Cassandra és un personatge que coneixem a través de les tragèdies gregues. Eurípides i Èsquil li dediquen un paper menor, encara que sempre fonamental en les seves obres. En elles, és vista pels altres personatges com algú que està boja, veu el futur i prediu la mort, és aquell personatge que diu el que els altres no volen creure. Cassandra està en els marges, en un espai violent que exposa la trama de poder que la inclou i l’exclou al mateix temps. La tragèdia necessita el do de Cassandra per existir, i estranyament és al mateix temps el personatge que la tragèdia aniquila en cada escena. L’obra del dramaturg Sergio Blanco és Kassandra amb K. És el personatge de la mitologia grega però tampoc ho és. És una noia que va néixer amb cos de noi. Parla una llengua que no li pertany. Kassandra és i no és Cassandra al mateix temps. Tal com anticipava Harold Pinter “tot pot ser fals i veritable a la vegada”, com Kassandra i el que diu. L’actriu Elisabet Casanovas protagonitza aquest potent monòleg amb direcció de Sergi Belbel.
TEATRE BARCELONA: Cassandra té el do d´endevinar el futur i a la vegada és condemnada a no ser mai compresa. Viu reclosa en un silenci molt amarg que la condemna i l’allibera alhora.
ELISABET CASANOVAS: Quan un dolor no és reconegut és una humiliació i ella n’ha patit molta. D’aquí que vulgui fer justícia explicant la seva història.
Sergio Blanco fa una relectura contemporània del personatge, desmitifica la llegenda, reconstrueix el mite, reinventa un personatge i li posa paraules pròpies a la boca. Kassandra prediu un nou futur. Quin missatge vol donar?
És un personatge que té moltes capes. És tot allò que no volem escoltar. Kassandra fa al·lusió directe a les persones refugiades. Forma part d’un espectre social, és prostituta, del que ben poques vegades parem atenció i ni tan sols posem el focus.
Què ha fet Kassandra per dignificar la seva vida?
Sovint em faig aquesta pregunta. Encara no he estat capaç de descobrir-ho. M’agradaria que la respongués el públic. La supervivència és el motiu principal de l’obra. Kassandra utilitza el sentit de l’humor. És el seu mitjà de supervivència. No perd mai el sentit de l’humor. Per això busca la complicitat amb el públic fent riure. Té un fons molt bonic.
Sergio Blanco ha optat per acostar-se a Casandra des de l’òptica de la transsexualitat. La Kassandra del Club Odyssey va néixer amb cos de noi però sentint-se dona. Com explora l’obra el dilema d’algú que pateix per un cos que no es veu com a propi?
Kassandra viu empresonada. És una primera tragèdia. Aquest és l’aspecte tràgic inicial, una primera capa, després s’acaben construint la resta. El personatge que apareix en escena és una dona. Jo, l’he volgut tractar com a tal. Empatitzo amb el seu conflicte. És un conflicte molt dolorós. Com a Elisabet Casanovas estic a gust amb el meu cos i em considero una privilegiada. L’he volgut fer dona, una dona trans. Entenent l’origen del seu dolor però dotant-la de femeninitat.
No hi ha una única història com no hi ha una única Kassandra.
No. Malauradament, existeixen moltes Kassandres. Hi ha un fragment del text que m’emociona especialment. Quan diu: “I give money to my sisters in the world” (Dono diners a les meves germanes del món). És una mostra de solidaritat amb les dones que pateixen en aquest món. Sento molt a prop aquestes dones. Per mi són referents.
Sergi Belbel, en un inici, pensava en un actor per encapçalar el muntatge. Blanco, però, va fer-lo canviar d’idea. Com et va arribar l’oferiment d’aquest personatge i què vas sentir quan et vas anar ficant en la història?
Aquest personatge és un regal. Quan vaig llegir el text em va entusiasmar. Vaig demanar fer una prova i el Sergi (Belbel) em va dir que no calia. Em feia molt de respecte el text. No volia prendre-m’ho a la lleugera. Tot el que va anar sorgint als assajos, com a procés, ha estat realment fàcil. Ens hem entès molt bé. El Sergi facilita un espai creatiu de molta llibertat, és un director que ho té tot molt clar, fa fàcils les coses difícils. Vaig confiar-hi cegament des d’un inici. Jo, que sóc patidora de mena, et ben asseguro que no he patit gens.
En aquesta obra no hi ha quarta paret. Tot és escenari i escena. Cada vegada és una trobada nova i cada trobada sempre és diferent.
Absolutament. Em col·loca en un lloc d’entrenament diari molt potent. El públic és diferent i també la resposta. És impossible fer aquesta funció a mig gas. El públic està molt present.
Kassandra xampurreja un anglès que s’entén fàcilment, i que utilitza per comunicar a l’espectador la seva història. El llenguatge ajuda a construir el personatge?
El llenguatge és una eina més. L’anglès trencat m’ha ajudat alhora de construir el personatge. No es pot separar la història de l’idioma. Forma part d’un tot.
Cassandra tenia un do profètic. Elisabet Casanovas té un do interpretatiu que no para de rebre elogis. Com portes els reconeixements?
Si l’ambició no va acompanyada d’un treball constant pot ser molt angoixant. Crec en la constància i el fet de treballar dia a dia i no deixar res per al final. Sóc conscient que encara em queda molt per aprendre. Em fa il·lusió que les crítiques siguin bones però no m’agrada quedar-me només en aquest fet. No tindria cap sentit. La feina real és dalt de l’escenari. L’art d’explicar històries és molt complex.
Redactor: Oriol Puig
