La Companyia Ignífuga inaugura el segon Cicló de companyies independents del Tantarantana amb Kohlhaas, una discussió festiva sobre la idea de Revolució, un documental escènic que pretén acostar-se a la figura de Michael Kohlhaas per abordar una pregunta tan difícil com contundent: fins on estaries disposat a arribar abans d’agafar les armes?
Camines pels carrers de Barcelona i trobes un home vestit amb roba del segle XVI que t’intenta convèncer que t’uneixis a la seva revolució. És Michael Kohlhaas (Eduard Autonell), un honrat comerciant de cavalls que es guanyava la vida tranquil·lament amb el seu ofici fins que, després que un noble es quedés injustament dos dels seus cavalls, s’ha convertit en una víctima dels abusos i de les injustícies dels poders que l’haurien de protegir –anés al jutjat que anés, hi trobava amics, familiars del noble que li desestimaven la demanda– i ha decidit agafar les armes per fer justícia i recuperar els animals.
Kohlhaas té clar el seu propòsit i vol que l’acompanyis. Què havia de fer, abaixar el cap o alçar la veu? Tu també has de prendre una decisió: És lícit agafar les armes davant d’un sistema que funciona amb el nepotisme i el tràfic d’influències? Què és just i què no? Què passa quan l’Estat no protegeix els nostres drets, quan s’aproven lleis que restringeixen el nostre dret a protestar contra l’Estat?
TERRORISTA, CRIMINAL O REVOLUCIONARI?
Michael Kohlhaas és el personatge real que Heinrich von Kleist (1777–1811), va ficcionar i convertir, amb la novel·la que porta el seu nom, en l’arquetip d’home que lluita per la justícia davant el constant abús de poder i la corrupció que impregna l’Estat. Els integrants de la companyia Ignífuga tenien ganes d’abordar la qüestió de la justícia i van trobar en la seva figura –explica el dramaturg i director Pau Masaló– una bona manera de reflexionar sobre la continuïtat de l’actual sistema polític, els processos històrics que es produeixen en moments de canvi de paradigma i la idoneïtat o no de la utilització de la violència per canviar el món.
Tot i mantenir l’ambient de faula i fantasia d’un dels autors alemanys de referència –incomprès, això sí, per un públic i crítica de l’època que no entenia la seva obra radical i sense concessions–, la companyia ha optat per no dramatitzar la novel·la, sinó per reflexionar al voltant de la trama i les preguntes que genera. La posada en escena combina escenes dramatitzades amb realització audiovisual en directe, imatges d’arxiu i entrevistes ficcionades a experts, des d’un criador de cavalls a un psiquiatre o un jurista. “Ens preguntem si estava boig o era molt conseqüent, si era un terrorista, un criminal o un revolucionari –diu Masaló–, sempre des de la ironia, sense dogmatismes, per evitar donar respostes clares i sigui l’espectador qui se les faci”. I és que, reconeix, “empatitzes amb el protagonista i la seva violència i et preguntes: com pot ser que estigui d’acord amb el que fa si és un acte bàrbar?”
La banda sonora de l’espectacle.
LA COMPANYIA
Kohlhaas és la quarta obra de la Companyia Ignífuga, que va néixer el 2012 per cercar noves maneres d’abordar la creació escènica des de la contemporaneïtat i treballar per tal que l’espectador tingui una experiència emocional més que intel·lectual malgrat partir de textos literaris o conflictes narratius. La primera peça que van presentar adaptava un text contemporani de Peer Wittenbols, Fam Oculta, i més tard van optar per adaptar un text clàssic d’Anton Txèkhov que va donar lloc a La norma de l’extinció. Aquesta obra, estrenada al Fringe Madrid 2014, va situar la companyia en el punt de mira de crítica i públic després del seu pas pel Maldà. Abans de ser seleccionats per formar part d’El Cicló, van rebre la beca Suport a la Creació de FiraTàrrega 2015 per A house is not a home, una adaptació de l’obra Interior de Maurice Maeterlink.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Ignífuga
