Tot i que encara queda molt camí per arribar a assolir una veritable paritat, la cartellera de la ciutat cada vegada conté més espectacles amb actrius protagonistes, escrits per dones, dirigits per dones o que tracten temes on la perspectiva feminista és crucial. Des de Teatre Barcelona, en commemoració al 8 de març, dia internacional de la dona, volem destacar els muntatges amb veu de dona que creiem que ningú s’hauria de perdre. On són les dones? Les dones són aquí:
A La bona persona de Sezuan, obra emblemàtica del teatre èpic de Bertolt Brecht, l’actriu Clara Segura és la gran protagonista d’un muntatge de gran format que, amb el seu talent, aconsegueix sostenir. L’espectacle planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme?
Una altra gran dama del teatre, Carmen Machi, protagonitza en aquest cas El jardin de los cerezos de Txèkhov en versió i direcció d’Ernesto Caballero. L’obra retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, davant la irrupció d’unes noves forces socials que es mostraran alienes a uns valors tradicionals en evident procés de desaparició.
Andrea pixelada és una obra escrita per Cristina Clemente i dirigida per Marianella Morena que vol parlar de les noves formes de relació dels joves amb la ficció. Ho fa a través de l’Andrea, una protagonista de tan sols 20 anys i 300.000 seguidors al seu canal de Youtube.
Bàrbara és un espectacle d’Elena Sànchez i La Meybes que proposa una reflexió amb pinzellades d’humor sobre l’anomenada crisi dels 30 anys, de la generació mil·lenial (també anomenada perduda).
Trans (més enllà) va omplir durant tres dies el Teatre Lliure de Gràcia la temporada passada, sota el cicle NOSaltres. Aquest any hi tornen, després d’un temps girant l’espectacle, per tornar a reflexionar sobre com és tenir una identitat sexual que no es correspon amb l’assignada en néixer.
MONÒLEGS DRAMÀTICS
Els dies mentits de Marta Aran és un monòleg escrit a partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, i on es parla de l’anorgàsmia i el tabú que suposa dins d’una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen i protagonitzat per Lara Salvador.
Escrit i protagonitzat per Concha Milla, ESTIgMES parla dels estigmes que s’imposen a les dones quan tenen el desig de ser mares i no ho poden ser. En aquesta societat, encara la dona ha de complir el rol de mare i, si no ho fa, tothom es pregunta, tothom li pregunta: “Per què?”
Cándida és un monòleg d’Anna Tamayo sobre el desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de la mateixa Anna durant dos anys: qui són? D’on vénen? Per què no marxen? Humor, sarcasme, cabaret i drama conviuen en escena en aquesta original i reivindicativa proposta.
La memòria perduda és un espectacle que repassa la història recent d’Europa des de la mirada d’una jove de 15 anys interpretada per Raquel Ferri. El relat d’una protagonista nascuda a la Barcelona del Pistolerisme, que viurà d’adolescent la Guerra Civil i, en la primera joventut, l’esfondrament de les nacions més desenvolupades durant la II Guerra Mundial. La seva maduresa serà la del llarguíssim desert del franquisme. I després vindrà l’esperança -la democràcia.
La teta lisa és un espectacle escrit per Rosa J. Devesa, interpretat per Cybele Buffile i dirigit per Laya Martí. Un espectacle que recorre les fases del càncer de mama, els temors, la sexualitat, la parella, la maternitat… i ho fa desdramatitzant, amb humor, frescor i amb valentia.
DONES DIRECTORES
Sílvia Munt dirigeix El Preu d’Arthur Miller, una història sobre l’enfrontament entre dos germans que parla de les conseqüències de les nostres decisions.
Guanyadora del premi a la millor direcció als Premis Teatre Barcelona i els Premis Butaca, Montse Rodríguez dirigeix A.K.A., la història d’un adolescent que descobreix l’amor i també un món ple de prejudicis que l’obliguen a qüestionar-se la seva pròpia identitat.
Mònica Bofill dirigeix Incògnit, un espectacle que parla sobre el cervell, la millor ‘màquina de generar històries’. Una indagació triple a partir de la intel·ligència, la memòria i la ment, basada en fets reals.
Després de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos sobre els rastres del franquisme a l’actualitat, Sílvia Ferrando torna a dirigir la companyia José y sus hermanas que a Arma de construcción masiva han decidit submergir-se en l’educació a Espanya avui en dia, la nostra educació en les seves múltiples facetes.
Mar Pawlowsky dirigeix Röbota (servitud), el nou espectacle de la companyia El Eje. Es tracta d’una peça de ciència ficció futurista i distòpica que planteja una societat on les relacions heterosexuals estan prohibides per llei per tal d’assolir un absolut control de la natalitat.
Loredana Volpe dirigeix Ànsia (Crave) de Sarah Kane, una proposta on quatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.
