Emma Arquillué i Pablo Macho Otero, o la companyia La Bella Otero, proposa a partir del 15 de març una de les obres més aplaudides, mundialment, del dramaturg francès Frédéric Sonntag: George Kaplan. L’espectacle s’estrenarà al Teatre Tantarantana i farà temporada fins al 9 d’abril.
Imatge promocional de l’espectacle
George Kaplan, l’enigmàtic no-personatge creat per la CIA en una de les millors pel·lícules d’Alfred Hitchcock (North by Northwest, traduïda aquí amb el títol Con la muerte en los talones), és el fil conductor d’aquesta comèdia moderna sobre les relacions entre el poder i la ficció, la política i l’espectacle, la societat i els seus propis mites.
Una història enigmàtica i divertida que reflexiona sobre l’ús polític de les ficcions, dels relats o els missatges que rebem per exemple a través dels mitjans de comunicació, i sobre com aquests condicionen, estructuren i controlen les nostres vides, els nostres comportaments i en definitiva la nostra realitat: “George Kaplan qüestiona quin grau de ficció hi ha a les nostres vides”, explica Pablo Macho Otero: “Els humans ens caracteritzem per la nostra capacitat de generar ficcions, mites, imaginaris col·lectius com les llengües, les religions, les lleis, els sistemes polítics, les normes socials, els diners… ficcions que hem generat com a espècie per poder conviure i cooperar. Qui té el control d’aquests grans relats, té el poder de controlar les masses, i per tant de manipular-les”. “Com més gran és l’abast de la teva ficció, més gran és el teu poder. No és gens descabellat sospitar que la nostra realitat és la ficció d’algú amb molt de pressupost”, apunta el director i actor del muntatge, i afegeix: “Sonntag es pregunta quin paper té el teatre en aquest mon farcit de relats, on sembla que la realitat ha superat la ficció, i intenta desenmascarar a través de la ficció teatral, les ficcions que constitueixen la realitat”.
Crítica política i reflexió, però sobretot, entreteniment
L’espectacle proposa tres obres en una, tres escenes protagonitzades per un grup activista clandestí en plena dissolució, un equip de guionistes a la rercerca d’un concepte per a un projecte de sèrie i el govern a l’ombra d’una gran potència enfrontant-se a un perill que amenaça la seguretat interna del país. Tres parts diferenciades d’un mateix espectacle amb una única resposta: George Kaplan .
En paraules del director, l’obra “ironitza sobre la tendència que tenim com a societat a crear teories conspiranoiques de tots els relats que ens arriben”. “Potser alguna d’aquestes conspiracions, que contribueixen a la desinformació massificada, existeixen, és evident que els missatges ens arriben molt filtrats pel mitjans de comunicació”, comenta el director: “El que volem és mostrar que moltes vegades són simplement paranoies generalitzades i això fa que el públic, de qualsevol classe social o bagatge cultural, es senti interpel·lat i pugui riure tant dels qui estan ‘a dalt’ i controlen aquests relats, com de si mateixos en tant que són receptors d’aquests relats ‘des de baix'”.
Pablo Macho Otero i Emma Arquillué en el seus anterior muntatge ‘Loco Amoris’
Per posar en escena aquesta comèdia La Bella Otero s’ha volgut diferenciar d’altres muntatges que s’ha fet del text dotant a cadascuna de les històries d’un codi teatral diferent, per això han pres diferents referents com el naturalisme argentí, típic d’espectacles del Javier Daulte, la comèdia gamberra, a l’estil La Calòrica, o l’experimentació escènica europea, com la que fa El Conde Torrefiel. La intenció de la companyia és tornar a l’essència de l’entreteniment més pur del fet teatral: “Volem que el públic surti de la sala amb ganes de debatre sobre l’espectacle i la seva crítica, però sobretot volem que, durant la funció, reflexionin des de l’entreteniment, el riure i la desinhibició”, diu l’actriu i fundadora de la companyia, Emma Arquillué.
Més informació, imatges i entrades a:
