Redactor: Iván F. Mula / @ivanfmula
Amb 40 anys de trajectòria, Hausson és un dels mags més guardonats del sector. De fet, li acaben de concedir el Premi Nacional de Cultura 2018, premi fins ara mai atorgat a un il·lusionista. Actualmente, representa a l’Escenari Joan Brossa Top Màgic, un impressionant xou de màgia on combina manipulació, mentalisme, prediccions, transformacions i transposicions d’objectes.
HAUSSON: És un espectacle que va a l’essència. Sense grans efectes. És la màgia per la màgia. Si fos un espectacle de dansa, estaríem parlant d’un solo. És una proposta on busco la perfecció de cadascun dels números tant en l’execució com en la manera de fer-los arribar al públic. He estudiat meticulosament el seu ritme, la seva presentació i el seu llenguatge escènic.
TEATRE BARCELONA: Es tracta de números inèdits?
El 85% dels números són nous, creats especialment per a aquest espectacle. Per tant, no és cap antologia. Un cop acaba l’espectacle, això sí, hi ha un número extra que he afegit. L’anomeno “el joc de mans del dia”. Aquests sí que són números que han format part dels meus espectacles. Cada dia en faré un de diferent. Serà una manera d’acomiadar al públic i també una picada d’ullet.
Què se sent en ser el primer mag que ha guanyat el Premi Nacional de Cultura?
L’he rebut amb molta incredulitat. Un reconeixement d’aquesta envergadura mai m’havia passat pel cap que el podia rebre. No se sol pensar en els mags per a aquestes coses, malauradament. El dia que m’ho van comunicar, em va alegrar i sorprendre molt. Té la vessant personal, per una banda, i l’altra que jo l’interpreto també com un reconeixement pel món de la màgia. D’alguna manera, un premi com aquest la posa al nivell de la resta d’arts escèniques que és on jo sempre he intentat que estigués.
Com sents el moment de la teva trajectòria en el qual et trobes ara?
Mentre em puguin anar sorgint idees per anar creant coses noves, penso que sempre estaré en un bon moment. No perquè aquest moment tingui res d’especial… però estaré satisfet fins que intenti fer alguna cosa i no me’n surti o no flueixi. Tampoc és una cosa que em preocupi. Quan acabo un espectacle, segueixo amb la meva activitat professional fins que em ve alguna nova idea o un nou punt de partida per començar a treballar en el següent. Mai he hagut de forçar les coses.
Amb els anys, sents que cada vegada ets més exigent amb el que fas?
Sí. El problema de portar molt de temps dins del món de la màgia és que vas fent moltes coses i et pots acomodar. Això forma part de la inquietud de cada persona. Evidentment, jo podria, des de fa temps, haver estat vivint només dels espectacles que ja havia fet. Però crec que, en certa manera, és una forma d’encasellar-se i una forma de no avançar. És per això que m’exigeixo a mi mateix intentar sempre fer coses noves. Tot això et dóna un bagatge. Sempre miro de buscar més enllà. A més. el meu públic em va seguint i, per tant, els he d’oferir coses noves per mantenir el seu interès.
Creus que la màgia està cada vegada més valorada?
Crec que ara és un moment molt dolç per la màgia. Se la valora més com a art escènica, en part, també, perquè la gent ha vist més coses. Per mi, sempre ha estat valorada però ara han coincidit una sèrie d’espectacles d’una certa envergadura i el públic els ha vist. Així és com s’adonen de la varietat d’estils i números que pot haver-hi. Si veus més coses i, a més, coses bones, li acabes donant més valor a la disciplina.
Segons la teva experiència internacional, el públic és molt diferent segons un país o un altre?
Jo crec que la màgia és molt universal. Possiblement, els països anglosaxons són més freds a l’hora d’expressar emocions que els llatins… però això només és una aparença perquè, al final, la gent reacciona davant d’un efecte màgic d’una manera molt similar a tot arreu. El nivell de sorpresa sempre és el mateix. Una vegada, vaig fer una gira pel país de Gal·les. La primera actuació va ser a Cardiff. Estava una mica inquiet perquè no sabia què passaria. Finalment, les reaccions del públic van ser les mateixes i als mateixos moments que les del públic català. La màgia té un llenguatge molt internacional.
Com has viscut el tancament d’un espai emblemàtic com El rei de la màgia?
Ho he viscut amb molta pena perquè realment crec que Barcelona necessita tenir un lloc on la màgia sigui present constantment, més enllà de les sales de teatre que també programen espectacles de màgia. És una llàstima que s’hagi perdut un lloc que podia haver arribat a ser un referent de la màgia com el que tenen moltes ciutats europees.
Finalment, com et definiries com a mag?
Diria que sóc un mag que intenta arribar a l’essència dels números. Intento treballar amb els mínims elements per donar el màxim efecte. Cuido molt la presentació. I també sóc un mag molt respectuós amb la màgia com a disciplina. Pujar damunt d’un escenari suposa haver de jugar amb tots els elements que també tenen el teatre, la dansa o els espectacles multidisciplinaris. La màgia ha de poder arribar a transmetre sensacions tan poderoses i boniques com les que transmet qualsevol altra art escènica.
