Aquesta primavera, dues entitats que desenvolupen una important tasca social presenten les seves noves propostes teatrals a Barcelona. Fantàstic Ramon, d’Escenaris Especials, i Càsting, de Teatre al Ras, són dos espectacles que promouen la inclusió dins i fora dels escenaris
‘Fantàstic Ramon’
Escenaris Especials va néixer l’any 2006 gràcies a Clàudia Cedó, psicòloga i dramaturga. Des d’aleshores, combina aquestes disciplines per treballar amb persones amb diversitat a través del teatre. A Escenaris Especials, “fem teatre i, a través del teatre, lluitem perquè a l’escenari s’hi vegi reflectida la diversitat real que hi ha a la nostra societat”, reivindica Cedó. L’última proposta de l’entitat és Fantàstic Ramon, una història ambientada al fictici poble de Santa Aurora de la Pietat, una comunitat que es percep a si mateixa com a “absolutament normal” fins que hi neix un nen diferent. A mesura que creix, aquest nen es converteix en el mirall on la societat projecta les seves pors, esperances i prejudicis. “Tenim ganes de reflectir la mirada que projecta la societat sobre els cossos amb diversitat”, explica la dramaturga.
‘Càsting’
Teatre al Ras pren forma el 2015 dins d’Arrels Fundació, entitat que treballa des del 1987 amb l’objectiu de “dignificar les vides de les persones en situació de sensellarisme”, explica Laia Vila, educadora social i directora del grup de teatre. Concebut com un espai d’horitzontalitat, esdevé un punt de trobada entre voluntaris, treballadors i persones que viuen o han viscut al carrer. En aquest context, arriba Càsting, un projecte que la directora qualifica de “sensibilització” i on pretenen denunciar “per què hi ha persones que tenen oportunitats i d’altres que no”. L’obra de teatre assenyala com a la vida “estem sempre sotmesos a valoracions i judicis”, com si es tractés d’un càsting. Així, qüestiona el sentit “d’aquesta estructura que ens hem muntat” malgrat que genera desigualtats.
Motor de canvi individual i col·lectiu
Cedó destaca com el fet de pujar a l’escenari aporta seguretat i autoestima als actors amb diversitat: “ocupar el centre de les ficcions i explicar una història des del teu punt de vista, generant referents des de la no-normativitat, és una xutada d’autoestima molt forta”. D’altra banda, Vila observa que “tot el que es treballa al teatre, tant la presència física com la mental, dona eines a persones a qui fa temps que ningú mira”.
Aquest impacte traspassa l’escena per arribar també al públic: “la gent s’endú reflexió, valors i sorpresa” en veure Càsting, i el públic d’Escenaris Especials ha estat “acostumat a maneres de parlar que no són les normatives, redefinint el concepte d’excel·lència artística”.
Un potencial que cal dotar de recursos
El teatre, conclou Cedó, “pot transformar la societat, però també hem de ser conscients que calen recursos perquè aquestes persones tinguin l’acompanyament necessari”. Un suport essencial, tal com afegeix Vila, perquè aquestes iniciatives puguin “perdurar en el temps”.
Més informació, imatges i entrades:
