Foto: Gian Marco Bresadola
En la versió del mite d’Orfeu i Eurídice, de l’escriptora austríaca Elfriede Jelinek, guanyadora d’un premi nobel el 2004, Orfeu és un cantant masclista i possessiu que baixa als inferns a ‘rescatar’ la seva ‘estimada’ Eurídice. Després de travessar llargs i foscos corredors, ella s’adonarà que sempre ha viscut a l’ombra d’Orfeu. De què l’està salvant? En nom de l’amor? I es preguntarà si no és més autèntica una existència lliure a l’infern que una vida submisa al món dels vius. El que podrem veure al GREC és la versió teatral d’aquest relat, Ombra (parla Eurídice), portat a escena per Katie Mitchell. Aquesta directora de gran prestigi internacional utilitza un dispositiu dramatúrgic basat en un rodatge cinematogràfic amb actors i actrius de la mateixa Schaubühne de Berlín.
El Festival GREC d’enguany inclou el treball de creadores que exposen temes intrínsicament lligats amb el fet de ser dona, per a un públic, el cultural, que com ja tots sabem, és majoritàriament femení.
LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
La creadora i perfomer Agnès Mateus, juntament amb Quim Tarrida, han revolucionat la ciutat amb Rebota, rebota i en tu cara explota. Un espectacle que parla de forma descarada i sense embuts sobre la violència de gènere, però amb una poètica visual del tot captivadora. La força i intensitat excepcionals de Mateus a l’escenari apel·len, sobretot, al silenci còmplice de tots en la nostra passivitat davant dels casos de violència de gènere (a Espanya els que acaben amb mort -assassinat- arriben a dos per setmana). Un muntatge necessari tant per la seva urgència en el contingut, com per la seva qualitat artística. Ara el Festival GREC, juntament amb l’Antic Teatre, ens donen una altra oportunitat per a veure’l: corriu, les entrades volen.
També sobre la temàtica de violència de gènere és l’espectacle Només una vegada, que escriu i dirigeix Marta Buchaca, una dramaturga clau en el panorama teatral català (recordem el fenòmen Litus, el 2012). Aquí, ens parla d’una violència de gènere molt més latent i silenciosa, una violència que s’exerceix cada dia però que acceptem sense adonar-nos. Anna Alarcón i Bernat Quintana seran una parella que visitaran al psicòleg espaordits quan s’esdevé la primera i única agressió física.
LA DIVERSITAT DE LA FEMINITAT
Els darrers espectacles de La conquesta del Pol Sud han sigut protagonitzats i co-creats amb dones que narraven la seva pròpia història vital a escena. La jove afganesa Nadia ens explicava com va ser ferida durant un bombardeig quan tenia 8 anys i com es va haver de fer passar per un nen durant més d’una dècada per sobreviure. L’argentina Claudia vivia una vida aparentment normal quan als 21 anys va descobrir que la seva família era una farsa, i que era filla de pares desapareguts. Enguany, la protagonista del nou espectacle d’aquesta companyia de teatre documental és Raphaëlle, una dona francesa que va emprendre una autèntica lluita individual en el seu procés de canvi de gènere. Un testimoni real que porta a projectar una mirada global sobre el tractament de gènere en altres cultures, en comparació amb l’occidental.
I en un to molt més alegre i desenfadat podrem veure Dacing granmothers, de la que és considerada com la Pina Bausch de Seül, Eun-Me Ahn. La Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors es convertirà en una gran pista de ball ocupada per una desena d’àvies coreanes. Empeses per la societat a amagar els seus cossos, després de patir unes dures condicions de vida; ara podran exhibir-se davant d’un públic desconegut, i expressar, amb total vitalitat, la història de les seves vides a través dels seus moviments i balls.
MATERNITAT I CURES:
Un dels espectacles amb més expectació del GREC és sense dubte Grito Pelao, que uneix el talent excepcional de la bailaora flamenca Rocío Molina amb el virtuosisme de la cantant Sílvia Pérez Cruz. Molina construeix una coreografia, que sembla escrita des de les entranyes, sobre el profund desig de ser mare. Serà acompanyada per l’encisadora veu de Cruz, i també per la seva mare, la Lola Cruz, que posarà en escena la complexitat de la relació entre mares i filles.
D’aquest mateix tema universal també en parla l’actriu i creadora belga d’origen iranià Sachli Ghoamalizad, en el seu espectacle A reason to talk. A través d’un dispositiu multimèdia, explica les relacions que ha mantingut amb la seva mare i la seva àvia, plena de contradiccions, tenint en compte la diversitat cultural entre orient i occident i també entre generacions.
Foto: Lucila Guichon
Una de les pitjors experiències de la maternitat, la mort d’un fill no nat, és abordada per la dramaturga Clàudia Cedó a Una gossa en un descampat. Qui ens va enlluernar amb la seva comèdia Tortugues: la desacceleració de les partícules, escriu aquest text després de la seva estada com a artista resident a la Sala Beckett. Vicky Luengo i Maria Rodríguez seran algunes de les actrius que formaran part del seu repartiment de luxe.
I un dels barris més castigats per la gentrificació, el Casc Antic, portarà a l’escenari de la Bonnemaison les seves mateixes veïnes, que sota el concepte de Rebomboris, exposaran els moviments de revolta i lluita que, al llarg de la història, han estat protagonitzats per dones per tal de mantenir les xarxes de cura compartides i de suport mutu. L’espectacle serà dirigit per les artistes Marta Vergonyós i Marta Galán i compta amb la producció de l’Antic Teatre.
Redacció: Imma Romero @immaromero
