Julio Manrique protagonitza i dirigeix Una altra pel·lícula de David Mamet, una partitura afilada i despietada contra la indústria del cinema i el capitalisme ambientada a Hollywood. Al Teatre Borràs fins el 29 de novembre amb David Selvas i Mireia Aixalà.
Hollywood és la jungla. No et pots refiar de ningú. S’hi ve a fer calers, molts calers. El productor Bob Gould (David Selvas) és el triomfador. Acaba de ser nomenat cap de producció del poderós estudi on treballa. Charlie Fox (Julio Manrique), el seu vell amic perdedor que en va recollint les engrunes. Tots dos tenen una proposta ambiciosa entre mans que suposarà l’oportunitat de rebentar taquilla. Però apareix Karen (Mireia Aixalà), la dinamita que fa que tot exploti i que, ara que és dalt de tot, apareguin els dubtes en Gould. Una secretària substituta que qüestiona si no caldria fer un altre tipus de pel·lícules, les que necessita la gent, més enllà dels diners.
Ambientada als anys 80, l’època daurada del blockbuster, el cinema de crispetes i la desafortunada fe en l’afirmació que “tota pel·lícula s’ha de poder resumir en una frase”, l’obra té com a referents estètics Maps to the stars i Corrupció a Miami i una banda sonora -sempre amb un paper important a les obres de Manrique- formada pels millors hits del moment. A més, compta amb un gran desplegament audiovisual per mostrar-nos com “Hollywood és una bona imatge de l’infern, el capitalisme portat fins al paroxisme, un món on la forma és més important que el contingut”.
I TU, QUÈ FARIES?
“Mamet escriu coses que em desafien, em sedueixen, m’agraden. Els seus personatges són grollers, cínics, agressius i mai llencen la tovallola, lluiten sense parar fins al final de l’obra”. Aquesta és la tercera obra de l’autor estadunidenc que dirigeix Manrique, després d’Els boscos (2006) i American Buffalo (2010). El primer cop, però, que dirigeix i actua alhora. I encara més, que n’és coproductor. “Poder dirigir i interpretar una obra sobre productors ara que anem de productors (amb David Selvas van fundar La Brutal) era una manera fantàstica de tancar l’acudit”.
I és que aquesta és una obra de qüestionar-se a si mateix. Una obra poc confortable on Mamet “et fa pensar una cosa i la contrària en poc temps”, i alhora et condueix durant tota l’obra a prendre una decisió. “Segurament en el moment d’escriure-la Mamet és els tres personatges de l’obra i es baralla amb ell mateix perquè té un peu a la indústria de Hollywood i alhora es reivindica com un autor que vol escriure teatre des d’un lloc més compromès”. Però a més de qüestionar la indústria del cinema i què volen els espectadors, Mamet també interpel·la directament al públic. “T’obliga a pensar: jo, en el seu lloc, què hauria fet?”, diu Selvas.
EL PRIMER MUNTATGE, AMB MADONNA
Si en aquesta ficció la pel·lícula taquillera té com a reclam l’actor del moment, Mamet també tenia un bon reclam a l’estrena de l’obra a Nova York el 1988. Speed-the-plow (títol original que es podria traduir com Forçar la màquina) tenia Madonna de protagonista. A casa nostra va arribar-hi el 2000 amb Lluís Homar, Andreu Benito i Mia Esteve sota el títol de Taurons i direcció de Ferran Madico.
Tota la informació, horaris i preus:
I si voleu sentir les cançons que sonaran:
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Felipe Mena
