Concha Piquer i Federico García Lorca es troben al Teatro Español just en la setmana en què esclata la Guerra Civil Espanyola. Un amic íntim de tots dos, el lletrista Rafael de León, aconsegueix complir el desig de la cantant de citar-se en persona amb el poeta, a qui vol demanar-li que li escrigui una cançó per al seu proper espectacle i també advertir-lo de la difícil situació política del país.
Una trobada entre tres personalitats artístiques excepcionals que mai es va poder a produir, però que la màgia del teatre farà possible gràcies al musical En tierra extraña, que es podrà veure del 2 al 7 de maig al Teatre Tívoli. La peça reflexiona sobre el concepte de pàtria des de la idea de la conciliació i convida a fer un viatge a l’essència de la cobla, transitant també per cançons de Broadway, la música cubana o la cançó popular espanyola. Protagonitzat per la cantant Diana Navarro, l’espectacle està escrit i dirigit per Juan Carlos Rubio, amb qui hem compartit aquesta interessant conversa.
Alejandro Vera, Avelino Piedad, Diana Navarro i Juan Carlos Rubio
Teatre Barcelona: Com va néixer la idea de reunir aquests tres personatges i construir una trobada fictícia entre ells?
Juan Carlos Rubio: Va sorgir a través d’una trucada que em va fer José María Cámara de SOM Produce i de les seves inesgotables ganes de fer musicals de creació pròpia a Espanya. Em va posar sobre la taula un repertori meravellós de cançó espanyola, el personatge de Concha Piquer i també un tema molt present en aquest país: l’eterna lluita que tenim entre les dues Espanyes. Arran d’aquí, vam començar a treballar i va sorgir aquesta trobada que no va tenir lloc, però que podria haver estat real, entre Concha Piquer i Federico García Lorca. És veritat que la tercera pota d’aquest banc, Rafael de León, un altre meravellós creador, sí que era amic íntim de Federico García Lorca i amic íntim de Concha, a més de lletrista de les seves cançons, de manera que s’hagués pogut produït una trobada com aquesta. Nosaltres el que fem és fabular al voltant d’aquest encontre inèdit al Teatro Español i parlem sobre l’Espanya que va acabar simbolitzant Concha Piquer i l’altra Espanya que Lorca representava. Hem de dialogar, enderrocar murs i fer que les banderes no sigui obstacles, sinó un símbol de conciliació i d’empatia amb la gent amb qui compartim aquest territori anomenat Espanya.
Concha, Lorca i Rafael són tres personatges reals que viuen una reunió fictícia. Com has abordat la construcció dramàtica d’uns personatges que presenten una base històrica sòlida per crear aquesta trobada entre tots tres?
Coneixia força la figura de Federico, perquè havia treballat en altres espectacles com La correspondencia de Lorca, on vaig indagar molt les seves cartes. Vaig haver d’indagar molt més amb la Concha Piquer, una personalitat amb una gran aura de misteri i de la qual no hi ha tanta informació. Vaig llegir la seva biografia, escrita per la seva filla, vaig sentir totes les seves cançons, també vaig investigar la vida de Rafael de León, però sobretot vaig indagar molt en el moment polític que vivíem. Em vaig adonar que eren tres personatges que ja funcionaven perquè són tres éssers brillants, irònics, amb les seves particularitats. A través de les seves realitats el que volem és que el públic vegi una trobada entre ells que es produeix en la intimitat privada, fora de l’esfera pública, en la que s’estan comportant com a éssers humans i no com a mites. I crec que aquest és l’encert de l’espectacle: la senzillesa, i també la veritat enlluernadora amb què treballen Diana Navarro, Alejandro Vera, Avelino Piedad i tot l’equip que hem tingut per fer aquesta producció.
La música té un gran pes a En tierra extraña. Sonen cançons del repertori de Concha Piquer que es combinen amb poemes de Lorca i amb noves composicions originals. Com a dramaturg, què aporta aquesta riquesa musical al teu exercici dramàtic?
Moltíssimes coses. Tenir a prop a prop Julio Awad ha estat una garantia per poder explorar totes aquestes peces i tenir-les amb la durada i amb el matís que convingués a cada moment de la funció. La funció va transitant per molts estats anímics i, aquestes versions que ha fet o la composició original final que interpreta la Diana, han ajudat moltíssim. La música et transporta a llocs sensorials en qüestió de segons i en aquest sentit recolza i multiplica magistralment la situació dramàtica, senzilla, que jo plantejo. Concha demana a Federico que li escrigui una lletra per a una cançó, aquest és el punt de partida de la història i la música és imprescindible i multiplicadora.
No només ets el dramaturg de l’espectacle, sinó també el director. Des d’aquesta doble condició escènica: com afecta la teva escriptura dramàtica el teu ull director?
Són dues facetes molt complementàries. Quan m’enfronto a un text des de l’escriptura ja m’estic plantejant certs traços de director. Tinc força bipolaritat en les dues coses, no rendeixo pleitesia al que jo escric abans, perquè crec que la feina del dramaturg està en la solitud de casa teva i, en canvi, la realitat escènica és una altra, amb un equip, amb uns actors, i jo com a director estic obert a sensacions. Però en ser el mateix dramaturg sí que tinc molta més llibertat per prendre decisions molts cops importants. M’agrada fer les dues coses i m’encanta que altres directors i directores dirigeixin els meus textos o dirigir a altres equips.
Diana Navarro interpreta Concha, Alejandro Vera a Lorca i Avelino Piedad a Rafael de León. Com va ser la selecció actoral? Quan vas saber que ells tres havien de ser els protagonistes?
El nom de Diana va sorgir de seguida, SOM Produce tenia moltíssima confiança en ella i jo també. Crec que no podia haver estat d’una altra manera. Diana, que no tenia una experiència prèvia teatral com a actriu, m’ha sorprès molt gratament i veure com ha estat capaç de créixer i crear un personatge tan complex d’una manera tan preciosa ha estat una gran experiència. Avelino va treballar amb SOM a La función que sale mal, li van proposar i va ser una revelació. A Alejandro ja el coneixia, l’adoro i compto amb ell moltíssim.
A la teva extensa carrera escènica de ja gairebé tres dècades, què significa l’espectacle En tierra extraña?
Tocar el cel. Per mi és meravellós ser aquí amb una producció pròpia original, dirigint i havent escrit el text, amb aquest repartiment i aquesta producció. Estar aquí amb aquesta història que parla de la realitat actual del país en aquest moment, de la crispació que hi ha… Aquest espectacle és un somni fet realitat a la meva carrera. Ja puc deixar de treballar tranquil perquè crec que aquí hi ha hagut una conjunció de coses tan meravelloses, estic al millor lloc que podia somiar estar en aquest moment de la meva carrera.
Més informació, imatges i entrades:
