Shakespeare, Joan Sales, Palau i Fabre i Manuel de Pedrolo seran presents a la segona temporada del TNC dirigida per Xavier Albertí, amb la família com a eix temàtic i el teatre català durant el primer franquisme com a epicentre.
El Teatre Nacional de Catalunya ha programat fins a 22 espectacles, 20 dels quals de producció pròpia, “perquè és la funció del teatre públic”, assegura Albertí. Una altra de les seves prioritats és la recuperació de la tradició teatral de casa nostra i de gèneres menystinguts o oblidats. Si la temporada passada va homenatjar el Paral·lel amb Taxi… al TNC i va recuperar la figura de Serafí Pitarra, aquesta temporada l’espectacle que donarà el tret de sortida és Per començar… Sarsuela!, un viatge per la sarsuela catalana en què es podran sentir peces completament desconegudes per al públic, com a resultat d’una “profunda exhumació” que han fet Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep M. Miró.
La família, “un termòmetre precís per capturar la temperatura real de les transformacions de qualsevol època”, serà l’eix temàtic de la temporada, que portarà obres com Montenegro, una versió de les Comedias Bárbaras dirigida per Ernesto Caballero, director del Centro Dramático Nacional; El President, de Thomas Bernhard; El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare; Sala de Miralls, a partir dels últims dietaris de Feliu Formosa i per a tots els públics El Príncep Feliç d’Oscar Wilde dirigit per Jorge Picó. També tornarà Liceistes i Cruzados de Serafí Pitarra, que la temporada passada només es va poder veure tres dies però va tenir una gran acollida. Per parlar de família i per encàrrec exprés del TNC, Narcís Comadira ha escrit L’hort de les oliveres, dirigida a petició de seva pel mateix Albertí. Comadira, amb la seva mirada gens convencional de la família burgesa catalana, ens portarà a un terreny amenaçat per inversions immobiliàries estrangeres i tropells de turistes desitjosos d’instal·lar-hi segones residències, que portarà la família Bofill a discutir si és millor vendre-se’l o preservar-lo.
Després de Nadal arribarà potser una de les propostes més sorprenents, Foot-ball, un espectacle on es combina futbol i dansa contemporània. Cesc Gelabert dirigirà set ballarins que jugaran a descodificar coreogràficament algunes de les millors jugades del Barça, que apareixeran en pantalla editades pel cineasta Isaki Lacuesta. També es podrà veure No feu bromes amb l’amor d’Alfred de Musset, una obra que explora la pulsió amorosa en els adolescents; Ganes d’Udolar, a partir de l’obra poètica d’Alfonso Pexegueiro i L’art de la comèdia que, segons el seu director, Lluís Homar, planteja “què és i per a què serveix el teatre”. Al febrer arribarà Tirant lo Blanc, representat per la Jove Companyia del TNC. Xavier Albertí va apostar la temporada passada per aquest projecte formatiu dirigit als joves actors, que considera una estructura de país necessària. Ara, després d’alguns canvis arran de les crítiques de per les condicionals laborals dels joves actors, vol consolidar-lo amb l’adaptació d’aquest clàssic de Joanot Martorell que han fet Roger Cònsul i Pere Planella.
Purga, de Sofi Oksanen, ens portarà a les repúbliques bàltiques després de la independència. El director del Festival Grec, Ramon Simó, serà l’encarregat de dirigir una obra “dura i violenta” que “radiografia una de les grans cicatrius d’Europa”. Àlex Rigola, per la seva part, portarà a l’escenari la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil, Incerta Glòria de Joan Sales. En un registre completament diferent, El carrer Flanklin ens portarà, a través d’una comèdia esbojarrada a una ciutat on la crisi i els desnonaments han fet estralls. Josep Maria Miró serà l’encarregat de dirigir un Albertí ara només actor, que farà el paper d’una senyora de cos masculí i que acompanyarà altres personatges com la neboda de Margaret Tatcher o un banquer. Albert Lladó serà el primer dramaturg en veure’s beneficiat per la bústia digital de recepció de textos que el TNC va obrir la temporada passada. Dels 92 textos rebuts, el Comitè de Lectura del Teatre ha escollit el seu, La Mancha, del que n’han destacat “la seva mirada compromesa amb la nostra realitat”.
Josep Palau i Fabre i Manuel de Pedrolo seran els protagonistes de l’epicentre de la temporada, L’origen de l’oblit, que ens portarà al teatre català durant el primer franquisme. Una època “d’una sorprenent fertilitat” que ha quedat “pràcticament esborrada de l’imaginari actual”. Jordi Coca dirigirà Mots de ritual per a Electra, on Fabre reescriu el mite clàssic d’Electra i Orestes com a crit d’alerta per a “reconciliar una cultura escindida pels exilis”. Amb la comèdia La nostra mort de cada dia de Pedrolo, veurem l’inici del seu teatre de compromís polític amb influències en els jocs metafòrics de Sartre i Camus.
Una altra de les grans apostes d’Albertí, iniciada amb èxit la temporada passada, són els col·loquis i activitats paral·leles a les funcions. Bernat Dedéu, Jordi Basté, Xavier Rubert de Ventós o Maria Barbal són alguns dels noms que aprofundiran en les temàtiques relacionades amb les obres programades. Cal destacar també la complicitat amb la Filmoteca de Catalunya, que durant tota la temporada programarà pel·lícules o documentals relacionats amb l’obra en cartell.
Text: Mercè Rubià
