El model de ciutat aparador -més pensada per a ser visitada que habitada- que fa temps que critica el moviment veïnal de Barcelona, arriba als escenaris. Fèlix Pons presenta Souvenir al Teatre Tantarantana, una comèdia contra el turisme de masses; Marc Caellas torna a portar el seu Guiris Go Home a l’Antic Teatre i la Companyia Solitària prepara La ciutat no és vostra, un monòleg polític i contemporani sobre la situació de la ciutat.
“Després de viure 15 anys a Ciutat Vella tenia dues opcions”, diu l’actor i director Fèlix Pons, “o bé creava el Grup Terrorista Anti-Guiris o bé feia una obra de teatre”. Ha optat per fer una obra de teatre, “però bastant terrorista”, assegura. I apocalíptica, perquè mostra ni més ni menys que una Barcelona del 2050 embrancada en una guerra civil entre partidaris i detractors del turisme. I és que, per l’actor, el problema del turisme a la ciutat és estructural i molt difícil de solucionar en un context de globalització i turisme de masses i calen “mesures dràstiques”. “No crec en Déu ni en la Colau” etziba, i deixa clar que tot i “estar satisfet que la dreta ja no governi la ciutat”, no creu que pugui deixar de fer la gimcana diària d’esquivar turistes en sortir de casa. Clar i contundent: “Barcelona s’ha convertit en Lloret de Mar”.
Amb una escenografia molt senzilla -una taula i dos micròfons- però una gran presència audiovisual, Souvenir és, en paraules de l’actor i director, “un crit de ràbia i dolor” que utilitza diferents llenguatges, però sempre en to de comèdia. Paula Màlia i Fèlix Pons es desdoblen en els diferents personatges d’una obra on el turisme és la qüestió central, però s’hi entrellacen tres històries. Una, la conferència a Berna sobre els orígens del turisme de masses; l’altra la d’en David, el propietari d’un videoclub que rep pressions immobiliàries i viu les conseqüències del turisme de borratxera; i la tercera, la sèrie de ciència-ficció que el mateix David ha gravat i que mostra la Barcelona distòpica en guerra. L’última estrena d’El Cicló de companyies del Tantarantana continua així abordant qüestions d’actualitat, com ja han fet anteriorment La Calòrica amb la precarietat i El fenomen de les feines de merda o Teatro de Cerca amb Camargate.
La gentrificació de la ciutat, la superpoblació de pisos turístics o els comerços històrics que han de tancar són les conseqüències d’aquesta ciutat “convertida en parc temàtic” que critica Pons. I també Marc Caellas, que torna a portar el seu explícit Guiris Go Home a l’Antic Teatre. Inspirat en protestes veïnals com les que l’estiu passat va viure una Barceloneta ja completament desbordada pel turisme, Caellas considera que “no podem resignar-nos a ser una ciutat pensada per a creueristes” i fins i tot assegura que les masses turístiques causen estralls en ciutats com Venècia, on no només alteren el paisatge i deterioren el patrimoni, sinó que també “li roben l’ànima”. Però també hi ha autocrítica. “Tots ens estem tornant massa ‘guiris’ a les nostres vides. No ens sabem quedar quiets enlloc. Arribem, desordenem la vida dels demés i marxem. Som turistes emocionals consumint experiències, esgotant-les”, assegura l’autor i director d’aquest performance amb conferència, projeccions i paella inclosa.
Marc Caellas també porta a escena les idees de la filòsofa Marina Garcés, l’assagista Hakim Bey o l’antropòleg Manuel Delgado, que ja fa anys que carrega contra el Model Barcelona. “S’ha aconseguit que Barcelona sigui la capital més interessant, admirada i fotografiable del món. Quina pena que cada dia sigui més dur de viure-hi” escrivia Delgado, que es pregunta “què serà d’aquella Barcelona de Marsé, Rodoreda, Montserrat Roig o Vázquez Montalbán? Tornarà algú a escriure pensant en la seva pell i les seves entranyes? Tornaria Picasso a trepitjar els nostres carrers?”. Qui sap si a La ciutat no és vostra de la Companyia Solitària, sí. De moment només sabem que a la Barcelona dibuixada per Aleix Aguilà s’hi respira eufòria col·lectiva (o violència anàrquica) i que el caos s’ha apoderat de la ciutat.
— Text: Mercè Rubià / Fotografies: captures del vídeo promocional de Guiris Go Home —