Escrita i dirigida per Helena Tornero, El futur és un espectacle sobre una noia que coneix un home estranger que fuig del seu passat. Problemes de burocràcia, de fronteres, familiars i un viatge en cotxe són alguns dels elements d’aquest relat sobre la idea de fugir d’allò que encara no existeix.
DANSA
Nuria Guius dirigeix i interpreta Likes, un espectacle a mig camí entre la lecture performance i la dansa. Aquesta peça és una aproximació antropològica a dues tendències esteses a les xarxes socials: el cover dance i els vídeos de ioga.
La coreògrafa catalana establerta a París, Aina Alegre, es pregunta al seu nou espectacle, La nuit, nos autres: quins són els mecanismes que utilitzem per a celebrar-nos?
Anna Fontanet presenta Blanc Salvatge, una recerca sobre el so i tot allò que ens evoca, físicament i emocionalment. Un solo performatiu basat en la percepció del cos com paisatge, una experiència artística que interpreta l’espai i el transforma amb el moviment. Aquest espectacle es presenta en programa doble juntament amb Mix-en-scene.
PROPOSTES MUSICALS
Les Impuxibles presenten la seva última peça. Ariadna Peya i Clara Peya entren a Suite Toc núm 6 en els col·lectius silenciats, en la desestigmatització dels trastorns mentals i en la deconstrucció dels relats oficials.
Per primera vegada arriba a Barcelona Flashdance, el musical basat en la pel·lícula del 1983. L’espectacle narra la inspiradora història d’una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina exòtica de nit, que somia amb anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.
A Rodelinda, la soprano Lisette Oropesa lidera una de les perles de la temporada del Liceu. Una trama d’amor i poder, d’ambició i de caràcters contrastats, en el marc d’una de les òperes més injustament desconegudes de Händel, escrita en el moment àlgid de la trajectòria del músic alemany a Londres.
Akelarre és l’espectacle amb el qual The Feliuettes tornen al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia. En aquesta ocasió, sota la direcció de Míriam Escurriola.
Dona – Foc, la dona que es crema és un espectacle poètic que combina versos, música i feminitat, mentre ret homenatge a la figura de la dona poeta. Es representa a la Sala Fènix i està protagonitzat per Maria Ten, Laia Pujol i Judith Corona.
Laia Piró presenta dins del Cicle #MondayMonday del Teatre Eòlia Plaers infinits, un recull de cançons de musical a través de la música de William Finn en un format a mig camí entre el concert i una obra de teatre. A la proposta, coneixerem la història d’una mare i la peculiar relació que té amb el seu fill.
HUMOR EN FEMENÍ
¡Ay coño! és un monòleg còmic d’amor, humor i ovaris protagonitzat per Eva Barceló que pretén donar veu a les emocions, inquietuds i vivències de les dones del segle XXI.
Calladitas estáis más guapas ! Fest és el primer festival nacional de comèdia femenina i feminista de Barcelona. Al show participen còmiques de totes les mides, colors i sabors, per fer la revolució des del riure. Conduït per Jessika Rojano i Sil de Castro.
Amb un humor fresc, descarat i gamberro, la monologuista Sil de Castro ens explica a ¡Mira, mamá, soy cabaretera! les seves aventures des que va arribar a Barcelona fins que va aconseguir conquerir l’escenari del seu teatre somiat: el mític El Molino.
Basada en la novela ¡No quepo, no quepo! de Lourdes Miquel i protagonitzada per Esther Soto i Mireia Ros, No hi entro és una comedia sobre una noia que descobreix, en fer-se gran, que, de cop, va passar de “Qué bonica la nena tan rodoneta” a “Pobreta, està ben grassa, aquesta noia”. Aquest fet ha marcat, inevitablement, la seva existència.
La Ogra que todo lo logra arriba a Barcelona amb el seu espectacle No eres gorda, eres ancha de caderas. No et perdis les seves vivències, anècdotes i la seva peculiar visió del món… moments surrealistes, àcids, ironia en estat pur!
Protagonitzada per Sonia Reig, Cristina Esteban i Beatriz Ros, Estrógenos és una divertida comèdia d’embolics on es confronten les necessitats, enveges i pors de tres joves dones en diferents etapes de la seva vida.
A partir del seu llibre Miss Tupper Sex, Pilar Ordóñez crea un divertit monòleg on la divulgació i l’humor van de la mà. L’espectacle es recolza en el fenomen tupper sex – reunions a la sala d’una casa amb venda de joguines eròtiques – per parlar amb total naturalitat des del desig sexual fins el fisting.
Divorciadas, evangélicas y vegetarianas és una hilarant comèdia sobre tres dones en crisi (Ángela Monge, Alba Ma Mesa i Julia Vicent) que lluiten contra elles mateixes i amb el món que les envolta. Relacions amoroses, professió, religió, tot això i més reunit en una peça moderna i irònica que faré riure a tothom perquè “una està malament, l’altra pitjor i la darrera no té remei”.
