El Teatre Gaudí aposta per dues històries de joves al voltant de la trentena que lluiten per sobreviure a la precarietat laboral i personal, Sunset Park, i que exposen les seves il·lusions i pors, Tothom diu que està bé.
Ivan Padilla dirigeix Sunset Park, un text de Paul Auster que ens porta a Nova York de la mà d’en Miles Heller, un jove que set anys després de marxar de la ciutat, tornarà a la mateixa casa de fusta on havia viscut i hi trobarà tres joves que han decidit ocupar-la empesos per la seva situació de precarietat laboral i personal. Auster retrata aquista generació al voltant de la trentena “amb talent i intel·ligència, però pobres i escanyats”.
El text de Dani Amor, Tothom diu que està bé, reflecteix a través d’una comèdia les il·lusions i pors sobre l’amor, l’amistat, el sexe i les diferències sobre la visió de la vida del gènere masculí i femení. Els protagonistes són el Xavi, que decideix anar-se’n a viure amb el Pep i el Lluís a Barcelona, l’Helena i la seva amiga d’infància, la Cristina es troben per celebrar la nit de Cap d’Any. El seu director, Daniel J.Meyer, assegura que “és una obra molt fresca i jove” i explica que, per fer-la, ha pensat molt en la sèrie televisiva Nothing Hill.