Es parla molt de la vocació dels professionals en alguns sectors, ja sigui a nivell científic com la medicina o en una vessant més humanística com l’educació. Tot i això, no hi ha prou reconeixement a la vocació dels professionals d’arts escèniques que s’enfronten, any rere any, a reptes com l’escassetat finançament per donar sortida a les seves obres, salaris majoritàriament precaris o un esforç ingent per aconseguir programació per a les seves creacions , a les quals han dedicat innombrables hores de feina i passió. Afortunadament, hi ha reconeixements com els Premis Max que donen visibilitat a aquesta tasca titànica.Encara que no tenen una dotació econòmica, aquests premis no només destaquen el talent del sector, sinó que també fomenten la creació de relacions i contactes professionals essencials per a la supervivència i el creixement de les arts escèniques.
La Fundació de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) els organitza des del 1998 i fent homenatge a aquesta Fundació que aquest any celebra el seu 125è aniversari, Antonio Onetti, president de la SGAE, va recordar la vocació amb què es va crear. Onetti va fer referència a aquesta lluita pels drets del sector i, arran de les recents acusacions contra el dramaturg Ramón Paso, va aprofitar per reivindicar “Que mai més es torni a donar al teatre un cas d’assetjament sexual. Que les sales d’assaig i de teatre siguin llocs segurs per a tothom”.
L’Electra de Orazi va aconseguir el premi a Millor Espectacle Revelació i Millor Adaptació. Juan Paños, actor de l’elenc, va recalcar en el seu agraïment que aquesta obra es va posar dreta “sense finançament i sense data d’estrena”. A l’autoria revelació, Jorge Usón va triomfar amb La borsa recordant la importància del treball en equip: “Vam fer aquesta obra totalment lliures i aquest premi també és teu, María Jáimez”. En aquesta obra on Usón s’estrenava com a director i autor, feia referència a la protagonista de l’obra i el seu rol d’aquesta creació col·lectiva ja que el text es va transscriure durant els assajos.
Pel que fa a aquest treball conjunt, va fer referència també un dels grans guanyadors de la nit: Iñaki Rikarte. La seva companyia es va alçar amb dos guardons: Millor direcció d’escena i Millor autoria teatral per Forever. Durant el seu discurs va posar èmfasi en la producció que sol articular-se en temps rècord, “no tots els espectacles es poden fer en 45 dies” i també va aprofitar per comentar que “el teatre és un art col·lectiu i no està de més recordar-ho quan et donen un premi individual”.
En dansa els premis van estar molt repartits entre les diferents companyies. Ángel Durán es va alçar amb el premi a Millor Intèrpret de dansa per Cowards, Olga Pericet i Daniel Abreu van rebre el premi a Millor Coreografia per La Matèria, i el Mont Ventoux de Korsia va ser guardonat com a Millor espectacle. Especialment emotives van ser les paraules de Christine Cloux en recollir el seu premi com a Millor intèrpret femenina de dansa a Corps seul: «La dansa es veu sobretot en cossos joves, però està en tots els cossos» destacant la “reivindicació de la visibilitat de la dona de més de 50 anys”.
Una altra obra de les grans afortunades va ser Alexina B, Raquel García Tomás va recollir el premi a Millor composició musical i Sílvia Delagneau a Millor disseny de vestuari. Aquesta òpera amb direcció d’escena de Marta Pazos recull les memòries de “la primera persona intersexual de què tenim testimoni i que es remunta al s.XIX” segons va comentar García Tomás. “Aquest Max el vull dedicar a les persones intersex i les seves famílies” i va destacar Tenerife com «una referència estatal a reconèixer i garantir els drets de les persones intersex».
El premi a Millor espectacle musical va ser per a Ladies Football Club i Nuria Moreno directora de producció va destacar que és «una història d?unió i equip, de dones que van saber reivindicar els seus drets en una època molt difícil».
El premi a Millor actor va ser per Eduard Fernández per Todas las canciones de amor, que va aprofitar per reclamar breument que li encantaria poder representar l?obra a Catalunya, donant a entendre que estava tenint problemes en la distribució en ser una obra escrita en castellà.Natalia Huarte es va emportar el premi a Millor actriu per Psicosis 4.48 destacant la depressió que va patir la seva autora, Sarah Kane, que es va suïcidar un mes després d?acabar l?obra. “El teatre també necessita donar llum al que és fosc i ens ajuda a veure el món amb altres ulls”, va dir Huarte.
El colofó d’or va ser per Falsestuff. La muerte de las musas, una producció del Centre Dramàtic Nacional en què Marcel Borrás va recalcar: «Això és una mostra que des del teatre públic es poden fer grans obres».
Palmarès Premis Max 2024
Millor espectacle de teatre
Falsestuff. La muerte de las musas de Centre Dramàtic Nacional (CDN – INAEM)
Millor espectacle de dansa
Mont Ventoux de Korsia
Millor espectacle musical o líric
Alexina B de Fundació Gran Teatre del Liceu
Millor espectacle de carrer
Ciutat dormitori de Continguts Superflus
Millor espectacle per a públic infantil, juvenil o per a públic familiar
Estació Paradís de La Maquiné
Millor espectacle revelació
Electra de Pílades Teatre
Millor autoria teatral
Iñaki Rikarte, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo i José Dault per Forever
Millor autoria revelació
Jorge Usón Colomer per La borsa
Millor adaptació o versió d’obra teatral
Fernanda Orazi per Electra
Millor composició musical per a espectacle escènic
Raquel García Tomás per Alexina B
Millor coreografia
Olga Pericet i Daniel Abreu per La materia
Millor labor de producció
Teatre Clàssic de Sevilla per El público
Millor adreça d’escena
Iñaki Rikarte per Forever
Millor disseny despai escènic
Adrià Pinar per Falsestuff. La muerte de las musas
Millor disseny de vestuari
Sílvia Delagneau per Alexina B
Millor disseny d’il·luminació
Felipe Ramos i Sharon Fridman per Europa
Millor actriu
Natalia Huarte per Psicosi 4.48
Millor actor
Eduard Fernández per Todas las canciones de amor
Millor intèrpret femenina de dansa
Christine Cloux per Corps seul
Millor intèrpret masculí de dansa
Àngel Duran per Cowards