Mario Gas i Rosa Renom protagonitzen un text del mexicà Juan Villoro que retrata la intimitat d’uns intel·lectuals que, darrere les seves obres i pensaments públics, pateixen les mateixes misèries i passions que qualsevol persona.
“El filósofo declara és un western. Un western on no es disparen bales, sinó arguments”. Així la defineix Antonio Castro, director de l’obra. Aquestes bales dialèctiques se les disparen dos filòsofs encarnats per Mario Gas i Ricardo Moy,. dos vells coneguts enfrontats per dos models de vida oposats: un s’ha reclòs en el pensament, l’altre s’ha dedicat a viure la vida. Professionals de la raó, intenten mantenir les emocions a distància, però en aquesta ocasió viuen un enfrontament diferent perquè els acompanya una dona que ha format part de la vida de tots dos (Rosa Renom), a més d’una jove escriptora (Meritxell Calvo) i un “taxista presocràtic” (Jordi Andújar).
“Em va commoure com l’autor sotmet a judici la figura del pensador i intel·lectual -explica Castro- perquè no acostumem a veure’ls com a crítics de si mateixos”. L’obra mostra la “imbecil·litat de la intel·ligència”, aquells qui, tot i ser brillants en el seu àmbit laboral, són un autèntic desastre en entorns quotidians. Així doncs, l’obra “no és un tractat de filosofia”, sinó que se situa “entre la reflexió, la comèdia i el teatre de l’absurd”, explica Mario Gas, que assegura que està plena de girs inesperats, canvis de ritme, textura i intensitat, cosa que la fa “difícil per als actors”. Convençut que és “pur teatre” al servei de l’emotivitat, explica que la dificultat rau en el desafiament que suposa obeir aquestes dues línies de text: l’element provocador i la reflexió amb un ritme vertiginós d’una comèdia lúdica i divertida.
FILÒSOF IN VS. FILÒSOF OUT
“Si hagués de triar quin tipus de vida dels dos filòsofs he de triar, no sabria per quina fer-ho. Un s’ha passat la vida viatjant pel món, és el president de l’Acadèmia de Filosofia i un gran seductor amb esposes i fills repartits pel món. L’altre té dificultats per viure en el món quotidià, en el qual només sobreviu gràcies a la seva dona, amb qui comparteix un univers amorós molt particular i introspectiu”. L’obra tampoc es decanta per cap dels dos, sinó que deixa l’elecció a l’espectador. A més, “tots dos es necessiten, perquè malgrat les disputes i rancúnia que es professen, un és el que organitza els congressos on es difonen les teories de l’altre”. En aquest sentit, per Gas l’obra també qüestiona les “postures acomodatícies amb el poder o el que s’amaga davant la intransigència o el col·laboracionisme amb el poder”.
UN AUTOR FILL DE FILÒSOF
Fill del filòsof i diplomàtic Luís Villoro, nascut a Barcelona, Juan Villoro és un dels autors més importants de la literatura contemporània mexicana. Escriptor de llibres com ‘El testigo’, periodista i professor de literatura en diverses universitats -entre altres, la Pompeu Fabra-, és des de fa uns anys també autor teatral. El filósofo declara és la seva segona obra. Malgrat això, Castro recorda que “hi arriba des de la maduresa d’un escriptor i cronista reconegut”.
Canadenca. Per dissabte 29, gràcies.