Amb un somriure d’orella a orella i uns ulls ben eixerits, l’actriu Diana Roig observa els carrers del barri de Gràcia encuriosida. Les llums de Nadal ja comencen a treure el cap, tot i que encara no estan enceses. “M’encanta Nadal”, diu. I somriu encara més. Tot i això, la Diana fa molts anys que treballa durant aquestes dates, ha viscut Nadal entre els bastidors d’ El Petit Príncep. El musical, Los Miserables, Grease, La tienda de los horrores i ara, de Cantando bajo la lluvia, però assegura que no li sap gens de greu. “Ho visc com un regal quan em toca treballar a Nadal perquè m’ho passo molt bé actuant, m’agrada molt i, per més que estiguis treballant, és un plus que sumes”.
Són desenes els actors i les actrius que es troben en aquesta situació, com l’Oriol Burés, qui actualment comparteix escenari a Cantando bajo la lluvia amb la Diana i que ha passat per produccions com Campanadas de boda de La Cubana, La jaula de las locas o El Rey León. Per l’Oriol treballar durant aquesta època i trobar-se amb els teatres plens és molt emocionant, però, de vegades, també és una mica dur. “N’ets conscient que ets molt afortunat de poder-te dedicar al que et dediques, però ets molt conscient també que vas al revés del món. És com el preu que has de pagar. Quan tothom té festa és quan jo més treballo”.
Asseguren, però, que encara és més dur quan la gira els hi agafa lluny de casa. La Diana recorda, especialment, un Nadal: “Amb Los Miserables em va enganxar a Canàries. Era molt guai perquè feia calor i estàvem a la platja el dia de Nadal, però també tenia la família lluny. Al final els meus pares van venir, però el meu germà no va poder. Jo soc molt familiar, i quan no els pots veure es troba molt a faltar”. Per l’Oriol, els anys que ho ha passat més malament és quan ha estat fent coses a Madrid, “Com que el 24 és festa, agafes un AVE, vens a casa, passes el dia amb la família, i el 25 al matí has d’agafar l’AVE i tornar. Fa dos anys, a La jaula de las locas, vaig coincidir amb un actor de Rubí, i ens vam menjar la sopa de galets a l’AVE junts, cadascú amb el seu. Aquest va ser el nostre dinar de Nadal i, de fet, feia com molta llàstima. Però, com que érem dos ho vam passar més bé. Sempre et busques un pla, una família”. Altres anys, però, la sort ha estat del seu bàndol, i han tingut la família ben a prop. Tan a prop que inclús, en alguna ocasió, han arribat a compartir Nadal entre els mateixos bastidors. En el cas de la Diana, va coincidir amb la seva parella, també actor, durant la gira de Grease. I l’Oriol amb la seva mare a Cantando bajo la lluvia o a La jaula de las locas, ja que ella és la sastressa. En altres ocasions, ha estat la resta de la família els que han format pinya per anar de públic a gaudir del teatre i, d’aquesta manera, estar al seu costat.
Nadal no només és una època plena de compromisos, sinó també unes dates on la càrrega de feina es multiplica. Doblets. Triplets. Matinals. És un no parar. “És l’emoció de Nadal, et ve com l’adrenalina d’estar aquí i allà, i acabes rebentada però molt feliç. A mi Nadal em dona aquesta energia. El que més em costa, però, és la veu. Perquè són dinars familiars on hi ha molt soroll i crides. M’he de controlar molt, i és una cosa que no m’agrada”, diu la Diana. L’Oriol, en canvi, treu l’energia dels companys i de l’ambient de treball. Hi destaca en Bernat Cot, el seu actual company de camerino amb qui es coneix de fa molt de temps: “Ara ja fa uns dies que parlem de decorar el camerino, i ja estem pensant ‘Sí, perquè per aquí posem unes bombetes’ o ‘Jo vull un tió petitó!’, i sempre ens animem i acabem comprant un tió petitó, posant un arbre… Ho vivim molt intensament. Al teatre, sí, però es viu molt intensament”.
El primer any que l’Oriol va actuar per Nadal va ser molt estrany per ell, “Recordo que vaig pensar: ‘Però qui va al teatre per Nadal? Qui va al teatre?’ I clar, després t’adones que hi ha gent per qui és tradició, i es nota”. Però, amb el temps, no va trigar a acostumar-se’n i a convertir-ho en una part essencial de la seva vida com a actor: “Ara mateix no sabria què fer un Cap d’Any si no tingués funció, per exemple. Perquè, de cop i volta, ho trobo un pla ideal. Fas una funció, estàs allà amb la gent, ja tens la festa muntada al teatre… Ja ho tens tot, saps? És com perfecte”. En el cas de la Diana, creu que, de moment, actuar i passar Nadal en família és completament compatible: “Sí que és cert que m’agradaria també poder marxar una setmana a veure la neu amb la meva família, o poder fer sobretaules llargues… Tot això m’ho perdo. Però no em perdo cap dinar, no em perdo cap àpat, no em perdo res, ni els esmorzars de Reis. Després vinc a fer la funció amb la panxa plena i amb el vestuari que m’estreny, però molt contenta”.
Aquest any, amb Cantando bajo la lluvia, estan preparant un postshow especial per les dates més destacades. No és la primera vegada que ho fan, però tot i això, no poden desvelar cap sorpresa. Només avancen que són totes peces voluntàries ideades pels mateixos actors i actrius en format de musical o gag de riure. Ara per ara, només queda gaudir de Nadal i entendre, segons l’Oriol, “que el públic està vivint una data especial, i que tu formes part d’aquella data especial d’alguna manera també. Tu fas que el Nadal d’aquelles persones sigui especial perquè ells han tingut el seu dinar i, a més a més, han vingut a veure Cantando bajo la lluvia en aquest cas. Això també motiva molt”.
Per Irene Vilà Capafons / @irenevilacap
Més informació, imatges i entrades de Cantando bajo la lluvia: