El Dia Mundial del Teatre 2024 se celebrarà el dimecres 27 de març. Aquest any el missatge oficial va a càrrec del dramaturg noruec Jon Fosse.
Un dels actes més importants de la celebració és la circulació de Missatge del Dia Mundial del Teatre, on figures de renom són convidades a compartir els seus pensaments sobre el teatre i la cultura de pau, i que aquest any ha corregut càrrec del dramaturg Jon Fosse, que fa un al·legat a favor de la pau a través de l’art. En aquest text que es llegirà als teatres de tot el món, l’artista guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 2023 s’impregna del context internacional bel·licista per alçar la veu i posar en valor el paper de l’art com una eina capaç de fomentar la pau i l’empatia entre persones i nacions.
A Barcelona el manifest de Fosse serà llegit per l’actor Oriol Genís durant una celebració que es farà el mateix dia a partir de les 17h a la Plaça del Sol de Gràcia. Acte seguit, també es llegirà el manifest propi de l’AADPC, redactat per l’actriu Maria Fontana, qui aportarà una mirada optimista i reivindicativa sobre les arts escèniques catalanes. Els pots llegir clicant aquí.
Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre 2024
Cada persona és única i, alhora, com totes les altres. L’aparença, es pot veure, és cert, però també hi ha alguna cosa dins de cada persona que li pertany, que la fa única. Podem anomenar-lo ànima o esperit, o bé, podríem no posar-hi paraules, simplement deixar que hi sigui.
Al mateix temps que som diferents, també som iguals. Les persones de tot el món som fonamentalment iguals, sense importar quina llengua parlem, quin color de pell o de cabell tinguem.
Potser això és una mena de paradoxa: que som completament iguals i diferents alhora. Potser una persona és paradoxal en la seva connexió entre el cos i l’esperit, entre allò terrenal i tangible i allò que transcendeix els límits materials i terrenals.
L’art, el bon art, aconsegueix a la seva manera i de forma fabulosa reunir allò absolutament únic amb allò universal. Ens permet entendre la diferència entre allò estrany i allò universal. En fer-ho, l’art transcendeix les fronteres dels llenguatges i els límits geogràfics. Reuneix no només les qualitats individuals, sinó també les característiques d’un grup de persones, per exemple, les nacions.
L’art no s’expressa provocant que tot sigui igual; per contra, ens mostra les nostres diferències, allò que és aliè o estrany. Tot bon art conté precisament això: una cosa estranya, una cosa que no podem comprendre completament i que, tanmateix, entenem de certa manera. Conté allò enigmàtic, una cosa que ens fascina i per tant ens porta més enllà dels nostres límits i així crea la transcendència que tot art ha de contenir ia la qual conduir-nos.
No se m’acut una millor manera d’unir els oposats. És exactament l’enfocament invers al dels conflictes violents que veiem sovint al món, que alimenten la temptació destructiva d’aniquilar tot allò estrany, tot allò únic i diferent, comunament utilitzant els invents més inhumans que la tecnologia ha posat a la nostra disposició. Hi ha terrorisme en aquest món. Hi ha guerra, ja que la gent té un costat animal que el porta a veure allò estrany com una amenaça a la seva pròpia existència, en lloc de veure el fascinant enigma que això representa.
I aleshores l’única cosa, com és de diferent universalment comprensible, desapareix. Deixant enrere una semblança col·lectiva on tot allò diferent és una amenaça que ha de ser eradicada. El que veiem des de fora, es veu com a desigualtat; per exemple, les religions o ideologies polítiques es converteixen en una cosa que ha de ser derrotada i destruïda.
La guerra és la batalla contra allò que jeu en el més profund de cadascun de nosaltres: l’únic. I és una batalla contra tot art, contra l’essència més íntima de tot art.
He parlat de l’art en general, no de l’art teatral en particular, això és perquè tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: prendre allò singular i específic per fer-ho universal. Articula en la seva expressió artística allò únic amb allò universal: no eliminant allò singular, sinó emfatitzant-ho; deixant que allò estrany i allò desconegut brilli clarament.
És tan simple com que la guerra i l’art són oposats, que la guerra i la pau són oposats. L’art és pau.
Jon Fosse
