Kabarett Protokoll és un work in ‘pobres’, una estrena inversa, una petita rebel·lió contra les condicions laborals al sector, però sobretot, una crítica amb molt d’humor a una societat a la deriva que cada cop s’assembla més als inicis del feixisme alemany.
La dramaturga Helena Tornero i l’actor Oriol Genís estan emprenyats. Com hauríem dit no fa pas gaire, estan indignats. Estan empipats no només amb la situació actual del sector, on no es pot ni cobrar els assajos, sinó sobretot amb la deriva de la nostra societat cap a un feixisme encobert del segle XXI, tant a nivell social, com econòmic i legislatiu. És per això que un dia es van preguntar, què feien els artistes alemanys durant l’ascens del nazisme? Doncs ni més i menys que atacar el feixisme amb unes armes “tan punyents com seductores”: la paraula i la música. Sovint, a més, amb espectacles que provocaven la riallada del públic però que alhora advertien del que estava passant. I d’aquí en va néixer Kabarett Protokoll, un cabaret alemany amb estrena inversa, un crowdfunding en directe on els espectadors paguen per assistir als assajos i on fins i tot poden fer aportacions i votar en una urna del 9N “autèntica”.
Per fer-ho s’han aliat amb Ester Nadal, que assumeix el paper de directora, Óscar Machancoses, un pianista “amb els pebrots ben posats” a qui recentment hem vist al maldà amb Dos machos verdes fritos juntament amb David Verdaguer, i la debutant Júlia Genís, filla d’Oriol Genís, perquè “sempre cal una becària a qui no pagar i poder vendre-ho com una oportunitat per entrar al món laboral”. Tots cinc interpretaran temes diversos de compositors alemanys i també algun de propi amb lletra de Tornero i composició de Machancoses, com ‘La virgen del Rocío está hasta el moño‘, en referència a les declaracions de la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, que es va encomanar a la verge per sortir de la crisi.
INSULTS I CONSULTA NO VINCULANT
Durant l’assaig, els espectadors podran fins i tot participar en una llista d’insults amb la què Machancoses farà una cançó. No és una qüestió banal, a la llei de Seguretat Ciutadana aprovada pel Partit Popular, coneguda com a Llei Mordassa, contempla la pena de multa per aquells qui insultin la policia, pels qui gravin els antiavalots colpejant manifestants o impedir un desnonament. “Com que estem a un teatre, a nosaltres no ens multaran, així que de moment encara podem insultar tothom”, diuen. També obriran un procés de consulta, amb una urna “autèntica” del 9N amb dues preguntes a les que, ja reconeixen d’entrada, segurament tampoc faran cas del resultat, “com passa a totes les consultes”. El que sí que veuran segur els espectadors són números de transformisme, malabars, màgia, dansa “creativa” amb assessorament de Roberto G. Alonso, els lluentons i la ploma que no pot faltar a cap cabaret, encara que la dramaturga porti el jersei “de les manis” més propi “de la kale borroka”.
Encara no saben quan s’estrenarà, perquè “el govern ens regala cada dia nous temes”, ni tampoc ben bé què és el que s’hi podrà veure, si un assaig o “una reunió clandestina amb cançons”, però tenen clar que volen mantenir viu “el record del coratge d’aquells que es van negar a callar, la seves paraules, la seva música i el seu humor. I les ganes d’uns temps millors”.
Text: Mercè Rubià / Foto: Isaias Fanlo
