Del 1917 al 2017. La Cubana se’n riu dels nous rics a Gente Bien, un musical basat en l’obra de Santiago Rusiñol que ridiculitza la burgesia barcelonina, ara en un viatge fins l’actualitat per demostrar “que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat”.
“Els nostres assessors ens van dir que si volíem continuar menjant del teatre havíem de canviar de registre perquè ara el públic vol musicals -explica Jordi Milán, director de La Cubana-. I vam dir, i perquè no fer alguna cosa nostra, d’aquí?”. I així és com La Cubana s’ha passat al musical, però és més Cubana que mai. Els quinze actors de Gente Bien interpreten 162 personatges. Això vol dir ni més ni menys que 180 vestits, 190 perruques, 30 quilos de joies i 275 canvis, a més de 45 litres d’aigua cada funció per hidratar-se. I és que aquesta opereta en què han convertit l’obra de Rusiñol viatja per quatre èpoques diferents: el 1917, el 1951, el 1980 i el 2017. D’una família adinerada que es compra un títol nobiliari als propietaris d’empreses ‘offshore’, passant pels que s’enriqueixen amb l’estraperlo durant el Régimen.
“Rusiñol se’n fot de la necessitat d’aparentar, de la burgesia industrial del modernisme i la seva necessitat imperiosa de mostrar el que tenen i acabar fent el ridícul”, segueix Milá. Així, han agafat els personatges originals, “una família que ha fet fortuna amb la venta d’embotits i es compra un palauet al Passeig de Gràcia per fer festes”, i els han traslladat a d’altres èpoques.
Gente Bien es va estrenar el 1917 al Teatre Novedades de Barcelona. Des d’aleshores, gran part dels grups amateurs del país l’han representat algun cop. És, però, un sainet força curt. És per això que Jordi Milán, director de la companyia, explica que tot i que han “intentat respectar el text”, també és cert que “l’han adaptat al seu aire”. El mestre Joan Vives hi ha introduït la música per convertir-lo una opereta plena de sornegueria. A les seves ordres, els músics de L’Auditori de Barcelona s’han encarregat d’enregistrar-la.
Mercè Comes i Mont Plans tornen a la companyia al capdavant del seu repartiment “més cantaire” i uns personatges que no han volgut desvetllar. No és l’únic retorn. Després de reobrir el Coliseum com a teatre el 2007 amb Cómeme el Coco, Negro, ara La Cubana torna a la Gran Via recuperant la platea amb butaques.
