La trajectòria de l’actor i humorista Jordi Merca es remunta 12 anys enrera. Després pel seu pas pel Col·legi del Teatre i d’especialitzar-se en clown, va descobrir el món de l’humor de la mà d’un dels seus grans referents Pepe Rubianes. Amb una companyia de la seva ciutat natal, Badalona, va decidir escriure i produïr el seu primer monòleg. A partir d’aquí va començar a actuar en diferents espais de stand-up i open-mic de Barcelona juntament amb tota una generació que també s’ha convertit en grans figures de l’humor com Carlitos, Toni Moog, David Guapo o Albert Boira. Aquesta va ser la llavor del que serà el seu èxit actual: Yo sobreviví a la EGB, un espectacle còmic on l’actor explica vivències, anècdotes quotidianes i històries que interpel·len a tota una generació d’espectadors i espectadores que ha crescut als 70, 80 i 90.
Jordi Merca: No tinc clara quina és la clau de l’èxit de Yo sobreviví a la EGB. És un espectacle en el qual expliquem i fem reviure al públic coses que ens havien passat a tots quan érem més joves o petits. Generem un espai amb molt bon rollo, on el públic està molt integrat i on té un paper clau des del principi. Amb el temps ha passat de ser un monòleg a ser un espectacle amb música en directe on fem de tot. Crec que hem aconseguit fer del teatre on oasi de diversió on la gent s’oblida de tot el que està passant.
Teatre Barcelona: El fet de cercar la idea que ‘qualsevol temps passat va ser millor’ funciona…
Sí, segurament aquí a Barcelona vam ser els primers a provar aquesta fórmula. Crec que a les persones ens agrada recordar els moments més feliços de la nostra vida: quan érem petits, quan (per a molts) no existien els problemes i on l’única obligació que teníem era passar-ho bé. Després et vas fent gran i la cosa ja canvia. Per això crec que tenim tanta nostàlgia els temps passats. Nosaltres proposem fer un viatge al passat per poder observar-nos per un forat i veure que i com érem.
I de cop arriba el 2020, arribem al març i esclata una pandèmia que ens canvia la vida, la perspectiva del temps i la societat… Com creus que ha afectat tot el que vivim al teu espectacle?
Crec que tot plegat ha estat molt dur. La situació ens ha obligat reinventar-nos i a viure en la incertesa de no saber fins a quin dia podrem seguir treballant. La cultura, juntament amb el sector de la sanitat, l’oci i la restauració, crec que hem estat els qui més hem patit el sotrac de tot plegat. Segurament això ens ha fet aprendre a valorar totes aquelles petites coses que hem perdut amb l’arribada de la Covid-19, i n’estic segur que tots junts públic, artistes, sales, teatre i productores podrem tirar endavant i ens en sortirem.
Et donem una idea per al futur: “Yo sobreviví a una pandemia”…
(riu) No és el primer cop que m’ho comenten. Molta gent em diu que agafi idees per fer un espectacle de tot el que estem vivint. Hi ha material, no ho negaré, però crec que encara necessitem donar-li una mica d’espai i de temps. Potser en 4 o 5 anys quan això hagi quedat enrere sí que ens ho podrem començar a plantejar…
Es pot fer humor sobre la pandèmia?
S’hauria de poder fer humor de tot. L’humor pot agradar més o menys i això depèn de l’experiència vital de cada persona. L’humor és una de les eines més lliure que tenim.
L’humor també és dolor…
Estic totalment d’acord amb aquesta frase. La base de l’humor és el dolor. Es pot fer humor de tot, però amb respecte: sense menysprear a ningú per la raó que sigui.
Ens hem acostumat a viure la vida des de les pantalles, tancats a casa… Quin creus que és el paper que ha de jugar la cultura i el teatre en temps com aquests?
El públic ha de saber que la cultura, el teatre o l’humor és un bàlsam, la millor medicina per a moltes coses. No només amb la situació que ha provocat la Covid-19, sinó contra qualsevol malaltia. Els qui treballem en aquest sector hem de ser conscients que tenim una responsabilitat i que tenim a l’abast aquesta poderosa eina que hem de fer servir.
Més informació i entrades a:
