El teatre de l’Espai Texas estrena un nou musical: Neon Hand. És tracta d’un nou espectacle dirigit per Roser Batalla i amb música creada per Joan Vázquez, que debuta com a compositor de la mà de Fran Arráez. L’espectacle, protagonitzat per Rai Borrell, Xavier Mestres i el mateix Vázquez, farà temporada a partir del 6 d’octubre.
Neon Hand és un espectacle que narra dos viatges paral·lels: un físic, amb Anton i Alain que arriben a Nova York per presentar un musical en un club nocturn la ciutat, i un altre, molt més intern, que explora la complexitat del procés creatiu. A través de trobades misterioses i l’ambient trepidant de la ciutat, la història segueix aquests dos creadors mentre intenten trobar inspiració per escriure una nova obra i s’enfronten a les seves pròpies dinàmiques personals com a lletrista i compositor. Es tracta d’un musical amb tocs de comèdia, suspens, cabaret i novel·la negra, que juga amb els límits entre la realitat i la ficció, convidant el públic a reflexionar sobre temes com les relacions humanes, la creació artística o les diferents masculinitats.
“Escriure un musical és un procés de col·laboració, en què música, llibret i lletres han d’acabar sent part d’un tot”, explica Joan Vázquez: “Perquè un lletrista i un compositor s’entenguin s’han d’agradar, s’han de conèixer, fer coses junts, passar alguna que altra nit junts sense dormir… per veure la vida de la mateixa manera. Però també s’han de donar espai i és que la convivència costa”. “M’interessava també escriure sobre les diferents masculinitats en joc emmarcades en aquest escenari”, comenta l’autor: “La situació dels personatges m’ha permès explorar dinàmiques entre dos homes entre els quals, aparentment, la sensualitat, no és un factor”.
Un musical que bascula entre la realitat i la ficció
Neon Hand s’inspira en la història d’un viatge que va fer l’equip de Paquito Forever per presentar l’espectacle al club de l’actor Alan Cumming a l’East Village novaiorquès. Però, tal com es planteja el seu autor: “Quant de ficció hi ha realment en les nostres vides?”. Vázquez explora com les experiències personals i emocionals dels creadors es fusionen amb les històries que escriuen i qüestiona fins a quin punt la realitat és una extensió de les ficcions dels autors. A través de les vivències dels protagonistes del musical, l’obra convida a reflexionar sobre l’autoficció com un mitjà per explorar les pròpies limitacions, inseguretats i conflictes interns. La línia difosa entre el que és real i el que és creat suggereix que, en molts casos, l’art no només reflecteix la realitat, sinó que també la construeix o la transforma.
Més informació, imatges i entrades a:
