Cinc anys després de l’estrena, La jaula de las locas recull xifres rècord amb més 400.000 espectadores i més de 500 funcions per tot el país. Estrenada l’any 2018, a càrrec de la productora Nostromo Live (La tienda de los horrores, Días normales) i amb la direcció de Manu Guix i Àngel Llàcer, que també la protagonitza, va esdevenir un dels fenòmens de la temporada i un gran repte per a l’actor, que molts insisteixen a definir com el paper de la seva vida: “Em sento molt còmode amb aquest personatge, però penso que no hi ha només un personatge de la teva vida”, explica. “El personatge m’acompanyarà molt de temps, igual que també m’acompanya el Papaguena d’El somni de Mozart que vaig interpretar l’any 1998, el meu primer paper”, diu Llàcer.
L’espectacle es basa en el darrer revival del musical de gran format La cage aux folles que es va estrenar a Broadway. Amb llibret de Harvey Fierstein i música de Jerry Herman, es tracta d’una adaptació de l’obra teatral homònima del 1973 de Jean Poiret. En ella s’explica com la plàcida vida de parella de l’Albin i el Georges, propietaris del club nocturn La Cage aux Folles de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. El Jean Michel, el fill del Georges, té pensat de casar-se amb la filla d’un diputat ultraconservador, gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants. A escena l’acompanyaran un elenc d’actors format per noms com Ivan Labanda, Ricky Mata, Jorge González, José Luis Mosquera, Roc Bernardí i Muntsa Rius, entre d’altres.
En paraules de l’actor, La jaula de las locas és “un cant a l’amor, a la llibertat, a la tolerància i a les ganes de viure”, però també “una mostra del coratge que suposa nedar contra corrent en un món amb normes i costums molt marcats”. Un espectacle que ens recorda que la societat encara té molts temes pendents per superar: “Els que la societat considera com a diferents no han estat acceptats mai: ni abans, ni ara ni mai”, comenta Llàcer. “El que és diferent no agrada i no sé per què. Si t’agrada anar a un bar diferent, t’agrada anar a un restaurant diferent… per què les persones diferents no agraden? Per por i per inseguretats pròpies, suposo.”
“El teatre el que ha de fer és fer-nos sentir vius, sigui perquè ens fa reflexionar, ens fa emocionar o ens diverteix”
Un musical divertit, alegre, vitalista, un homenatge a la vida i al teatre. “El teatre el que ha de fer és fer-nos sentir vius, sigui perquè ens fa reflexionar, perquè ens fa emocionar, perquè ens diverteix…”, diu l’actor i director, i afegeix: “Si entres en un espectacle i en surts igual, és que no han fet la funció que havien de fer. Sigui quina sigui, el teatre t’ha de modificar, és igual com. Crec que una obra de teatre que et fa enfadar també compleix el seu objectiu”.
Més informació, imatges i entrades a:
