Avui celebrem el teatre. L’espai on la paraula esdevé carn i emocions, on la veritat i la ficció es confonen per fer-nos més humans. El teatre és resistència, és memòria, és una eina de transformació social que ens connecta amb el nostre passat, el nostre present i, si us plau, el nostre futur. I, malgrat la seva importància, el teatre massa sovint és ignorat, precaritzat i relegat a la invisibilitat.
Però continuem al peu del teló, trepitjant escenaris, vivint la inestabilitat laboral,
combinant feines fora del sector per tal de sobreviure o sentint-nos culpables per
pertànyer a aquell 8% d’intèrprets que es poden guanyar la vida exclusivament amb la nostra professió o perquè se’ns relacioni amb alguna de les famílies teatrals del país. Els qui fem teatre sabem que el nostre ofici és passió i sacrifici, però que massa vegades és sacrifici innecessari, injust i dissuasiu. I malgrat tot, estimem el teatre pel que ens deixa fer i pel que ens deixa ser. I no només l’estimem: el defensem.
Perquè sense teatre, el món seria un lloc més fosc i buit. Així com el món del teatre també seria un lloc més fosc i buit sense diversitat escènica. Amb el teatre
document exposem la veritat que incomoda, i amb la bona comèdia es basteix el
refugi dels esperits lliures. Però per què hi ha qui s’entesta a desacreditar el teatre musical?
El teatre musical és un gènere que sovint s’ha menystingut en les programacions del teatre públic, malgrat ser un espai de creació vibrant, popular i d’una exigència artística altíssima. No podem parlar d’un teatre compromès amb la seva societat si es deixa de banda una part tan essencial per creadors i públic. Que les institucions es posin les piles! Cal enfortir i consolidar aquest tímid reconeixement del teatre musical dins del circuit públic, que sembla que ara comença a reaccionar: prou d’invisibilitzar un gènere que implementa el nostre talent, complementa la nostra cultura i que, (atenció!, que sembla que, en acabat, sigui l’únic llenguatge que entenen) genera públic i és rendible tan econòmicament com social! El teatre musical és una inversió de futur!
És trista la reticència d’aquells que consideren el gènere musical com a trivial, com a art menor, malgrat centenars de llocs de treball i milions d’euros de pressupost i de recaptació. Psss! Eh! Sí, vosaltres: ens podeu explicar què tenen de trivial o d’art menor Els Miserables? O Hadestown? O Next to normal? Ah, calla! Que us referiu als grans musicals pretesament destinats al públic familiar! Doncs aleshores, deixeume dir-vos que no hi ha història més persuasiva perquè una nena entengui la necessitat de l’empoderament femení per tal d’acabar amb masculinitats tòxiques que La Bella y la Bestia. I que si voleu gaudir d’una festa antifeixista, no us perdeu Wicked.
I sí: som uns motivats. L’entusiasme, l’estima pel teatre i la seva defensa ens va portar a agermanar-nos entorn l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya ja fa més de 40 anys. La seva Junta Executiva està composta per companyes i companys com nosaltres, que es busquen la vida igual de bé o de malament que nosaltres, però que empren el seu temps i disposició en lluitar per la professió i pel sector com nosaltres no. Consideració. El mateix que demano a la societat i a les institucions per al teatre i, més concretament, per al teatre musical, ho demano a la professió per les companyes i companys que consagren el seu temps a la causa col.lectiva. Reconeixement.
Perquè això és una festa: el 2024 ha estat el millor any de la història del teatre
català! Més de tres milions d’espectadors a Catalunya demostren que la indústria funciona. Però no oblidem que, com en el temps del carro de Tespis o en el dels còmics de la llegua o en el del teatre independent, la majoria de nosaltres continuem tirant endavant projectes propis: escrivint els textos, buscant els bolos, conduint la furgo, muntant i desmuntant… Així s’estima i es defensa el teatre!
Avui fem una crida a totes les persones que estimen i defensen el teatre: ompliu les sales, recolzeu els creadors, reivindiqueu el poder de l’escena. A les institucions, exigim compromís i respecte. I a tots els qui vivim per aquest art, seguim lluitant. Perquè sense teatre no hi ha cultura, i sense cultura no hi ha futur. Sense cultura hi ha vil feixisme. Actor
Frank Capdet
Actor
