La Sala Hiroshima arrenca la seva sisena temporada amb una programació de 15 peces de dansa contemporània i noves escenes acuradament seleccionades. Amb un 50% de programació internacional, 4 estrenes absolutes i 7 estrenes a Espanya. D’aquesta manera, Hiroshima torna a apostar per un model que permet fer un seguiment més compromès dels artistes presentats, comunicar millor els continguts i complementar-se amb la resta d’estructures de la ciutat: 15 “cites especials”, 15 propostes escèniques singulars, 15 trobades entre el públic i l’artista.
Hiroshima també torna a oferir activitats complementàries, que responen a la curiositat del públic cap a les expressions artístiques contemporànies i afavoreixen la lectura dels espectacles i de la dansa contemporània i les noves escenes en general. Els meet the artist són xerrades relaxades amb l’artista després de la funció, acompanyades d’una cervesa. El programa Set Up possibilita visites dels estudiants de l’Institut del Teatre en el moment de muntatge de les peces. A més, la temporada passada es va crear l’escola de l’espectador: Mirar i Veure dansa, amb una excel·lent acollida per part del públic.
Hiroshima obre temporada amb Harleking, una petita joia a càrrec de dos joves coreògrafs italians: Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi. Artistes revelació d’Aerowaves, ja han sorprès el públic en festivals com el Short Theatre Festival o el Festival Artdanthé de París, i acaben de rebre el primer premi de dansa de la Fundació Hermès de París. Harleking és una obra coreogràfica i gestual precisa, impecable, que s’inspira en estètiques teatrals com la Commedia dell’Arte o les tècniques de màscara. Agafa com a punt de referència la figura de l’Arlequí, el viciós i astut servidor que va inspirar tantes pàgines i llenços en la història de la literatura i de l’art occidental.
CICLE ORO / ESCENA EMERGENT IBEROAMERICANA
Cicle ORO és un cicle d’Hiroshima de freqüència biennal que vol donar visibilitat a artistes iberoamericans, potenciant la difusió de la seva escena emergent. Aquest any proposen, dins d’aquest cicle, els treballs de sis artistes procedents del Brasil, l’Argentina, Xile, el Perú, Portugal, Catalunya i País Basc.
El Cicle ORO d’aquesta temporada començarà amb HARM-ONY – 1r acto del proyecto Sacar la Lengua de Marcela Levi (Brasil) i Lucía Russo (Argentina) (programades a Hiroshima i el Festival Salmon< el 2017). Més endavant, es podran veure espectacles com Ruido de La Liquadora (Xile) liderat per Rodrigo Chaverini; R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, Q’ucchú, de Karin Elmore, Ay! ¡Ya! de Macarena Recuerda Shepherd, Muyte Maker de Flora Détraz i ECCE (H)OMO de Pol Pi.
FESTIVAL SALMON<, FESTIVAL HOP I PÚBLIC NO TAN INFANTIL: MULTIVERSE
Aquesta temporada Hiroshima col·labora amb el Festival Salmon< per a presentar a dues coreògrafes. D’una banda, Georgia Vardarou, jove coreògrafa grega actualment en residència al Graner, que estrenarà a Espanya Why should it be habiti desirable for green fire balls to exist than not?. D’altra banda, programarà la peça Macho dancer d’Eisa Jocson. L’artista filipina presenta una contundent performance on balla com a dona les coreografies eròtiques dels go-go dancers masculins dels bars de Manila.
També aquest any arrenca la col·laboració amb el Festival HOP! per presentar a Barcelona a Guilherme Miotto (Corpo Maquina) i la seva peça Even Worse. Parteix del hip-hop i del break com a substància per a deconstruir aquest tipus de moviment i proposar una nova forma coreogràfica i un vocabulari de moviment absolutament personal i coherent.
Cap de les propostes de la temporada d’Hiroshima està ideada específicament per a nens o adolescents, però hi ha un espectacle en el qual podran passar-s’ho molt, molt bé. Multiverse, de Louis Vanhaverbeke, és una obra inclassificable, on l’artista utilitza totes les eines que té a la seva disposició.
UN HIT, DUES PROMESES I UNA CARTA BLANCA
Al gener de 2020 Hiroshima programa amb quatre funcions la meravellosa Una Història Universal de David Espinosa, un dels referents de la creació contemporània local. La peça proposa un recorregut fantàstic a través dels esdeveniments més significatius de la història. El seu treball sempre es dirigeix a tota mena de públic i ressalta la variant lúdica en el teatre amb un gran sentit de l’humor.
Més endavant, Miquel Barcelona, gestor cultural, ballarí i coreògraf, cofundador de Nunart obrirà una nova etapa de la seva carrera amb una meravellosa peça de grup: [Kórps]. Per la seva banda, Carmen Muñoz a Bailes de histéricas fa una doble tasca compositiva: repassa les aportacions a nivell de moviment de cadascuna de les pioneres del neoflamenco i viatja al fons del concepte d’histèria, redimint-lo en escena i proposant un sistema expressiu potent, singular i profundament femení.
![[Kórps] → Sala Hiroshima](https://www.teatrebarcelona.com/wp-content/uploads/2019/09/TEATRE-BARCELONA-Korps-HIROSHIMA.jpg)
Finalment, en aquesta temporada Hiroshima torna a donar una carta blanca a un creador local, convidant a Pau Masaló, dramaturg i director d’escena. A The National Body es proposa partir del joc escènic amb un gimnasta, un entrenador i tres veus en off per a arribar a una reflexió sobre la instrumentalització del cos per part de l’Estat; un duel poètic-escènic entre la moral individual i l’ètica nacional, entre Caspar Hauser i Feuerbach.
