Actrius i actors, músics, dramaturgs, amics i admiradors dels musicals s’han reunit per felicitar a la companyia catalana.
Sota el cel del crepuscle, l’esplanada del Pavelló Mies Van Der Rohe s’ha omplert de gom a gom amb somriures, retrobades i ambient de gala per acollir una gran festa del teatre català. Un públic emocionat aplaudia espontàniament el discurs dels presentadors Pep Cruz i Montse Guallar, que ens recordaven com Dagoll Dagom va començar com una petita companyia de teatre independent que tractava de passar la censura franquista, el 1974.
Els tres fundadors, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel sorprenien els presents ficats en el paper de corredors de running que, després de donar la benvinguda als presents, trencaven la calma de les aigües del pavelló llençant-se dins i esquitxant al voltant.
Dos temes de Flor de nit iniciaven les actuacions, amb el mestre Albert Guinovart al piano, Deu de Veu acompanyaven a Muntsa Rius interpretant Ciutat d’Ivori; i la Beth cantava la cançó que dóna nom al musical.
La vetllada confirmava que els catalans hem fet molt nostres totes les produccions de Dagoll Dagom, i l’humor que ens caracteritza no en podia anar deslligat. Ferran Ranyé, Teresa Vallicrosa i Pep Molina, seguits d’aquest últim amb Juan Lluís Bozzo i d’Isabel Soriano, amb Ana San Martín i altra vegada Muntsa Rius, donaven un toc còmic a les seves interpretacions de temes d’ El Mikado i Flor de nit.
Queia la nit i la Nina i el seu Cada cop que em dius adéu, el Cacao de l’Elena Gadel i els Núvols de sang del Roger Pera omplien l’escenari.
A l’acte no calien presentadors, i els intèrprets es donaven pas amb discursos plens d’admiració cap als Dagoms i nostàlgia. Joan Olivé, acompanyat de Laia Piró i Anna Briansó ens portava La Coca, amb Marc Garcia al piano, i la Gisela liderava el Mai ningú està sol de Boscos endins, mentre Alfons Villalonga restava serietat a la nit amb La pantomima de l’amor.
Carme Sansa i Júlia Möller eren les dues Alomes que revivien el personatge de Mercè Rodoreda interpretant un Per un xic de tendresa ple de nostàlgia, seguides d’una Marta Marco que recuperava els somriures amb la Mitja Bufa, en el paper de dur una bufa sencera, i d’un aclamat Jaume Sisa i el seu Antaviana.
La nit arribava al seu punt àlgid amb el musical més estimat per tots: Mar i Cel, i el Perquè he plorat? cantant per les seves dues primeres veus, Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, amb una complicitat palpable.
El públic emocionat rebia la gran notícia: els nous Blanca i Saïd que aquest setembre tornaran a portar-nos als escenaris aquesta història de pirates i cristians, Ana San Martín i Roger Berruezo, que es presentaven amb el No estàs sola.
Els tres de Dagoll Dagom -ara sí, vestits per a la celebració- reivindicaven com no troben gens a faltar el passat, tot i haver-lo reviscut tots plegats, sinó que es senten joves i plens de força cap al futur, fent broma amb una invitació als presents a retrobar-se als 100 anys -això sí, a les Llars Mundet.
Amb aquesta filosofia de mirar cap al futur, tancaven l’acte el jove repartiment d’A cop de rock.
I la festa seguia a la Font Màgica de Montjuïc, on l’aigua vestida de llum ballava al ritme dels temes que cantaven petits i grans.
Text i fotografies: Neus Riba
