El Teatre Principal de Barcelona, situat a la part final de La Rambla, reobrirà a partir del 2024. L’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord la propietat, el Grup Balañá, per reobrir aquest equipament cultural, en desús des del 2016. El conveni, amb una inversió privada de 25 milions d’euros, contempla una reforma integral que inclou la rehabilitació de la façana, que mantindrà la seva essència històrica i patrimonial, però també el seu interior que, amb 11.000 metres quadrats, albergarà sis sales on es programaran propostes de teatre tradicional, però també d’art immersiu i exposicions.
Façana del Teatre Principal, a la part baixa de La Ramba
El teatre tindrà una capacitat per a 2.520 persones i les sis sales amb les quals comptarà seran el Teatre Principal, el Teatre Latino, la Cúpula Venus, l’Espai Rambles, l’antic frontó Jai Alai i l’Espai Lancaster/Petit frontó. Les sales estaran comunicades per un espai interior que a la vegada serà un passatge obert que unirà la Rambla i el carrer Lancaster.
La Cúpula Venus va ser la seu del mític Club Billar Monforte
La recuperació de l’antic Teatre Principal busca, entre altres coses, dinamitzar la part baixa de La Rambla. La remodelació integral de l’edifici se sumarà a la transformació d’aquesta via emblemàtica de Barcelona. La idea dels promotors és iniciar les obres de reformes el juny del proper any i obrir durant el primer trimestre del 2024, segons han explicat avui fonts municipals.
El Teatre Latino, una de les sales que es recuperarà dins del Teatre Principal
Els promotors del projecte és el grup Inversiones Hoteleras Atir, liderat per Josep Maria Trénor (hotels Praktik). L’empresa ja s’havia interessat pel projecte, havia parlat amb l’Ajuntament i estava previst fer-ne la presentació l’any passat, però la pandèmia aplaçat la cita fins avui.
Breu història del Teatre Principal
El Teatre Principal de Barcelona, ubicat a La Rambla número 27, és el teatre més antic de la ciutat i un dels més antics de l’Estat. Al llarg de la seva història també s’ha conegut com a Teatre de la Santa Creu o Teatre de l’Hospital.
Fins el 1729 va ser conegut com la Casa i Corral de les Comèdies, s’hi representaven comèdies per sufragar part de les seves despeses de l’Hospital de la Santa Creu. La construcció d’un teatre estable no començà fins a 1596. Des d’aleshores i d’una manera ininterrompuda, aquest indret ha estat ocupat per un teatre. Després de diferents incidents i reformes l’any 1776 s’hi construí la base de l’actual façana.
Fins l’any 1833 va ser l’únic espai teatral de la ciutat, a partir de llavors van apareixer els primers compatidors entre quals hi havia el Gran Teatre del Liceu (en actiu des del 1847). En aquesta època va néixer la mític rivalitat entre els liceístas y cruzados. Des de 1840 adoptà el nom de Teatre Principal i, a partir del 1905, va combinar teatres amb cinema.
L’antic Frontó Jai alai serà també un espai cultural
L’any 1943 va obrir el Cine Latino (actual Teatre Latino) i també el frontó, una sala de billars i la Cúpula Venus. Després d’unes reformes, dirigides per Antoni Bonamusa, i ja en mans del Grup Balañà, l’any 1979 es va transformar en un cinema. Als anys 90 va acollir algunes representacions esporàdiques de teatre, concerts, recitals i espectacles operístics. Es va parlar de la possibilitat que el teatre esdevingués part del Liceu, com a sala per a òperes i espectacles de format petit. Durant un temps va ser la sala d’assajos de l’orquestra i cor del Liceu.
El gener de 2006, finalment, va tancar com a teatre. Se’n va negociar l’adquisició per part de l’Ajuntament, però no va prosperar. El febrer de 2013 s’anuncià la reforma del local, i a l’octubre es va reobrir amb Toni Albà, com a director artístic. El gestors de l’activitat volien fer-hi espectacles i activitats socials, culturals o lúdiques, com desfilades de moda, presentacions o, fins i tot, un hotel a les plantes superiors. L’any 2014 l’Ajuntament va ordenar el tancament de la discoteca, que havia copat l’activitat de la sala gran del teatre i, finalment, al 2017, va tancar definitivament.
