Per Clàudia Brufau / @claudiabrubo
Es pot explorar el flamenc més enllà de la seva pròpia música? Flamingos és la segona incursió en el flamenc d’Albert Quesada. Juntament amb el ballarí hongarès Zoltán Vakulya, Quesada va crear un duet en el que ballaven enregistraments de música flamenca. UnDosTresUnDos (2015), que no era pas un espectacle de flamenc, intentava deconstruir la intensitat rítmica i anímica del toque i del cante a través dels cossos de Vakulya i de Quesada –formats sobretot en dansa contemporània i ben poc exposats al baile. A Flamingos (2019), coreografia estrenada el passat mes de març, el coreògraf català encara s’allunya més de la matèria primera per desxifrar la fórmula alquímica que fa cobrar vida a aquest món. A més, torna a utilitzar els cossos i les personalitats de ballarins de dansa contemporània, però l’elenc ha augmentat considerablement. Blanca Tolsá, Eliott Marmouset, Mario G. Sáez, Miquel Fiol, Katie Vickers, Laila Tafur, Víctor Pérez Armero i Viktoria Andersson s’entreguen en cos i ànima musical a l’escenari per compartir amb l’espectador quin és el seu flamenc personal –la música que els fa vibrar i els abdueix a ballar. El punt de partida de Flamingos és una jam session per despertar tota mena de duendes a través d’un banquet musical de referents populars.
Les exploracions musicals del coreògraf
Després d’estudiar filosofia i enginyeria multimèdia a Barcelona, l’Albert es va formar en dues de les escoles més reconegudes de dansa contemporània a Europa: la MDT d’Amsterdam i P.A.R.T.S. de Brussel·les –escola fundada als anys 90 per Anne Teresa der Keersmaeker, la papessa de la dansa contemporània europea. Actualment està establert a Brussel·les amb un peu a Barcelona i un altre als Estats Units, des d’on crea i col·labora en produccions de dansa contemporània i també codirigeix projectes educatius. Des dels seus inicis com a creador escènic, Quesada ha explorat la relació entre partitures musicals i les seves traduccions coreogràfiques, tot proposant a l’espectador maneres molt personals i menys directes per escoltar les obres proposades. D’aquest interès acèrrim, estrena títols com Solos Bach & Gould (2010), passant per Trilogy (2011), creada amb Vera Tussing, o bé Wagner & Ligeti (2014). En paral·lel Quesada també ha col·laborat com a intèrpret amb ZOO, companyia dirigida pel coreògraf suís Thomas Hauert, que indaga sobretot en el moviment que es destil·la a través de les dinàmiques de grup, una línia artística que ha influenciat moltíssim el treball del propi Quesada. Desxifrar com percebem la música –com l’escoltem i la traduïm en moviment– i treure l’entrellat de les dinàmiques de grup són dues motivacions principals d’Albert Quesada. Flamingos és tot un pas endavant per al coreògraf i també és la primera creació de Cèl·lula del Mercat de les Flors, una estructura flexible per produir espectacles de mitjà o gran format.
Un laboratori per trobar duendes
La rauxa s’apodera més que mai en una coreografia de Quesada. De fet, a Flamingos Quesada es proposa fusionar diferents imaginaris com si Carmen Amaya fes una aparició estel·lar en una pel·lícula del transgressor John Waters. El vestuari eclèctic i contemporani que firmen Jorge Dutor i Txell Janot és un còmplice a l’alçada de la comèdia de situacions extremes que teixeixen l’Albert Pérez Hidalgo i en Pau Masaló en la dramatúrgia. L’ús de la veu pren un gran protagonisme en aquest espectacle, alguns dels ballarins com el mallorquí Miquel Fiol, la valenciana Blanca Tolsá o l’americana Katie Vickers sorprenen amb el seu domini vocal. De fet, veu i cos es converteixen en un sol instrument, de fet és l’element de la creació que connecta més amb el flamenc com a art. L’espectacle desglossa la cara íntima i alhora més social de la música amb cadascun dels vuit intèrprets que al llarg de la creació van aportar els seus referents i la seva connexió personal amb aquests. A través dels vuit intèrprets, Flamingos proposa un laboratori delirant per cercar les connexions que ens fan sentir arrelats a una música en concret i la nostra connexió corporal amb aquesta. Una invitació en una juerga de laboratori per als més assenyats i els més arrauxats per trobar el seu propi duende, encara que estigui ben amagat.
