Arriba el Mercè Arts de Carrer (MAC), el festival que t’apropa, durant els cincs dies de Festa Major, una gran selecció d’espectacles de dansa, circ, teatre de carrer i gestual, en 7 emblemàtics espai públics.
El festival d’aquest any trindrà 3 gran eixos: Beirut, que serà la ciutat convidada; Àfrica, amb una gran representació d’artistes que ens mostraran les vessant més tradicionals i modernes d’aquesta rica cultura; i el compromís social, amb espectacles compromesos i reivindicatius que ens convidaràn a reflexionar sobre el món en què vivim.
A Teatre Barcelona hem elaborat una guia pràctica per amants de les arts escèniques amb una selecció de propostes gratuïtes, que et recomanem que no et perdis, i amb tota la informació que necessites per viure-ho intensament:
Parc de la Ciutadella
> La Nit de Beirut · Diversos artistes
Escenari Casacada
De divendres 20 a dilluns 23, de 23h a 02h.
Una gran festa noctura i participativa que recorda les nits de guerra en què els habitants de Beirut es trobaven al carrer per cantar i ballar, creant petits oasis de relaxació i cultura per celebrar una vida. En aquesta proposta artistes de la capital libanesa, juntament amb artistes catalans, conviden al públic a formar part d’aquesta gran celebració on no hi falta la reflexió i l’humor amb les actuacions destacades del DJ Ziad Nawfal, l’actor libanès resident a Barcelona Yucef Zraiby i els ballarins Alexandre Paulikevitch, Bassam Abou Diab i Omar Dilati, a més d’un seguit d’artistes i col·lectius artístics locals i nacionals. Entre ells, destaca el projecte d’Assaad Awad que, amb el seu espectacular Urban Phoenix, fa referència a un fènix que mor i ressuscita constantment de les seves cendres, de la mateixa manera que ho ha fet un Beirut que ha estat destruït fins a set vegades.
> Issue de secours (Sortida d’emergència) · Cie. Adhok
Zona Museu Geologia
Dissabte 21 i diumenge 22, a les 12:30h i 16:30h
Va ser una de les sensacions de Fira Tàrrega 2018. La companyia francesa Adhok ens proposa una interessant proposta sobre la bellesa. Què significa envellir? Què vol dir ser vell? Set actors entre 60 i 80 anys ens ofereixen una peça poètica itinerant de carrer, amb teatre i dansa, que posa en evidència la nostra percepció de la vellesa, les pors que vehicula i els tresors que amaga. Una peça que juga i s’integra amb el mateix espai en el que es representa.
Passeig Lluís Companys
> Iron Modvm · Cia. Iron Skulls
Escenari Lluís Companys
Dimarts, dissabte i diumenge a les 13:30h i a les 17h
Dilluns a les 17h
Hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies… Tot forma part de l´univers dels Iron Skulls, una referència destacada en les formes més noves de les danses urbanes. En aquesta edició del MAC presenten un combinat de peces en el qual mostraran la seva evolució però també participaran en un seguit de “batalles” amb artistes convidats i música en directe. Veureu en escena els Tentacle Tribe (Canadà), els B.Dance (Taiwan) o els molt experimentals Losin´FormAlls, enfrontats a Los Moñekos. Pur espectacle urbà!
Parc de La Trinitat
> Hunters (El Caçador) · Mighty Jambo Trust
Escenari Grada
Dissabte 21 i diumenge 22, a les 12:30h i a les 19h
Salts, equilibris, acrobàcies i unes torres humanes que us faran la impressió que esteu veient uns castellers africans. Són algunes de les moltes habilitats d’un circ de Kènia que, ja ho veureu, és ple d’atletes. Aquesta companyia, amb una tècnica impecable, us transporta a Kènia per tal que viviu una estona amb els massai, veieu com es vesteixen i compartiu alguns aspectes de la vida d´aquest poble africà.
> Amitié · Cie. Nama
Escenari Grada
Dissabte 21 i diumenge 22, a les 14h i a les 18:15h
També dilluns 23, a les 17:15h i dimarts 24, a les 13:30h i 17:15h al Escenari Cascada del Parc de la Ciutadella
Teatre, música, dansa… Tot forma part d´un espectacle on els protagonistes són uns titelles de talla gegant, que ha creat la mateixa companyia, i que expliquen històries lligades a la tradició popular africana.
El Castell de Montjuïc
El circ contemporani omplirà el Castell de Montjuïc, amb propostes d’estils i estètiques que van des del teatre físic al malabarisme o el clown. Per aquest espai s’hi podran veure noms com la clown Alba Sarraute, Toti Toronell o els espectacles de reconeguts artistes internacionals com els russos Alexey Ishmaev i Pavel Mayer.
> La Bella Tour · Roi Borrallas i Guillermo Aranzana
Fossat de Sta. Eulàlia
Dissabte 21 i diumenge 22, a les 13:30h i a les 17:15
Una proposta que manté viu l’esperit del circ d’altres temps, en què hi havia domadors, mossos de pista i màgia pertot arreu. Amb la seva capsa plena de sorpreses ofereixen un divertit show per a tots els públics.
Antiga Fàbrica Damm
> Conseqüències · Cia. Moveo
Antiga Fàbrica Damm
Dissabte 21 i diumenge 22, a les 18:30h i a les 20:30
Premiat a Fira Tàrrega 2017, aquest espectacle és un treball irònic i alegre que parla sobre el fet d’estar fora de lloc, desfasat o anar tard, i sobre les conseqüències que en resulten. Un treball de teatre físic que enllaça amb la dansa i té en la plasticitat del cos humà l’element principal.
Palauet Albéniz
> Rutines · Cia. La Puntual
Palauet Albéniz
Dissabte 21 i dimarts 24, a les 11:30h, 16h i 19h
Tot un clàssic del repertori del titellaire Eugeni Navarro, Rutines s’inspira en la tradició popular europea per portar un cop més davant del públic alguns dels personatges més coneguts del repertori dels titelles. Malic, l’aventurer, és el protagonista d’aquesta comèdia boja. I s’haurà d’enfrontar a la rebel·lió dels personatges més diversos. Veniu a animar-lo!
La Llera del Besos
> Pallassos sense fronteres · Tortell Poltrona, Sabanni, Els Barlou i De Mortimers, Joan Garriga & The Galactic Mariatxis i Peter Punk
Escenari Sarajevo
Dimarts 24, d’11:00h a 13:30h i de 15:00h a 17:00h i a les 19:00h
La ONG Pallassos sense Fronteres celebra 25 anys i per celebrar-ho omplirà de circ aquest espai situat a la vora del Riu Besos, al barri del Bon Pastor. Aquesta organització ofereix suport emocional en forma de somriures a la població de zones afectades per guerres i catàstrofes naturals.
Per l’Escenari Sarajevo, batejat en honor a la ciutat on va començar aquesta ONG, hi passaran noms com Tortell Poltrona, que presentarà el seu espectacle Post-Clàssic, però també podràs veure a Sabanni, Els Barlou i De Mortimers, Joan Garriga & The Galàctic Mariatxis i Peter Punk.
Descobreix tota la programació de les festes de La Mercè 2019 clicant: aquí.
Vas a La Mercè amb transport públic?
“Underneath” a càrrec de la Lali Ayguadé Compañía
Lali Ayguadé és un dels grans noms de la dansa contemporània, una artista que ha ballat amb monstres de l´escena com Akram Khan i ha col·laborat amb coreògrafs com Roberto Olivan o Hofesh Shechter, però també amb la companyia de circ Baró d´evel. Lali Ayguadé és una de les ballarines catalanes amb més projecció internacional.
La Lali és una de les ballarines que no sol faltar mai en aquest Festival de la Mercè. Cita que intento no perdrem per poc que pugui. I és que la Lali és una ballarina amb un tècnica impecable. Els seus desplaçaments per l’escenari són plens d’energia. És incansable, elegant i àgil . Li agrada investigar al votant de la posició sobre el terra en la dansa: els peus i les cames com a estructures d’equilibri que permeten la resta del cos la lliure expressió.
Ara, amb la complicitat del ballarí Lisard Tranis, Ayguadé ens ofereix la seva creació més nova, una peça amb la qual torna al petit format.
Lisard Tranis és un ballarí de dansa contemporània que, entre altres estudis de dansa, va cursar un post-grau a Anglaterra. La seva flexibilitat i elegància escènica fan d’aquest ballarí una de les figures més admirables de la dansa contemporània actual.
Tots necessitem una guia. Alguna cosa a seguir i admirar. Alguna cosa (o algú) que ens buidi el camí i ens doni una direcció. Que sigui correcte o incorrecte. En la falta de lideratge, ens sentim perduts, caient en cada pas que donem. Però en aquest mateix moment, en la caiguda, és quan les coses comencen a aclarir-se i es pot trobar alguna cosa. Alguna cosa que podria ser molt simple, però que és alguna cosa que anhelem. Underneath ens retorna a la simplicitat de l’abstracte, on el moviment és la nostra força.
Aquest espectacle es va estrenar al XV Festival Deltebre de Dansa.
Valoració: *****
“Concordance” a càrrec de “Colomina Colomé” (Barcelona)
Moviments plens de gràcia i un himne dels setanta per compartir. Tot això, i molta poesia, humor, cançó i dansa és Concordance. És el nou espectacle de carrer, de mitja hora de durada, de l´actor, autor, coreògraf, il·lustrador i guionista Ramón Colomina, Tornasol, i la ballarina i coreògrafa independent Montse Colomé, amb la col·laboració de les joves promeses, Lu Colomina i Marcos Nacar. Un espectacle per a tots els públics que us farà somriure, somiar i sentir.
