La gimcana de la dansa

Redacció

Redactor: Jordi Sora

Prendre el metro, visitar ciutats de l’entorn metropolità i veure dansa. Aquest és l’objectiu de la Quinzena, iniciativa dels Ajuntaments de Badalona, Barcelona, Cornellà, Esplugues, L’Hospitalet i Santa Coloma. Si el públic no hi va, portem els espectacles ben aprop. De totes mides, estils i continguts. Una gimcana organitzativa, on superar la prova més important: la por a la dansa. Aquestes són algunes de les línies que us hi connectaran:

La Principal: creació catalana

Estació central: el suport a les companyies d’aquí. Sense aquesta xarxa d’artistes, senzillament no seria possible el moviment. Intèrprets, grups, col·lectius, coreògrafes que en un context gens fàcil volen seguir reivindicant al nostre entorn que és possible dedicar-se a la dansa contemporània. Per explicar-nos coses sobre les relacions humanes amb un llenguatge molt físic: Lali Ayguadé de l’1 al 4 de març. Per exclamar de nou en favor de la igualtat de gènere, des del cos reestructurat: Marina Mascarell del 15 al 16. Per celebrar la festa popular i tradicional des de la suma d’expressions artístiques: Aina Alegre del 16 al 18.

La Transversal: Europa a l’abast

Estació nodal: la connexió amb el món. Imprescindible gaudir de la mirada de companyies més enllà de casa nostra. Estils, conceptes, plantejaments, posicionaments que en un entorn més amable amb la creació de dansa ens ajuden a somiar com podríem fer-ho diferent aquí. Explorant com el cos practica la rebel·lió des de la teatralitat: Ballet National de Marseille / ICK el 2 i 3 de març. Aprofundint en l’amor i les seves evasives, a través del gest repetitiu: Arno Schuitemaker el dia 3. Copsant com totes aquelles influències impacten en les futures generacions de professionals de l’Institut del Teatre, des dels estils neoclàssics, passant pel flamenc fusió, i fins a la contemporània, en l’espectacle inaugural l’1 de març.

La Popular: el carrer és nostre

Estació inici: la trobada amb la vida. Les danses urbanes envaeixen espais no gaire habituals: el metro i un contenidor. S’atansen encara més a la gent, es mouen plegats. Els Brodas Bros a les línies 2, 5 i 9. Diego Sinniger, unint aquells estils amb la contemporània. Els Irons Skulls explicant també amb acrobàcies una història fosca. I Sacude amb el suport de vídeo, circ i poesia. De l’1 al 3 de març i el dia 16. Activitats totes gratuïtes. Juntament amb l’espectacular instal·lació de papiroflèxia gegant de Fukinaï que tindrà lloc a diferents places i dates de les cinc ciutats participants de la Quinzena de la Dansa.

Primera classe: una selecció

Thomas Hauert: tres peces radicalment diferents es podran veure durant la Quinzena. Una pensada per a infants, amb piano en directe: Danse étoffée sur musique déguisée. 3 i 4 de març. Les altres dues peces, una mostra del treball d’improvisació (6 de març) i la relació amb la música que és tan característica del coreògraf suís (del 8 a l’11).

Kukai Dantza: danses populars i tradicionals basques, passades pel filtre de Marcos Morau. Premi de Coreografia de la Crítica de Catalunya 2017 per fi arriba a l’àrea metropolitana. Plasticitat, emoció, senzillesa, una suma de contraris que dona com a resultat un món visual. 10 i 11 de març.

Jordi Galí: en una instal·lació que tindrà lloc al pati del CCCB, aquest artista interessat en les relacions del moviment amb els objectes, “construirà” amb cinc intèrprets un espai efímer arquitectònic. 10 i 11 de març.

Escrit per
Arxivat a
Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!