El dia 8 de febrer s’estrena a l’Escenari Joan Brossa el nou muntatge de la companyia Projecte Ingenu: La dona pantera.
La peça neix a partir de l’adaptació lliure que fa Anna Maria Ricart del Teatre de Don Joan, un recull de 5 textos escrits per Josep Palau i Fabre i protagonitzats per aquest personatge literari. Ricart decontrueix els textos originals i en crea una nova dramatúrgia formada, únicament, per les paraules de l’autor, sense afegir-ne de noves.
Amb la voluntat que a ulls de l’espectador el text es presenti com un relat contemporani, des de Projecte Ingenu es van preguntar qui, ben entrats al segle XXI, pot encarnar el rol de Don Joan, dinamitador de les estructures socials d’una societat puritana i repressora, a partir de la seva conducta i en nom de la llibertat i de l’amor. La seva resposta va ser clara: una dona, una dona lliure. Aleshores decideixen construir un díptic, amb dos protagonistes: un Joan i una Joana. Joan va al psicoanalista per la seva actitud, a la Joana li toca anar al judici, per les mateixes raons.
La posada en escena serà, com ja ens tenen acostumats els muntatges d’aquesta companyia, una proposta poc convencional. A partir de la il·lusió que el text de Palau i Fabre La dona pantera estigués inspirat en el film de 1942 de Jacques Tourneur, que es va traduir a Espanya amb el mateix nom, construeixen un dipositiu escènic, format per càmeres i projeccions. Un intent per convertir en pel·lícula a temps real el que està succeint a l’escenari, per a diversificar els punts de vista i donar l’oportunitat a l’espectador de construir la història a partir de la seva pròpia mirada.
PROJECTE INGENU
El col·lectiu neix el 2013 com a grup d’entrenament i investigació actoral regular que vol evitar que els ritmes estressants del mercat governin la seva experiència artística. La seva recerca està orientada a generar vivències que retornin a la dimensió humana, i per això en els seus muntatges l’actor esdevé el centre de la peça.
Més endavant, tenen la necessitat de materialitzar en espectacles les seves dinàmiques de treball. El 2014 estrenen Hamlet a la Sala Atrium, amb la co-direcció de Raimon Molins, on ja van deixar clar els seus principis escènics, amb un escenari despullat i un sol objecte físic d’atrezzo: una copa, símbol del verí i la mort. El 2015 sorprenen el públic del Teatre Akadèmia amb Top Girls, un text de la dramaturga britànica Caryl Churchill, que ofereix una visió molt particular del feminisme, posant en qüestió quin paper ha d’adoptar la dona en la societat contemporània. Tornen a Shakespeare amb el seu gran clàssic d’amor i de guerra Romeu i Julieta, el 2016 a La Seca.
L’adaptació del gran text de Lorca, Yerma, estrenat el 2017, va tenir un gran reconeixement per la crítica i el públic per la seva originalitat en la posada en escena i la seva capacitat d’interpretar amb delicadesa i elegància la poètica de l’autor granadí. L’any passat ens van enlluernar amb un Shakespeare sense paraules amb Vaig ser pròsper o recordant La Tempesta. I en aquesta mateixa temporada han portat a l’escenari de l’Akadèmia InFAust, una versió de la gran obra de Goethe, on recuperen les paraules però segueixen apostant pel treball físic i visual, amb un ús del llenguatge verbal no realista.
