Nou Barris és territori de circ i el Nadal l’època en què arriba una de les produccions més esperades, el Circ d’Hivern. En aquesta 19a edició el Col·lectiu Tierra presenta F.I.R.A, uns Fenòmens Inversemblants Rescatats de l’Anonimat dirigits pel Premi Nacional de Circ Jordi Aspa.
Un dels grans problemes del circ a Barcelona, i arreu del país, és la manca d’espais d’exhibició. L’Ateneu Popular de Nou Barris és dels pocs que respira circ tot l’any i ho fa des dels seus inicis, el 1977, a través de la formació, de la promoció del circ social i la creació i producció d’espectacles. Cada any des del 1996, presenten el Circ d’Hivern, una d’aquelles produccions on els artistes de circ de casa nostra tenen ganes de participar. Per trajectòria, perquè ja s’han fet un nom, però també perquè és una de les poques produccions on es cobren dos mesos i mig d’assajos, on hi ha assegurades gairebé una trentena d’actuacions al propi Ateneu, i perquè després se’ls ajuda a girar l’espectacle. Realment una excepció al món del circ.
Una excepció que no només està aconseguint fidelitzar un públic, crear escola i espectacles amb personalitat pròpia, sinó que, a més, continua obrint camí per crear un circuit estable de circ de sala. Una mostra són les més de 200 actuacions dins i fora de Catalunya de l’espectacle de la 9a edició del Circ d’Hivern, Circus Klezmer o el Premi Nacional de Circ 2006 per a l’espectacle Rodó, del pallasso Leandre Ribera, la ballarina Claire Ducreux i l’acròbata Teresa Celis.
I això, en un espai aixecat des de fa 37 anys pels veïns d’uns barris oblidats per les institucions que, després d’anys de reclamar-ne el tancament, van entrar amb masses i cordes a la planta asfàltica que hi havia en aquell terreny per desmuntar-ne les instal·lacions i convertir-les en allò que volien que fos, un Ateneu Popular. Un espai cultural que va rebre suports de noms com Dagoll Dagom, Lluís Llach o Juan Goytisolo.
Però parlem d’aquesta edició, de F.I.R.A. Un espectacle inspirat en l’univers firaire de monstres i meravelles, amb un gran paper de la música i números de trapezi, màstils, portés, ombres xineses i jocs de miralls, tots de nova creació.
Els personatges seran la Dona de tres caps (Mari Paz Arango), acròbata de vol i màstil; el Charlatán (Fernando Melki), portador de mà a mà i fanàtic d’un aliment que no vol desvetllar; una científica que vol explicar els fenòmens inversemblants de la Fira (l’acròbata Àfrica Llorens); una domadora de monstres (Maria Villate) que fa números de contorsió i equilibri; un mariner trobador de fenòmens (Adrià Cordoncillo), que fa els números de màstil xinès i acrobàcia; i una acordionista (Edurne Arizu) i un trombonista (Frederic Filiatre) que han composat diferents peces especialment per a l’espectacle.
Els espectadors se’ls trobaran només entrar, al bar, “perquè també hi hagi l’esperit de carrer, el tu a tu, perquè a Barcelona ens han prohibit actuar al carrer i l’art és reclamar la llibertat”, diuen. Poc a poc els artistes s’aniran transformant en els personatges i ja dins la sala tots junts s’endinsaran a aquest ambient de barraques de fira i a l’espectacle de caire un xic fantàstic del que no ens han volgut avançar gaires coses.
Jordi Aspa, Premi Nacional de Cultura 2007 i Premio Nacional del Circo 2012, és l’encarregat de dirigir l’espectacle, a petició del propi col·lectiu. Li hem fet una petita entrevista que podeu veure en aquest vídeo:
Text i fotografies: Mercè Rubià
