Per Iván F. Mula / @ivanfmula
Conegut pel seu paper en la sèrie Merlí (TV3), Iñaki Mur porta formant-se com a actor des dels 13 anys a diferents escoles i estudis d’arts escèniques en disciplines com interpretació, dansa, cant i claqué. Després d’una àmplia experiència en el món audiovisual, Rent és el seu debut en una obra de teatre musical, una oportunitat que viu amb il·lusió i alguns nervis.
IÑAKI MUR: Al principi, és tot eufòria perquè m’agraden molt els musicals. Però, al cap d’uns minuts, comença el terror que s’allarga durant un temps i és una barreja de por, respecte i il·lusió. Més endavant, quan estàs a una companyia com aquesta i vas fent-te teu el personatge i la partitura, ja només són ganes de compartir-ho. Ara ho gaudeixo moltíssim.
TEATRE BARCELONA: Fins a quin punt suposa un repte per a tu el fet de protagonitzar aquest musical?
Jo vaig decidir que volia ser actor, en part, a través dels musicals. Em vaig començar a formar en dansa, interpretació i cant a la vegada. Al principi, anava més enfocat a això i, després, vaig decidir que volia especialitzar-me en text. Així que ho vaig deixar de banda. Per tant, tinc alguna formació vocal que he hagut de recuperar durant el procés d’assajos. És a dir que, tot i ser el meu primer musical, no em pilla tan de nou. Això sí: és un repte diferent de tot el que he fet abans. El meu personatge és el protagonista. Porto el pes de la funció i pràcticament no surto d’escena. A més, és una funció tècnicament molt difícil i hem tingut poc temps. Però jo estic molt content de com ha sortit tot.
Com et van oferir el paper?
El Daniel Anglès i jo ja ens coneixíem. L’última vegada, ja m’havia fet una prova pel Rent del 2016 però, llavors, no em va agafar. Aquesta vegada, em va trucar directament i em va citar a la seva oficina. Jo no tenia ni idea que m’anava a oferir una cosa així. Em va dir: “Vull que siguis el Mark Cohen, el protagonista de Rent”. I li vaig dir: “És broma?”. I em va dir: “No. Ho tinc molt clar”. Em va sorprendre molt i més sabent que és un personatge molt important per a ell.
Explica’ns com és en Mark Cohen…
Mark Cohen és un artista que fuig del seu benestar familiar per anar a Nova York a viure i lluitar per tenir la vida en la qual creu. Una vida de veritat i coherent segons els seus ideals morals i artístics. Al principi del musical, es troba molt perdut, així que decideix començar un documental sense guió sobre la seva vida i retratant les persones que l’inspiren. Vol trobar alguna cosa que deixi empremta. Té por a la soledat i problemes per gestionar emocionalment tot el que li passa. Al llarg de la funció, haurà d’aprendre a viure el present i trobar un sentit a tot el que l’envolta.
Com a actor, com t’has apropat al personatge?
Els processos artístics sempre són molt interessants per la simbiosi que es genera entre actor i personatge. El personatge, evidentment, està escrit i, en aquest cas, com altres papers que he fet, té poc a veure amb qui sóc jo al món real. Però, quan estàs immers en els assajos, es crea una situació estranya on no saps diferenciar què pertany de cadascú. En aquest cas, hi ha moltes coses de l’Iñaki que he portat al Mark i també moltes coses que m’estic enduent del Mark a la vida. He volgut apropar-me al personatge des de l’humor i la llum. I des d’un intent constant de contagiar el bon humor i les ganes de viure a la resta de personatges.
Et vas començar formant com a actor, cantant i ballarí. Creus que això és una característica generalitzada dels intèrprets de la teva generació?
Crec que això és més habitual a l’estranger. Tu vas als EUA i no hi ha actor que no canti i balli. Aquí, socialment, encara hi ha uns certs prejudicis cap als musicals. Se’ls etiqueta de frívols i superficials quan, realment, és la mateixa feina vista des d’un altre prisma. No crec que sigui una cosa generalitzada però crec que ho hauria de ser. L’actor és algú que es dedica a fer d’altres persones i com més eines tingui, més ampli serà el ventall de coses que pot fer i interpretar.
Creus que és un bon moment pel teatre musical a Barcelona?
Crec que sí. Sobretot, és important que empreses com Focus apostin per projectes com l’Onyric. A Madrid, els musicals funcionen sols però, a Barcelona, malauradament, no. Crec que ara és un bon moment perquè la ciutat aposti per donar encara més vida a aquesta indústria, més enllà del jukebox. Difícilment, veuràs a Barcelona moltes produccions amb 17 intèrprets en escena, aquesta infraestructura d’escenografia, llums, música en directe… És una cosa que s’ha de valorar molt en positiu perquè està aportant molt al món cultural.
Aquest és el teu primer projecte teatral després de Merlí, tot i que ja ha passat un temps del final de la sèrie…
Després de Merlí, vaig tenir una mena de crisi artística personal. Realment, la sèrie em va posar al mapa però l’èxit va ser tan aclaparador que molta gent durant molt de temps crec que només ens veia com els nostres personatges. Per això, després de molt de temps fent televisió, vaig necessitar agafar una mica de distància. Vaig dir que no a moltes coses. Necessitava retrobar allò que em motivava per reconnectar amb aquesta professió i decidir quin tipus de carrera vull portar. Jo sóc una mica purista: prefereixo fer menys coses però estar molt segur de per què les estic fent.
Què s’emportarà el públic que vingui a veure Rent?
Rent no deixa indiferent a ningú. És un musical que et canvia la vida com a intèrpret i com a espectador. Jo vaig fer un taller d’estiu de Rent quan tenia 17 anys i em vaig enamorar perdudament d’aquest musical. T’asseguro que si haguessis vist la llista de personatges que m’agradaria fer a la meva vida, hauries pogut comprovar que Mark Cohen estava allà. Per això, em sento tan afortunat. És un musical diferent. Especial. Parla de temes que mai passen de moda amb els quals és molt fàcil sentir empatia. Veure’l suposa tota una experiència perquè, musicalment, és increïble i ve d’un lloc molt pur a nivell artístic. El seu creador, Jonathan Larson, va morir hores abans de la primera prèvia. Hi ha tot un mite al seu voltant. És d’aquests espectacles tocats amb la vareta. Va començar com una cosa molt petita que, per la seva màgia, es va convertir en un fenomen que sembla que no s’acaba mai. I tot això és per algun motiu. La gent ho entendrà quan el vingui a veure.
