Actors, directors, productors i dramaturgs, Javier Calvo i Javier Ambrossi porten formant equip creatiu molts anys. En aquest temps, han tingut èxits com la sèrie Paquita Salas, Veneno o Las Mesías, han estat professors en l’acadèmia d’Operación Triunfo i han dirigit l’adaptació cinematogràfica de La Llamada, la seva obra de teatre que va començar al hall del Teatro Lara i que públic i crítica l’han mantingut durant més de 10 temporades. També ha realitzat dues gires per més de 30 ciutats sumant més de 2.000.000 espectadors.
Teatre Barcelona: Barcelona ha estat una ciutat important per la vostra trajectòria.
Javier Calvo: Barcelona ha estat la nostra casa durant molt de temps, sobretot quan estàvem a Operación Triunfo. Tenim molta família i amics aquí. De manera que ens fa molta il·lusió tornar un cop més. Aquesta ciutat el teatre és fonamental i ens sentim com a casa, ens encanta estar aquí. Portar La Llamada a Barcelona és un somni.
Us agradaria que l’obra es pogués quedar a Barcelona tota la temporada?
Javier Ambrossi: A mi m’encantaria que estigués sempre. Seria meravellós tenir un triple repartiment fix: per a Madrid, per a Barcelona i per a la gira. Tant de bo!
Com ha canviat el muntatge des de la seva estrena?
J.C.: Ara tenim unes veus increïbles.
J.A.: Aquesta últims anys s’ha sumat molta gent com Nerea, Angy Fernández o Estrella Xtravaganza que, a més d’actrius, són cantants, que és una cosa que, potser, en el primer elenc no passava. Al principi, eren actrius que cantaven però ara estan al 50%. Això fa que es gaudeixi moltíssim a nivell musical.
J.C.: L’escenografia de la gira és espectacular. La il·luminació també ha canviat. Ha crescut molt l’obra i cada vegada resulta més compacta i més bonica.
Quin és el secret de La Llamada per a atreure tant el públic jove?
J.C.: Atreu el públic jove perquè parla el seu idioma. És una obra directa, fresca i té molta veritat.
J.A.: Jo crec que és perquè l’hem escrit nosaltres. Fa ja onze anys, a més. Érem encara més joves… L’obra està escrita, dirigida, produïda i interpretada per gent jove. La gent que treballa amb nosaltres en la gira és gent que, quan vam començar, no tenia molta experiència i ara tenen càrrecs de responsabilitat en l’espectacle. És a dir, que s’han creat professionals també entre bastidors: regidors, ajudants de producció, tècnics… Tot és gent jove de debò. La mitjana d’edat és molt baixeta.
“Ens ve de gust fer un musical nou”
Teniu al cap algun nou projecte teatral?
J.C.: Tenim pensat que volem fer-ho però encara no hem tingut temps. Em ve de gust, per exemple, fer un musical nou.
J.A.: N’hem pensat dos, fins i tot tres. El que passa és que ara tenim compromisos amb el món audiovisual però per a això està La Llamada, per a cobrir aquest espai, de moment.
Una versió teatral de Paquita Salas, per exemple?
J.C.: A mi, el que m’agrada del teatre és que sigui un llenç en blanc i pintar una cosa nova. Em vindria de gust més crear alguna cosa des de zero.
J.A.: A més, al Brays Efe no el podem tenir en un teatre, nit rere nit, vestit de Paquita Salas… No crec que el futur de Paquita sigui el teatre però sí que tenim moltes idees.
Més informació, imatges i entrades a:
