Per Jordi Sora / @escenadelamemoria
Durant dos mesos, el Festival de Danses Urbanes i Creació Contemporània HOP ocupa un buit de programació i espais de suport en la matèria: “caldria un centre de creació a la ciutat per donar sortida a la intensa i interessant escena de les danses urbanes, que engloben moltes tècniques, en connexió amb altres disciplines com la dansa contemporània o el circ” ens diu Mayte Luque, co-curadora de la programació. Per això la proposta d’enguany és un itinerari que va des dels centres cívics, on es presenten artistes locals i es proposen activitats per a tots els públics; fins als espectacles internacionals: “una mirada per saber què es fa fora d’aquí i que ens vincula fortament amb una tradició ben arrelada a Barcelona”. Espectacles que acullen el Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima.
“Ens interessa molt que pugueu destacar aquestes apostes” -ens encoratja- “perquè són danses que reivindiquen la seva presència als grans espais escènics, amb un esforç remarcable dramatúrgic; i perquè així enllacem la creació d’aquí amb experiències estrangeres”. De fet el Festival forma part d’una xarxa europea de suport a la creació. És el hip-hop o danses urbanes (tal com les coneixem aquí) que es ballen, amb el reconeixement que es mereixen, als teatres de tot el món. La programació internacional d’enguany s’obrirà el dia 19 de desembre amb una sessió de videodansa al Convent de Sant Agustí.
Even worse
El 20 de desembre, a la Sala Hiroshima arribarà Even worse de Guilheme Miotto / Corpo Máquina. “Són autèntics referents amb un univers estètic ben singular”. Tres homes coincideixen en un espai il·luminat per dos grans focus. Ballen breaking, hip-hop experimental i apunts de dansa contemporània. Destaca l’amplitud emocional de la proposta, amb la idea de fragilitat en contrast amb la imatge de fortalesa física que queda amplificada pel silenci sonor de la primera meitat de la peça i el moviment projectat en el tors i les cames dels intèrprets. Caure i aixecar-se, com a metàfora de l’existència. Amb el seu corresponent esforç i la necessitat de trobada entre ells. Un dibuix coreogràfic que va prenent forma des del protagonisme quasi omnipresent dels solos fins als fragments de la peça on ballen de manera coordinada. Es tracta d’una obra d’àmplia lectura, reposada, introspectiva, exigent des de la perspectiva tècnica, impecable en l’execució, intensa en la mirada. Guilherme Miotto és el responsable de la coreografia i posa en joc tres dels millors ballarins holandesos de la dansa urbana. Tensió i contradiccions de l’home contemporani és la base narrativa sobre la qual han treballat: a la recerca permanent de l’equilibri físic.
Intro (Cie Etra)
El 22 de desembre, són tres ballarines franceses les protagonistes de la segona peça que us volem recomanar des d’aquí: Intro de la Cie. Etra, al Mercat de les Flors. La música electrònica és aquí l’origen de la qüestió: en un espai que podria semblar un club nocturn, hi ha la presència dels cossos, amb la seva amplitud emocional, que es mouen a ritme. La tensió augmenta per segons i així és també la reacció de les intèrprets, autèntic bastió d’una intimitat compartida. Una experiència que necessita la mirada de l’espectador, per tal que entre els seus gestos en progressió sorgeixen els matisos de la personalitat de cadascuna d’elles. Es tracta d’una peça on s’explora la qualitat del vincle entre els dos costats de la representació. Un magnífic exemple per veure de quina manera l’escena de les danses urbanes ha entrat definitivament en l’univers de la creació contemporània, perquè resulta del tot impossible disgregar el moviment, la base conceptual o tècnica sobre el qual es crea; i les intencionalitats expressives a les quals vol donar resposta. Entre el hip-hop, la contemporània i l’electrònica, en aquest cas.
