Cada cert temps, la cartellera barcelonina ens ofereix algun títol clàssic de comèdia que tothom coneix, malgrat que no tothom ha vist. Aquesta primavera podrem gaudir —si encara no ho heu fet mai— d’una d’aquestes obres, perquè torna als escenaris un dels títols imprescindibles de la comèdia francesa contemporània: El sopar dels idiotes.
El director, guionista i productor francès, Francis Veber, és un dels directors més reconeguts de comèdies franceses.
Francis Veber és l’autor d’un dels textos que ha fet més fortuna dins del repertori de les companyies d’aficionats d’arreu. Existeix un llarg llistat de comèdies que formen part de l’imaginari escènic col·lectiu després de triomfar a la cartellera barcelonina. Parlo de títols com Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn; Pels pèls, de Paul Pörtner; La jaula de las locas, de Jean Poiret, o la més reconeguda de totes, L’estranya parella, de Neil Simon.
El sopar dels idiotes s’hi afegeix amb la seva coneguda premissa escrita el 1993: un grup d’amics celebra un sopar setmanal on cadascú ha d’anar acompanyat d’un idiota, i el que porti el més idiota guanya. Sota la direcció de Paco Mir, el polifacètic membre del Tricicle, l’obra es va estrenar en català al Teatre Condal el juliol del 1998. Després de girar pel territori i d’una reeixida reestrena al Poliorama, el muntatge va finalitzar funcions al mateix Condal el 2002. Lluís Marco i Ricard Borràs encapçalaven el repartiment original, format per Lluïsa Castell, Pep Pla, Jordi Coromina, Chantal Aimée i Carles Martínez.
Escena de la producció d’ ‘El sopar dels idiotes’ de l’any 1993.
L’obra ha estat adaptada al cinema dues vegades. L’atzar va voler que el primer muntatge en català coincidís amb l’estrena de la primera adaptació cinematogràfica, escrita i dirigida pel mateix autor i amb un repartiment encapçalat per Jacques Villeret i Thierry Lhermitte. La pel·lícula va estar nominada a millor pel·lícula europea als Premis Goya del 1999, i el muntatge escènic de Mir, que el 2001 es va estrenar en versió castellana a Madrid amb Pepón Nieto i Luis Tosar, va rebre una nominació a millor adaptació als Premis Max del 2002.
Els actors Josema Yuste i Agustín Jiménez durant al representació
El 2010 n’arribaria un remake estatunidenc protagonitzat per Steve Carell i Paul Rudd. Aquesta segona adaptació cinematogràfica també va coincidir amb el segon muntatge professional de l’obra de Veber a casa nostra. El Teatro Infanta Isabel de Madrid, el mateix que havia acollit la producció castellana original de Paco Mir, en va estrenar una nova versió dirigida per Juan José Alfonso amb Josema Yuste i Agustín Jiménez.
Edu Soto i David Fernández, al Teatre Apolo, en la darrera versió catalana del clàssic
La versió de Yuste va estar en cartell set temporades, fins al 2017, i la temporada 2011-12 va recalar a Barcelona, al Teatre Apolo, amb un repartiment català format per David Fernández, Edu Soto, Santi Ibañez, David Ramírez, Clàudia Cos i Anna Gras-Carreño i en castellà, de nou, amb Josema Yuste i Félix Álvarez ‘Felisuco’.
El nou repartiment del muntatge
El relleu més recent es pendrà al Teatre Borràs, a partir del 20 de gener, amb un repartiment d’actors i actrius format per David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal Gómez i Ariana Bruguera. L’adaptació anirà càrrec, de nou, de Paco Mir i la direcció serà obra d’un mestre de la comèdia, Pep Antón Gómez. Benvinguts al tercer sopar!
Més informació, entrades i imatges a:
