Anar a veure teatre, circ o dansa als Terrats en cultura no és com fer-ho en un altre espai qualsevol. Es converteix en tot un ritual, en una altra manera de viure la ciutat. És més, la gran majoria de gent que hi va, repeteix. Molts, fins i tot s’apunten a cegues a la programació que impulsen Lola Armadàs, Anna Piferrer i Isaias Fanlo, els cul inquiets que des de 2013 van de terrat en terrat cercant nous espais per la cultura.
Als Terrats en cultura no s’hi val arribar cinc minuts abans de la funció, mirant el mòbil i amb el cap a un altre lloc. El públic està convocat mitja hora abans, se’l convida a una copa i un pica-pica, a interactuar amb l’espai (cada funció un de diferent) i gaudir de les vistes des d’un espai de la ciutat que, en ser una casa particular, mai han tingut. I això és el que reivindiquen: “els Terrats no són només espectacles culturals, és una altra manera de viure la ciutat”. De fet, ja va néixer amb aquest doble objectiu, impulsar una nova manera de consumir cultura i recuperar els terrats,”uns espais que anys enrere havien tingut molta vida i que ara s’han perdut”. També hi ha un altre factor: “a banda de la crisi econòmica, també hi ha una crisi en el consum de la cultura. Les institucions decimonòniques del gran teatre estan força obsoletes, la gent vol la proximitat amb l’artista”, asseguren Lola Armadàs i Anna Piferrer. Estan convençudes que el públic busca més una experiència, que no pas un espectacle. Això no vol dir que els espectacles que s’hi fan no puguin tenir una altra vida a l’escenari. Aquesta temporada dos espectacles dels Terrats –Pequeños Monstruos de Marilia Samper i Kabarett Protokoll d’Helena Tornero– han fet el salt al teatre, un, a La Villarroel i l’altre al Círcol Maldà.
És més, en la programació d’aquesta temporada són dos espectacles de teatre els que baixen de l’escenari per pujar al terrat. El primer, a més, es farà coincidint amb les jornades del Dia de l’Orgull Gai i amb la complicitat de Pride Barcelona. És El Esperanza de la companyia Teatro de Cerca, que es va poder veure a la Sala Fènix i es qüestiona, entre altres coses, si la por pot enfonsar l’amor. L’altre coincideix amb una altra data significativa, el 18 de juliol. És Et vindré a tapar, l’obra de Roger Ribó i la companyia Espai en Construcció que va exhaurir entrades i prorrogar a La Vilella amb la història de tres dones que s’han d’enfrontar a la dura realitat de la postguerra.
La programació d’aquesta temporada, però, comença amb una proposta de circ que juga amb les geometries físiques i psíquiques, l’Acrometria de la companyia Psirc. Després Anna Rodríguez i el seu No sé pas si això és pot dir… enllaçaran la dansa i el circ en una proposta amb música en directe que presenta una figura femenina que es debat entre la tendresa i la bèstia. No serà l’únic espectacle de dansa. Tres propostes de microdansa: Funus d’Ana Paula Ricalde, Insieme de Joahn Volmar i Tempus de Rudi Cole i Júlia Robert s’uniran en un mateix terrat. També hi serà el Niño de Elche, un artista multidisciplinar que combina el cant i el “toque” flamenc amb la performance, la poesia, la lliure improvisació, el minimalisme, la cançó d’autor, el rock, el cant en moviment o l’electrònica. La música també serà molt presenta a Este julio nació en agosto, un viatge ple de textures sonores amb la guitarra d’Aníbal Martínez que donen suport a les històries de Julio Cortázar, en una suggerent lectura de Joaquín Daniel.
Pots veure tota la programació AQUÍ.
Text i fotografies: Mercè Rubià
