Jordi Martínez protagonitza l’adaptació teatral del best-seller mundial de John Gray que ens dóna les claus per entendre el sexe oposat i fer la convivència més gratificant.
Paco Mir, component del trio còmic Tricicle, ha fet la versió catalana de l’obra, amb l’humor propi d’aquí, a partir de l’adaptació teatral del francès Paul Dewandre: Els homes són de Mart i les dones de Venus fa més de set anys que es representa ininterrompudament als escenaris francesos,amb més de 1340 funcions realitzades, i s’ha adaptat ja a 7 països més, un èxit que esperen repetir al Poliorama. L’equip català ha volgut portar-nos una versió “més positiva i menys seriosa que la francesa, que té moments excessivament filosòfics”. “Hem afegit més humor i l’hem fet més curta i àgil”, explica el còmic.
UNA GUIA PER ENTENDRE’NS MILLOR
Mir recorda que el llibre de John Gray ha venut ja més de 50 milions de còpies en tot el món, i “si el rio suena, agua lleva”, bromeja. El text té un ingredient important que el fa especial, i és que són casos reals, “on la gent aprèn”. No només està dirigit a matrimonis heterosexuals, sinó que tothom pot arribar a entendre millor el sexe oposat… i el propi.
Els homes són de Mart i les dones de Venus ha fet quatre funcions prèvies a localitats catalanes on, asseguren, hi han hagut casos de gent que ja ha repetit: “és una obra divertida i familiar. Molt de dones -comenta Mir- i moltes hi tornen amb el marit… per a que n’aprengui!”. Aquesta part instructiva, explica el director Edu Pericas, l’han volgut mantenir: “potser en alguns moments són tòpics, però també hi ha coses que segurament no t’havies plantejat abans. Arribes a casa amb la sensació d’haver après alguna cosa que farà la convivència més fàcil”. L’escenografia està formada per unes pissarres, simulant una conferència ficticia, però força real en casos com el d’un home que, segons expliquen, va pujar a prendre apunts en acabar la funció.
UN FRONTMAN CONSCIENCIAT
És la primera vegada que Jordi Martínez fa un monòleg tot sol i, per Pericas, és una sort tenir-lo a ell de frontman: “és molt pallasso, domina molt bé l’escenari i l’omple ell sol”. Martínez, cara coneguda de sèries com Ventdelplà o Kubala Moreno i Manchón (entre moltes altres aparicions), assegura que no interpreta, que no ens explica “la sopa d’all”, sinó que és una obra molt realista. “L’avantatge és que no t’obsessiones pel discurs i pots deixar-te anar, i això fa que la gent somrigui i rigui -apunta l’actor- i tingui altres reaccions no previstes”. El millor que els han dit, fins ara, és que “passa volant”: “és el millor que et poden dir sobre un tio parlant sol durant una hora i mitja!”, bromeja.
Martínez, a la presentació de l’obra, ha sumat la seva veu als crítics amb l’iva cultural del 21%, animant al món de la cultura a “dir prou d’una vegada”. Acusa al govern del PP de tancar productores i carregar-se llocs de treball amb aquestes taxes que es neguen a baixar, a banda de l’increment de l’entrada que suposa per l’espectador. Martínez considera la cultura un pilar de la societat, com la sanitat i l’educació, i sentencia: “Un poble inculte és un poble esclau, i pretenen que siguem un poble imbècil”.
Text: Neus Riba
