Riure ens regala anys de vida, o això diuen. Però haurem de buscar un altre elixir per apropar-nos a la vida eterna, perquè cada vegada hi ha més ofesos per la riallada aliena, disposats a jutjar com a un delinqüent: a qui exerceix l’humor.
Sobre això he parlat amb Betsy Túrnez i Cristian València, que ens presenten a la Sala BARTS de Barcelona, a partir de desembre, La Gran Ofensa.
A veure, em dic, seu un moment i fes-te una pregunta: «Quin acudit m’ha ofès últimament?». Hi ha temes que admeten menys broma, perquè no saps si l’interlocutor parla seriosament i això, segons qui ho digui, espanta. Altres vegades l’acudit fa mal perquè la teva història té algunes ferides obertes. Però… cal jutjar o hem d’afrontar la broma?
Oriol Pérez i Serapi Soler dirigeixen La Gran Ofensa, una comèdia coproduïda amb El Terrat i protagonitzada per Dani Amor, Betsy Túrnez i Cristian València.
“La Gran Ofensa convida a reflexionar sobre la idea de què passa avui en dia amb la llibertat d’expressió i en concret amb l’humor“, ens explica l’actriu Betsy Túrnez.
En temps de crisi riure hauria de ser un bon salvavides, però la realitat és que la rialla és un element més per llançar-nos maons pel cap, és igual a l’esglaó social que habites. Tot irrita, tot s’hi val: “Hi ha molts processos o denúncies sobre acudits, està normalitzat, no crida l’atenció. A més, amb les xarxes socials tot es mou molt més ràpid i no tens temps per a la reflexió“, comenta l’actriu.
L’humor és una via a través de la qual s’informa d’una manera molt més efectiva i viral. T’explica la realitat d’una manera que cala i queda. Que els còmics siguin un dels grups més perseguits pels dictadors de qualsevol bàndol, no és casual. Com afirma Betsy: “L’humor és perillós perquè és important“.
La Gran Ofensa ens planteja preguntes com: Què és el que tant ofèn de l’humor? Quin és el dany que provoca?
“No ho sé. Les persones que s’ofenen interpreten els acudits com un atac, una insensibilitat o una crueltat. Decideixen que el tema que toca és important per prendre-s’ho a broma”, comenten els actors.
Betsy reconeix que hi ha certs acudits que apareixen al text de la funció que li costava verbalitzar. Tenien impacte en ella, els rebutjava. Però amb el pas el temps es va transformar, va evolucionar ella amb el text, o el text amb ella. “Un acudit ofensiu acaba sent sanador, ajudat a suportar una situació complicada, t’ensenya a desdramatitzar”.
Segons Cristian València, hi ha dos tipus de persones que s’ofenen: “Als que l’acudit els arriba a el cor per un motiu concret, i la persona que cerca una causa que abanderar i té eines socials i judicials per fer-ho“.
L’humor és un art altament subjectiu, com la pintura, la literatura, la música. El riure brolla en funció d’un moment concret que visqui qui rep l’acudit. Així que, com es defensa l’humor? Davant de qui ha de esgrimir els seus arguments?
Els primers jutges som nosaltres, còmics inclosos. Per exemple, davant el famós fil de Twitter del poeta, narrador i articulista Camilo de Ory sobre la dramàtica mort del petit Julen (un nen de dos anys que va morir al caure a un pou de 25 centímetres de diàmetre a Màlaga), Betsy afirma que a ella li va semblar excessiu l’humor en aquest cas. “No em va irritar la broma, sinó la incisió. A vegades el problema està en la repetició, no en l’acudit “. I tanca la polèmica amb una frase que li va dir un company: “Si s’hagués de processar per ser imbècil, jo ja estaria a la presó“. Ell i molts de nosaltres.
“Cada un té el seu límit amb l’humor, però això no es pot jutjar”, sosté Cristian València, . L’actor afirma que l’obra pretén generar debat i tots “els que estiguin enroscats en una posició molt contundent, hauran de plantejar-se canviar. Volem que l’obra doni les eines per obrir la ment “.
“L’humor ajuda a despensar, a normalitzar temes complicats. La vida seria molt més difícil si ens la prenguéssim sempre de debò. La sàtira arronsa situacions tenses”. Ho diuen els actors i ho signo jo sense dubtar. L’humor és la recepta que ens salva per dins dels de fora. Qui s’atreveix a ficar-lo a la presó? A La Gran Ofensa, potser tu.
Un article de Iduna RuSol / @IdunaRuSol
Més informació i entrades:
