El Teatre Lliure acull l’adaptació del relat de Kafka Informe per a una Acadèmia, protagonitzat per Ivan Benet i amb música de Silvia Pérez Cruz.
Ivan Benet dirigeix, interpreta i ha traduït de l’alemany al català Informe per a una Acadèmia, un conte escrit per Kafka el 1917, dos anys després del seu conegut La Metamorfosi, sobre la vida d’un mico transformat en humà que assoleix l’èxit al món de l’espectacle. Un text, ara fet monòleg, que Benet explica que va trobar per casualitat, rellegint un llibre de relats de l’autor txec, i hi va quedar atrapat. “Era hipermodern”, narra l’intèrpret, i va proposar-se “anar al revés” de com s’havia representat fins ara al teatre: sovint s’ha mostrat el protagonista amb els trets propis del simi, però Benet va basar-se en la descripció de Kafka que el qualifica de “sorprenentment humanitzat”. El simi que veurem al Lliure no té cua, el mico no hi surt: “però la lluita la guanya Kafka –confessa Benet–, i l’animal apareix quan menys t’ho esperes, d’una manera contundent”. Hi trobem un Kafka “molt filosòfic, molt juganer, amb molta ironia i humor, però alhora amb mala llet” i amb un punt de denúncia que va sorprendre Benet.
Informe per a una Acadèmia és la conferència que fa el mico sobre com ha après a ser humà per repetició: una reflexió sobre temes com l’honor i la llibertat que és, en certa manera, un mirall per nosaltres. Un mirall on l’animal que tots duem dins ens parla sobre com cal adaptar-nos per ser acceptats, sobre com l’alcohol i el tabac van ser els seus primers “aprenentatges civilitzats”, i ens fa dubtar de qui és l’animal. “No hi ha moral, però. És una exposició molt freda, i el rebot a l’espectador és molt fort –explica Benet–. Hi veiem l’Europa actual, on les llibertats a vegades no són com haurien de ser”. El codirector de l’obra Xavi Ricart, antic company de d’estudis de Benet a l’Institut del Teatre, avisa que “és un text carregat d’idees, i entre elles parla del que és estar en un aparador, com t’has d’adaptar al que els altres volen, i si no ho fas ets tractat com un estrany”.
ANIMALS MUSICALS
L’home-mico de Benet aprèn per oïda, i gràcies a aquesta capacitat desenvolupa un gust pel jazz i es converteix en cantant: Silvia Pérez Cruz ha composat la banda sonora, musicant lletres de Benet i Kafka i aportant-hi la veu. La música, que apareix “al cap del personatge”, és jazz “amb africanismes, tocs de cabaret alemany d’entreguerres i una mica de corda”, explica Benet, que també canta, però “d’una manera especial”, perquè és un mico.
Podeu fer un tast musical de la seva versió del poema Freiheit (Llibertat) -fent click al nom-, amb música de Silvia Pérez Cruz i lletra de Franz Kafka.
UN VIATGE EN UNA TARIMA
Tot i ser teatre de text, es tracta d’un muntatge molt visual, un espectacle molt plàstic on l’espai té un paper important: una tarima de fusta, “una capsa de sorpreses”, es transforma paral·lelament a la metamorfosi del personatge. Jordi Queralt ha dissenyat aquesta escenografia on l’escenari és “una precipitació del que té lloc a les pàgines del relat. Un terra que, a partir del moviment del protagonista, ens guia en aquest viatge físic, però també interior”.
Text: Neus Riba
