Fa quinze anys, la sortida de Nacho Duato com a director de la Compañía Nacional de Danza va causar gairebé tant de remombori com la seva entrada el 1990. Durant vint anys al capdavant de la companyia de dansa més important de l’estat, Duato juntament amb el seu equip i les ballarines i ballarins que en van formar part van elevar el nivell artístic, van aconseguir crear un segell propi reconeixible arreu del món i van esdevenir un referent. De la Nacho Duato Academy n’ha sorgit la Compañía Nacho Duato (CDND), formada per joves ballarins vinguts d’arreu del món, que preserva i manté viu el repertori de l’artista, així com també estrena obres noves del coreògraf valencià.
Moltes de les seves coreografies són com aquelles cançons que s’enganxen o aquella música que la gaudeixes més a mesura que l’escoltes una i una altra vegada. Sense pretendre-ho, hipnotitzen i enganxen. De la mà dels joves ballarins de la CDND, al Tívoli, es podran veure dues coreografies icòniques, Duende i Gnawa, un extracte, Liberté, i una creació nova Cantus, que sota la partitura de Karl Jenkins, Duato va estrenar amb els joves ballarins de la seva companyia el novembre del 2024. Abans d’entrar en detall en el menú coreogràfic icònic del programa que es podrà degustar Tívoli, però, és precís detenir-se un moment en la trajectòria d’aquest artista.
Trajectòria i estil
Malgrat haver començar tard la seva formació en dansa, Duato va recórrer escoles prestigioses a Londres, Brussel·les i Nova York. La seva carrera va començar al Cullberg Ballet d’Estocolm dirigit per Mats Ek i d’allà va saltar al Nederlands Dans Theater (NDT) de la Haia dirigit per Jiří Kylián. De fet, va ser en aquesta companyia holandesa on va començar a coreografiar.
‘Synaphai’ amb Nacho Duato (1986). Imatge: Sven Ulsa (NDT)
Cal remarcar la importància d’aquests anys a la Haia. Per una banda, el fet de tenir de mestre i director a Kylián, un coreògraf profundament musical que al llarg de la seva carrera ha combinat el potencial expressiu de la dansa clàssica i la dansa moderna de manera màgica, i que és un dels grans mestres del pas a dos (ballar en parella). Per l’altra, a NDT Duato va conèixer i ballar amb grans ballarins de la seva generació com Jim Vincent o Catherine Allard –directora d’IT Dansa– i altres coreògrafs essencials com William Forsythe. La seva opera prima, Jardí Tancat (1983) creada amb ballarins de NDT, amb música i veu de Maria del Mar Bonet, va ser un èxit immediat. Des dels seus inicis com a coreògraf, Duato va demostrar saber transmetre una organicitat en les seves composicions que semblava brollar de la música. La tècnica clàssica com el treball de terra –tot i que sovint no es detecti com a tal– és clau en les seves peces, per tant, requereix d’uns intèrprets molt ben formats, però amb una naturalitat i fluïdesa de moviment innata.
Durant vint anys a la Compañía Nacional de Danza, Duato va crear més de trenta obres. La seva tasca com a coreògraf el va dur per companyies d’arreu del món que van incloure peces del seu repertori. Un any després de marxar de Madrid, va ser convidat a dirigir el Ballet Mikhailovsky (2011-14) i va ser nomentat director artístic del prestigiós Staatsballett de Berlín (2014-2018). Actualment, combina, entre altres activitats artístiques com la pintura, la direcció del Ballet Mikhailovsky amb la Compañía Nacho Duato.
Un repertori icònic que ens convida a viatjar
Des de la seva primera actuació a Alacant el 5 de juny de 2024, la Compañía Nacho Duato no ha parat de tombar per diferents teatres i festivals, i el cert és que hi havia set de Duato. En aquesta ocasió, excepte amb Cantus, la jove companyia proposa un repertori icònic que ens fa viatjar al bosc, a la costa africana del Mediterrani i a Haití. Duende és sens dubte una de les coreografies més conegudes. Creada i estrenada pel Nederlands Dans Theater el 1991, aquesta coreografia parteix de composicions de Claude Debussy, a través de les quals va convertir els sons de la naturalesa en música. A través de la màgia de la música de Debussy, Duato s’endinsa al bosc per explorar un món fantàstic, vet aquí el títol: duende, perquè sovint els ballarins semblen elegants follets del bosc. Passos de dos, trios … en aquesta coreografia Duato juga amb les possibilitats que li ofereixen sis parelles de ballarins sobre l’escenari en total harmonia amb la música “impressionista” de Debussy que beu de la cultura àrab, l’eslava i fins it tot el jazz.
Si Duende ens transporta al bosc, Gnawa –que va ser estrenada per la Hubbard Street Dance Chicago el 2005– ens evoca la costa africana del Mediterrani. En aquesta obra creada per la companyia americana, Duato va continua retratant la Mediterrània, la seva gent i paisatges a través de la coreografia. El moviment de braços i la gestualitat de les mans són característiques d’aquestes obres que ens reconnecten amb el moviment i el ritme del mar i les arrels d’aquest racó del món. I el títol fa referència al nom que rebien els descendents dels esclaus negres provinents de l’Àfrica occidental subsahariana.
La veu de la cantautora Toto Bissainthe va inspirar Rassemblement, l’obra de la qual sorgeix el pas a dos de Liberté. Duato va crear aquest ballet que pivota sobre cançons d’esclaus i la cultura haitiana amb el Cullberg Ballet el 1990. Com Cor Perdut o Arenal, la naturalitat i la fluïdesa amb la què es mou la parella a Liberté captiva la mirada i la resta de sentits.
Més informació, imatges i entrades:
