El test de Jordi Casanovas per deixar de ser idiota

Mercè Rubià

Anna Sahun és psicològa i té un objectiu: trobar la manera de fer que la gent deixi de ser idiota. Ramon Madaula és el conillet d’índies, un home que passa per dificultats econòmiques i que es presenta a les proves d’una important fundació de recerca que li promet 5.000€ per fer un test. Jordi Casanovas torna a la comèdia negra i el thriller psicològic amb Idiota, que serà a la Sala Muntaner fins a mitjans de juny.

TEATRE_BARCELONA-idiota-REVISTA_1

“Tots som idiotes”, diu Ramon Madaula, “ens enreden cada dia, 24h, a la televisió, als diaris, a tot arreu. I aquesta funció parla d’això, de com en podem arribar a ser d’idiotes”. L’actor encarna el protagonista d’aquest “artefacte teatral” de Jordi Casanovas on es bat en duel amb Anna Sahun, la psicòloga que el portarà al límit en una prova tipus test amb la que pretén demostrar que podem deixar de ser idiotes. Una hora i quinze minuts d’absoluta tensió en què els personatges no surten d’escena en cap moment i on el públic acaba sent còmplice d’un joc d’enigmes.

Amb tocs de ciència ficció, thriller i comèdia negra similars a obres del mateix Casanovas com Un home amb ulleres de pasta o Sopar amb batalla, Idiota també parla de la crisi. “És de les obres que parlen de la crisi que més m’ha agradat”, diu Madaula. “Si no fos per les dificultats econòmiques, el meu personatge no s’hauria presentat a aquest test, ni estaria disposat a fer el que li fan fer”. Amb 20 bolos per Catalunya a l’esquena, també en destaquen la resposta del públic. “En Jordi està obsessionat en arribar a l’espectador, però no és només una obra pensada perquè agradi, sinó que també hi ha una catarsi. Ens diu: senyors, som així”. Tot i que durant l’obra el públic es diverteix, “et clava una bufetada que fa que en sortir de l’obra hi hagi moltes coses a parlar”, assegura Sahun. A més, expliquen els actors, el públic acaba participant de l’obra, perquè “no pot evitar respondre les preguntes del test abans que el personatge”. De fet, “se senten més intel·ligents que ell, a qui sovint li costa respondre preguntes aparentment òbvies i senzilles”. Però això, diu Casanovas, agrada perquè el personatge no cau bé i, fins a un límit, “pensem que ja està bé que la psicòloga l’apreti”.

Fotos: Josep Aznar

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!