L’any 1933 el musicòleg John Lomax va viatjar a les presons del sud dels Estats Units per recopilar i enregistrar les cançons que cantaven els reclusos per mirar de preservar els estils musicals dels antics esclaus afroamericans de la influència externa i les polítiques de segregació racial. Trenta anys més tard, el 1960, el jove folklorista Bruce Jackson va viatjar a les presons de Texas per centrar-se en les cançons de treball, un tipus de càntics rítmics que utilitzaven els interns de les granges presó per marcar el ritme de treball durant les jornades maratonianes als camps recollint cotó o canyes de sucre, entre d’altres. El resultat va arribar el 1965 amb el disc Negro folklore from Texas State prisons, que combinava 14 cançons amb narracions explicades pels mateixos reclusos. Aquest treball es va publicar posteriorment en format llibre sota el títol Wake up dead man: hard labor and southern blues.
Cinquanta anys més tard, el 2015, l’artista Eric Berryman va assistir com a públic a un espectacle d’una de les companyies influents i revolucionàries de Nova York, The Wooster Group, una formació amb 42 anys d’història que ha centrat part de la seva trajectòria a treballar amb àlbums discogràfics com a font de les seves obres. Ho va tenir claríssim: va recuperar del seu arxiu personal el disc de Jackson i va proposar a la formació fer aquest espectacle per homenatjar la cultura i la memòria dels convictes negres. Així va néixer The B-side: Negro folklore from Texas State prisons. A record album interpretation, un espectacle que ressuscita les cançons i les històries que cantaven els reclusos de les presons que treballaven forçosament, pel simple fet de ser negres, els camps del sud país.
La peça, dirigida per Kate Valk, recrea aquest disc, i per fer-ho utilitza les veus de Philip Moore, Jasper McGrunder i del mateix Berryman, que sonen a cappella, sense artificis i a “camp obert” com les veus que sonaven als camps de treball, les cançons del disc que van escoltant en directe a través d’uns auriculars. El resultat és un espectacle on la veu dels mateixos actors, cantada i narrada, es fusiona i es combina amb els enregistraments originals. Els tres intèrprets canalitzen a escena les veus dels reclusos i es converteixen en portaveus d’una tradició que es remunta als inicis de l’esclavatge i l’opressió racista. Cançons de treball, blues, passatges espirituals i sermons ens parlen de les caceres racistes, dels anhels de llibertat, de viure una vida pròpia, de les injustícies dels homes blancs, de la por de les tortures o de la vida després de la mort. L’espectacle, considerat per The New York Times i The Washington Post un dels millors del 2017, proposa un salt constant del present al passat que ens recorda i humanitza la cara B, la cara menys coneguda, d’una dura realitat nord-americana que va ser present no fa gaire anys.
Més informació, imatges i entrades a:
