Francesc Casadesús afronta el seu quart Festival Grec com a director amb optimisme i ambició. En aquesta edició proposa un viatge a l’Àfrica a través de la seva cultura, amb perspectiva feminista, amb grans noms del panorama internacional i amb el focus centrat en el diàleg i el talent local.
Fotografia: Andreu Rami
“Potent, ambiciós i optimista”; així és com has descrit el festival d’aquest any, una edició que recupera el seu esperit de sempre.
Hem fet “el Grec que tocava”, un festival que aportés optimisme, lideratge, il·lusió, ganes d’estiu, qualitat artística i feina als artistes. Crec que el festival ha demostrat tenir una gran sensibilitat envers la situació que hem viscut. Hem apostat per un festival ambiciós, tenint en compte les circumstàncies actuals, i hem fet un festival comparable als Grecs històrics i amb una programació potent i interessant, des del punt de vista artístic.
Aquest any la volta al món arriba ara a l’Àfrica a través de la seva cultura, tant la que es fa allà com la que fan els artistes afrodescendents d’aquí.
Sí, i això ens ha permès treballar temes molt importants que en els darrers anys han ocupat més l’actualitat. A més, la pandèmia ha fet que ens acostem, més que mai, a la realitat africana que hi ha a Barcelona. Ha estat apassionant poder fer-ho, he tingut uns mestres fantàstics i he après moltes coses de mi, de la ciutat i d’unes persones que eren al meu costat i que tenien uns problemes que no comprenia.
Què has après?
He descobert una Barcelona diferent i també he descobert la meva part racista i, al mateix temps, la més negra. He après de tot, i espero que el festival ho sàpiga transmetre. Més enllà dels espectacles, hi ha tot un treball de reflexió que es materialitzarà en tot un seguit d’activitats paral·leles, com xerrades i debats sobre racisme, creativitat, colonialisme i altres temes propers que desconeixem. Espero que tot això marqui un canvi en la mentalitat del sector de les arts escèniques d’aquest país i en el rol que té el teatre en la nostra forma de mirar el món.
Això vol dir que en propers Grecs hi haurà més presència d’artistes afrodescendents?
Seguirem buscant la qualitat artística de les propostes. Intentem no treballar en quotes, tot i que de vegades, com és el cas d’aquest any, són necessàries per posar les coses sobre la taula. La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser una cosa que ens plantegem, hauria de formar part de la normalitat per poder centrar-nos en la qualitat dels espectacles i en el que s’està explicant. Crec que la sensibilitat hi és, i crec que, a poc a poc, som més conscients i sensibles envers aquest tema.
Com es programa un festival amb un panorama cultural tan diferent del d’aquí?
Ens hem aferrat més a artistes, i no tant als festivals del país en qüestió, ja que a l’Àfrica la creació s’articula a través d’ells o bé a través d’altres agents, com teatres o festivals europeus. Ens hem trobat amb propostes difícils d’etiquetar en un gènere concret, perquè l’Àfrica és molt més que tot això: és la gran capacitat de creació que tenen els seus artistes, és la seva motivació i urgència per explicar les coses, és la barreja de disciplines… Espero que aquest esperit traspassi i que arribi també a la forma que tenim de crear a Barcelona; per això hem apostat per projectes on artistes de fora venen a fer una residència per treballar i crear amb artistes d’aquí.
Que té d’especial el Grec respecte a altres grans festivals que hi ha al món?
Cada festival ha de respondre a les urgències concretes del lloc on es fa. Hi pot haver obres que girin entre ells, però els festivals han de ser únics i han de saber què poden aportar al seu sistema. El Grec ha de ser el que és perquè té un teatre grec, es fa a Barcelona i té una sèrie d’artistes i de sales que fan una gran feina durant l’any. Un festival és un cim de muntanya, un moment de visibilitat de les coses que passen durant l’any a la ciutat. Si un festival respon a aquest moment de visibilitat i, al mateix temps, estimula el canvi de tot el que vindrà, vol dir que és un festival únic.
Fotografia: ‘El combat del segle’ – Sala Beckett
T’han proposat continuar al capdavant del Grec durant dues temporades més. En cas que finalment sigui així… quin nou viatge ens proposaràs?
Quan acabi el festival i ho tinguem concretat, us ho explicaré. La volta al món és només una excusa, busquem artistes que tinguin coses interessants per explicar… Però sí que és cert que encara no hem dedicat un festival a Europa, un continent amb artistes molt potents, molts dels quals encara no han trepitjat Barcelona.
