat recent amb la mirada d’aquella generació que ja no la va viure. “Ens situem al passat per entendre el present i interrogar el futur”, diu l’actriu Xantal Gabarró. Durant l’espectacle, els assistents són conduïts a través d’un itinerari que els porta per diferents espais del teatre amb la voluntat de convertir-los escenari de l’acció, però també lloc de reflexió. La dramatúrgia de Daniela De Vecchi, que parteix de textos de Juan Mayorga i José Sanchis Sinisterra i s’inspira en els últims escrits de Pasolini, converteix els deu intèrprets en “autèntics supervivents que habiten al marge del poder. Deu persones amagades soledat, ofuscades entre les llums i les ombres d’aquest moment històric”.
La companyia va néixer fa quatre anys com un laboratori de creació a la Sala Beckett al voltant de Daniela De Vecchi i la figura de Sanchis Sinisterra “amb l’objectiu d’investigar els sistemes minimalistes i el teatre sistèmic”, explica l’actor Eloi Bonet. “Fem servir una sèrie de moviments o accions repetitives per, a partir de la forma, generar els continguts. Els actors treballen amb una partitura d’accions físiques, que nosaltres anomenem ‘actema’, que és l’equivalent al fonema: la mínima unitat d’acció. I a partir d’aquests actemes ells poden modular, variar i anar introduint la seva part creativa. A l’Elefant Hipotecat treballàvem la sistèmica de manera bastant acurada, però ja amb algunes passes de transgressió general del sistema, que ara s’accentua amb La supervivència de les Lluernes“, diu la directora.
Com a la resta dels seus espectacles, LAminimAL juga amb la participació del públic, que si bé no surt a escena amb els actors, sí que és un element imprescindible de l’espectacle. En aquest cas, recorreran amb una copa de vi i total proximitat amb els actors el bar de la sala, les escales, el hall, una discoteca al pis superior fins arribar a la platea del teatre.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: LAminimAL
