Obren el pas per la rampa del Castell de Montjuïc al primer grup d’espectadors, mòbil en mà, i els caps encuriosits omplen poc a poc el passadís.
A l’aire es palpen les expectatives, altíssimes, i gairebé tothom duu ja els deures fets de casa (app descarregada i bateria al 100%). Els primers visitants colonitzen l’emplaçament, històric i emblemàtic, que ha quedat transformat per l’escenografia i la tecnologia de La Fura dels Baus. Amb pantalles que no tenen res que envejar a les de Times Square, donen al públic les indicacions a seguir per configurar el seu Smartphone: M.U.R.S. ha disfressat els murs del castell en una suposada smartcity del futur, i tal com passaria en una ciutat de les que anomenen “intel·ligents”, cal estar connectat per poder viure l’experiència.
Unes projeccions i un mestre de cerimònies expliquen que el primer punt on estem aturats és la zona de Confort, la primera que visitem de les quatre en les quals es divideix la instal·lació. Se’ns ofereix seguretat, distraccions i les solucions als problemes que puguem tenir (de moment són els logístics, però en el món fictici que configuren ens prometen comoditat completa).
A mesura que entren els quatre grups d’espectadors, el circuit ens porta a conèixer els quatre espais, tots destinats a seduir-nos presentant-nos successivament els seus beneficis, amb cares somrients i imatges estimulants a les grans pantalles: passada la zona de Confort per la qual hem entrat, trobem l’Eco, il·luminada del color dels arbres i vestida amb atrezzo selvàtic, on podem ser tan verds com vulguem (sense renunciar a tecnologia i progrés, i enganxats al nostre mòbil, és clar). El Dorado, un espai il·luminat amb un vermell enèrgic i agressiu, ens ofereix èxit, joc i luxúria sota la promesa d’esdevenir “guanyadors”. I, finalment, la zona Wellness, de benestar físic i plena d’un blau pacífic, però també de l’energia i la motivació que ens caldrà per tenir la salut i el cos deu que, com ens diuen, volem.
Acabat el circuit de presentacions, i endinsats ja en les quatre atmosferes, ha arribat el moment de passar a l’acció, i alguns espectadors ho fan amb més efusivitat que altres, participant a les activitats que es proposen. I poc a poc comencem a trobar les primeres contradiccions d’aquest món: a la zona wellness, per exemple, ens indiquen amablement que hem de dividir-nos entre cossos perfectes i cossos imperfectes, convidant-nos a formar part de la segona categoria als de les ulleres de pasta, les ortodòncies, els asmàtics, els que tenen sobrepès i els que no tinguin abdominals. La comoditat amb el propi cos queda lluny, igual de lluny que estan alguns de “guanyar” a el Dorado, on l’activitat borsària es converteix en un joc lúdic d’atzar que recorda un concurs de televisió, mentre a la zona verda es planten arbres mitjançant tecnologia i tothom fa cua per fer-se una fotografia al photocall de la zona de Confort, equipada amb un tetris gegant per a que ningú s’avorreixi.
Un caos mitjanament endreçat, amb les múltiples instruccions lúdiques (i no tan lúdiques) que se’ns donen per tots els canals, recrea una realitat augmentada del món cada vegada més hiperconnectat, hiperactiu i hiperestimulat en el que vivim. Arribats a un punt, la calma es trenca i el caos es desferma. Diverses circumstàncies (que no volem explicar-vos i que haureu de viure per tal de conèixer) interrompen els jocs on el gruix del públic es trobava absort i apareixen les primeres cares d’ensurt. Alguns espectadors prenen partit, d’altres (molts) observen; alguns s’arrisquen, prenent protagonisme i altres ho fotografien amb el mòbil. Alguns obeeixen i alguns no, però l’acumulació de gent incrementa la sensació de caos i treu (llàstima!) la de vulnerabilitat que transmeten la força i la violència de les actuacions dels furers.
Amb M.U.R.S. La Fura dels Baus porta a l’extrem els missatges imperatius que rebem diàriament dels mitjans de comunicació, i si bé aquesta aplicació vam instal·lar-la sent conscients que La Fura ens faria jugar, tot i no saber com ni quant, fa preguntar-nos si som conscients del que poden implicar les altres aplicacions que, feliçment, ens descarreguem. La Fura, però, ens ha estès un parany: la mateixa hiperconnexió de borrec que critica es converteix en condició sine qua non per gaudir de l’experiència complerta de l’espectacle, i tot i que en certa manera el mitjà és aquí el missatge, està limitant el públic al qual es dirigeix i excluint-ne els que, en realitat, comparteixen el seu rebuig.
Esteu a temps fins el dissabte 5 de juny de viure-ho vosaltres mateixos: us animem a que hi aneu i ens ho expliqueu!
Text i fotografies: Neus Riba
