Mar i Cel, el musical català més emblemàtic, tornarà al Teatre Victòria durant les Festes de la Mercè i ens hem colat als càstings!
No ha sigut improvisat: l’any 2004, després de la darrera reposició al Teatre Nacional i al Victòria, van guardar el vaixell de l’escenografia al magatzem que la companyia Dagoll Dagom té a Gelida. En aquell moment ja havien decidit que durant 2014 tornarien a hissar la bandera pirata per festejar el 40 aniversari de l’inici de la seva activitat teatral. “Mar i Cel és un clàssic, i volem fer com els anglesos, que reposen cada 10 anys els seus clàssics”.
El musical d’Albert Guinovart i Xavier Bru de Sala basat en l’obra d’Àngel Guimerà va ser la primera incursió de la companyia a l’espectacle musical de gran format. Influenciats per les espectaculars posades en escena dels musicals del West End dels vuitanta, com la del Fantasma de l’Òpera o Els Miserables (amb qui guarda un cert paral·lelisme musical), van introduir el teatre musical a casa nostra.
UN CÀSTING RENYIT
Dagoll Dagom ha rebut més de 800 currículums d’actors i actrius entre 18 i 50 anys que volien pujar al vaixell pirata. “Respecte de l’any 88, hi ha moltíssima gent més preparada per a fer teatre musical. Hi ha papers complicats i difícils de preparar, però s’han presentat actors que canten i actuen molt bé”, explicava Anna Rosa Cisquella abans de deixar-nos entrar a veure el càsting. “Quan vam fer el primer Mar i Cel, molts actors no sabien ni llegir partitures”. L’equip artístic és conscient de la importància de trobar els actors idonis, i per això dediquen llargues jornades a treballar amb els candidats: “Diuen que el 50% d’una bona direcció és l’elecció d’un bon repartiment, i per això estem dedicant-hi tants esforços”, comentava Joan Lluís Bozzo. “Volem un repartiment bo, i pel que hem vist pràcticament serà tothom nou. Tot i això no descartem que pugui repetir algun actor.”
Com trien els protagonistes?
300 actors van ser seleccionats pel seu currículum. Aquests van passar una primera ronda, on havien de cantar una cançó d’Albert Guinovart. D’aquesta primera ronda tan sols quedaven 90 candidats, a qui es va enviar una partitura amb una escena. “Nosaltres fem uns càstings diferents…. Una mica cruels.”, bromejava el director, Joan Lluís Bozzo. “Creiem que els actors han d’estar tranquils, que no s’ho juguin tot amb una audició, així que preparem un petit assaig d’una hora on dono indicacions i veiem les capacitats dels actors, la seva flexibilitat per deixar-se dirigir en un espectacle d’aquestes característiques”. Un cop feta l’última gran tria, els finalistes es preparen un assaig amb vestuari i caracterització, la prova de foc on sortiran dos actors per a cada paper. “Els fem treballar més, però també se senten més ben tractats i més segurs”.
“HEM TRET EL BARCO”
MILLORES respecte de l’any 2004
Mar i cel és una super-producció. Aixequen el teló 20 actors, una orquestra de 14 músics i al voltant de 10 tècnics. Amb les circumstàncies actuals, un equip format per vora de 50 persones és pràcticament inassumible, i per això haurà de tenir uns nivells d’ocupació molt alts perquè sigui rentable. Tot i això, la companyia no escatimarà un euro en fer millores tècniques i escèniques per a fer de Mar i Cel un musical encara més rodó: “Hem mirat d’introduir pantalles de leds i projeccions de videoart que ens transportin als moments més onírics de l’obra, com el somni de Blanca o els flashbacks de Saïd on narra la cruel expulsió d’Espanya”, apuntava Bozzo.
També s’hi han fet algunes correccions al llibret. La més important: el terme “barco” ha estat fulminat. “Als darrers muntatges del musical havíem tingut polèmiques per dir que “volíem enfonsar el barco”. Era una batalla lingüística entre el català que havia sobreviscut amb cotilla el franquisme i el català normatiu dels primers anys de democràcia”, explicava Xavier Bru de Sala. “Les paraules acabades amb “u”, com lloro i barco no agradaven, però nosaltres les defensàvem per militància lingüística. Ara hem buscat una nova fórmula que, de moment, és sorpresa”.
UN MUSICAL INTERGENERACIONAL
Les cançons del musical de Dagoll Dagom ja formen part del patrimoni cultural català. “No tant com el Boig per tu, encara que ens encantaria que Shakira fes una versió del Perquè he plorat amb el Piqué”, bromejava el director musical Joan Vives.
Dues generacions han crescut amb aquest espectacle com a referència, i les seves melodies s’aprenen a les escoles com a cançons populars. “Són com les cançons de Sarsuela que nosaltres apreníem de petits, i al final no sabíem a quin espectacle pertanyia, però les podíem cantar senceres”, comentava Anna Rosa Cisquella.
Aquest arrelament de Mar i Cel amb l’educació dels nens catalans ve donat per la intensa campanya per portar escolars al teatre que la companyia de Joan Lluís Bozzo ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria. Més de 60.000 alumnes han conegut la Blanca i en Saïd a sobre d’un escenari després de llegir el text d’Àngel Guimerà (que és una lectura obligatòria a les aules des d’uns anys ençà).
Per a celebrar el 40 aniversari de Dagoll Dagom, i amb motiu de la reestrena de l’espectacle, Edicions 62 farà una nova edició del text actualitzant la “guia per a estudiants”. Aquest annex servirà a professors i alumnes per estudiar de manera didàctica i divertida les línies de pensament que tracta el musical, com l’amor intercultural o el racisme, ambdós temes molt presents al dia a dia dels joves catalans.
