Per primera vegada el Teatre Lliure acull a l’escenari una adaptació de l’escriptor David Foster Wallace. Arriba sota el nom En lo alto para siempre, títol d’un dels relats que inclou el llibre de Brief Interviews with Hideous Men [Entrevistes breus amb homes repulsius] i sobre el qual Juan Navarro i Gonzalo Cunill han construït aquest espectacle de creació d’estètica “molt pop i colors brillants”.
En lo alto para siempre, que es va estrenar a Temporada Alta en dues úniques funcions, es podrà veure a Gràcia del 6 al 16 de febrer. Amb aquest espectacle, el Teatre Lliure obre la programació del segon semestre de la Temporada 2019/20. En paraules de Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts de la sala, va ser “el teatre inconformista de Juan Navarro i Gonzalo Cunill” i “com de poc s’ha treballat David Foster Wallace al teatre” els motius pels quals es va decidir incloure l’espectacle a la programació.
En lo alto para siempre té una estructura de tríptic conceptual, que inclou el text íntegre del relat homònim de l’espectacle, converses improvisades entre els intèrprets Gonzalo Cunill i Gemma Polo sobre l’escriptor, música en directe i projeccions mapping. “El relat mare, basat en una experiència de Foster Wallace, parla del salt a la vida adulta d’un adolescent, utilitzant com a metàfora el salt que es prepara a fer des d’un trampolí d’una piscina pública”, ha explicat Juan Navarro, creador i director de l’espectacle durant la roda de premsa.
L’obra de l’escriptor nord-americà dissecciona la societat postmoderna i es caracteritza per parlar de com som davant de tabús com els traumes infantils, les sexualitats inefables, el desig, la violència, la soledat, les addiccions o la mort. “Malgrat néixer als anys 60, David Foster Wallace va ser un escriptor del segle XXI que va saber descriure i anticipar la societat narcotitzada i seca d’ambició cultural actual”, ha afegit Navarro. Com han explicat els seus creadors, En lo alto para siempre és un espectacle pensat per als fans i no tan fans d’un autor que, amb la seva escriptura, volia “aportar calma als pertorbats i pertorbar els calmats”, com ha recordat Cunill.
Gemma Polo, jove intèrpret membre de la companyia José y sus hermanas i cantant del grup de música Roba Estesa, i el músic Rodolfo Castagnolo acompanyen Gonzalo Cunill a l’escenari. “Gemma encarna el salt al futur del qual parla el relat de David Foster Wallace”, ha afirmat Navarro. Castagnolo, per la seva part, construeix un espai sonor adaptat a l’espectacle a partir d’un violí elèctric i allò que enregistra in situ durant la funció.
L’espectacle neix d’un laboratori sobre Foster Wallace al Teatre Nacional de Montpeller, així com del gust dels dos creadors per l’obra del mateix autor amb qui “simpatitzen” i de qui “admiren la cerca constant de nous codis literaris”.
