Aquest abril, i fins al 22 de maig, Jordi Prat i Coll torna a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb una versió lliure d’Els criminals, basada en el text original escrit per Ferdinand Bruckner, durant el període d’entreguerres.
La peça parteix de la història d’un grup de veïns que han comès un seguit de delictes que posaran al descobert els errors de la justícia i qüestionaran els límits de les administracions amb l’ús i abús de poder. “Aquesta obra ens permet interpel·lar-nos sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir, sobre què entenem per just i què no, sobre com ens desfermem en allò frívol”, explica Prat i Coll, qui també n’assumeix la direcció: “És una obra necessària i que fa ressonar alguns moments de la nostra història més recent, del segle XX”.
A escena s’hi deixaran veure un repartiment format per dotze intèrprets entre els quals destaquen noms com Joan Carreras, Cristina Plazas, María Rodríguez Soto, Lluís Soler o Kathy Sey. Segons el director: “Tots els personatges tenen moments per brillar”, i afegeix: “Costa trobar una obra d’aquest tipus que permeti al públic crear empatia amb els personatges, sobretot quan aquests s’han d’enfrontar a la justícia”.
“La idea de Bruckner és que tothom pot ser criminal si es donen certes circumstàncies”, comenta Prat i Coll. Malgrat tenir un missatge dur, a Els criminals també hi haurà moments per l’humor, l’entreteniment i algun número musical, amb el piano Jordi Cornudella, el saxòfon de Jordi Santanach i el contrabaix Dick Them. “El públic riurà, però malgrat esl moments còmics, el missatge és terrible i molt poc esperançador. S’ha de parlar alt i clar, i aquí les mitges tintes no funcionen”.
Sonarà La cançó violeta de Mischa Spoliansky, considerada el primer himne gai de la història, l’escenari es convertirà en un cabaret amb aires berlinesos. Els criminals se situa en una època situada després de la Primera Guerra Mundial, l’anomenada la República de Weimar, un moment de molta llibertat, però encara amb certes limitacions. “Que existeixi una llei, no fa que aquesta funcioni, igual que amb la justícia o la democràcia”, recorda Prat i Coll.
Més informació, imatges i entrades:
