Les propostes internacionals són, sens dubte, un dels grans atractius del Festival Grec. Aquí teniu quatre obres imprescindibles que no us podeu perdre:
‘De stille kracht’ del reputat Ivo van Hove
Després d’endinsar-nos a l’univers shakespearià amb les seves Tragèdies romanes, fascinar amb l’imaginari visual de The Fountainhead i emocionar amb la seva visió íntima de La veu humana, Ivo van Hove i la companyia Toneelgroep Amsterdam arriben per quart any al Grec per portar a escena De stille kracht (La força oculta) l’obra mestra de Louis Couperus, un dels grans de la literatura holandesa. En sintonia amb la programació del festival, centrada en el conflicte, el director belga —actualment una de les figures amb més projecció del teatre europeu— presenta un text sobre l’enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident. Ho fa a través del conflicte a les antigues colònies holandeses a l’illa de Java, una història que esdevé universal a través de l’enfrontament entre dos mons i un malestar existencial que s’estén fins al nostre segle XXI. Tot en un ambient inquietant i amb una escenografia espectacular de gran format on l’aigua esdevé un element fonamental. Per qui pateixi per la durada, aquest cop només són dues hores.
‘Platonov’, un Txèhov desconegut en mans de Perceval
Platonov parla de la caiguda d’un home i, amb ell, de l’extinció de tot un món. Txékhov va escriure l’obra amb només 18 anys, però ja hi mostra tots els temes, els personatges i les obsessions que van caracteritzar la seva obra dramàtica de maduresa. Tot i això, és un dels textos del dramaturg rus menys coneguts i representats a casa nostra, més enllà d’una adaptació de Juan Mayorga i un muntatge de Pere Planella. Al capdavant d’aquesta adaptació hi ha el director flamenc Luk Perceval, expert en transformar els clàssics utilitzant un llenguatge planer. Un valor de l’escena que ha anat creixent en els últims anys i que s’està convertint en un referent del teatre europeu renovador. En la seva proposta veurem com la nàusea, la desesperació i l’autodestrucció amaren aquesta peça sobre l’autodestrucció d’un personatge però, especialment, sobre l’amor i els seus límits.
MDLSX, una sorprenent sessió queer
En aquesta edició del Grec hi ha una gran presència de les dones creadores, però no només. També prenen presència la teoria queer, el trencament de les barreres de gènere i el feminisme. MDLSX pren com a partida textos de la literatura de gènere, assajos i novel·les de temàtica queer, música i abundants recursos audiovisuals per mostrar-nos com la societat considera «monstres» els qui no encaixen en el binarisme dominant. Silvia Calderoni es posa al capdavant d’una proposta multidisciplinària que barreja realitat — amb material autobiogràfic de l’artista— i ficció escènica. Una aposta per reflexionar sobre com tendim a marginar tots aquells que no encaixen en les categories estàndard que hem creat a través d’una hipnòtica exploració de les fronteres de tota mena i del seu caràcter artificial en forma d’una sessió sorprenent de DJ i VJ.
‘Cuando vuelva a casa voy a ser otro’, el teatre argentí més punter
A vegades mirem enrrere i ens trobem lluny d’aquell qui vam ser. Si sou dels qui us pregunteu quina validesa tenen les idees revolucionàries que defensàveu fa temps, o si en algun moment us heu mirat al mirall i heu descobert que no us assembleu a la imatge que teníeu de vosaltres mateixos, Cuando vuelva a casa voy a ser otro, la proposta escènica de Mariano Pensotti us semblarà feta a mida. Va néixer d’una història real: arran del cop d’estat a l’Argentina el pare del director va enterrar al jardí de casa dels avis un seguit d’objectes comprometedors. No els va tornar a veure fins quaranta anys després, quan el nou inquilí de la casa es va voler fer una piscina i els va trobar. El seu propietari es va enfrontar així amb la persona que havia estat. I va reconèixer tots els objectes com a propis, tret d’un. Un relat fascinador i diferent sobre el desig de ser un altre, la tragèdia de ser només un i el temor a deixar de ser qui som. El procés de transformació que tots vivim sense adonar-nos-en i la por a deixar de ser nosaltres mateixos, signat per un dels directors argentins més reconeguts del moment.