Divertits, originals, propers i participatius.
Ramon Colomina és ballarí, dibuixant, filòsof i humorista. Amb la Montse Colomé va néixer Colomina i Colomé, ballarins de claqué. Montse Colomé destaca per la seva gran versatilitat en les arts escèniques
Valoració: *** 1/2
“Avec le temps…” a càrrec de la Companyia Claire Ducruex
Zona Museus – Zoologia
No hi ha suficients paraules per descriure quan meravellós és l’espectacle “Avec le temps…”.
A la Claire és una d’aquelles artistes que et roba el cor des del primer cop que la veus. El seu somriure, la seva delicadesa, la seva poesia escènica, les seves abraçades, la música que l’acompanya,…, tot, absolutament tot resulta en ella màgic i meravellós.
Un ballarí i coreògraf que és tot un referent de la creació contemporània i una ballarina amb un estil personal i ple de poesia tornen a col·laborar plegats en un espectacle que posa sota el focus la discapacitat visual. I és que el personatge de la Claire ja no s´hi veu i ha d´aprendre els camins i les rutines des de zero. Ell, però, l´empenyerà amb afecte per tal que torni a viure intensament.
Ella és cega des de fa poc. Ha de fer front a les pors i redescobrir la quotidianitat. Ell recorre a l’enginy i la tendresa per animar-la. La porta a un lloc conegut: el mateix banc on havia ballat el seu primer solo de dansa (De paseo, 2004), i un dels elements habituals dels espectacles de Claire Ducreux.
Retornar a aquest primer solo quinze anys després. Retornar a un paisatge essencial, emocional, a un moment de vida apassionant, però amb una altra energia, i amb la companyia de Toni Mira, i amb limitacions físiques que no s’intenten camuflar. L’honestedat amb el pas del temps i les transformacions del cos també poden obrir nous camins creatius.
Ella procura avançar en aquest món a cegues. La innocència d’aquell 2004 ha deixat pas a la vulnerabilitat. Però el plaer de ballar, d’actuar i de compartir segueixen intactes. Dansa, teatre visual, poesia i humor en un entranyable viatge a cegues.
Valoració: *****
“Pare meu” a càrrec d’Anthony Kmeid
Escenari Til·lers
Anthony Kmeid, libanès nascut a Xipre el 1989, on la seva família es va refugiar fugint de la guerra civil. Los papeles és la seva primera obra de teatre corporal –pràcticament tota la seva actuació, tret d’alguna escena que parla en castellà, és així- que investiga la fusió entre teatre i cinematografia.
Anthony Kmeid (nascut a Xipre el 1989) és un artista libanès resident a Barcelona.
En “Pare meu” recrea en escena la figura del seu propi pare, un libanès fort i valent, un home de guerra, orgullós, que manté la tradició dels seus avantpassats i viu del comerç al port de Beirut. Kmeid el retrata a còpia d´imatges, text i el seu propi cos, un vehicle d´expressió que li servirà per parlar-nos de què implica la masculinitat al Líban d´avui.
Es tracta d’un muntatge de teatre físic amb text i visuals carregat de sentiment.
Valoració: ****
“Mouhawala Oula (First Try)” a càrrec d’Alexandre Paulikevitch
Escenari Til·lers
Alexandre Paulikevitch: Mouhawala Oula (First Try) (Beirut)
Performance
Després d´estudiar teatre i dansa a París, aquest artista excepcional va tornar a la seva ciutat, Beirut, per fer allò que pocs s´atrevirien a fer: qüestionar els estereotips de gènere. Ell ho fa ballant (un acte que, en el seu cas, esdevé polític) peces com aquest solo que va ser el seu debut coreogràfic (el títol vol dir “Primer intent”). És un bon exemple de baladi, un estil de dansa procedent de la cultura popular egípcia que originalment ballaven les dones del camp. Alexandre Paulikevitch s’acompanya de la violinista i compositora Layale Chaker.
Paulikevitch és un dels pocs ballarins àrabs masculins conegut per la seva feina provocativa. La seva manera de pensar , i els problemes socials, els aborda a través del seu art. Ha creat espais de reflexió sobre la dansa del Pròxim Orient a través de la seva tasca de coreògraf, professor i intèrpret”.
Paulikevitch va néixer al Líban on va créixer a un conservador barri cristià de Beirut. Va abraçar la seva sexualitat des de primer moment. Va parlar als seus amics i familiars de la seva homosexualitat als 16 anys.
Tot i que Beirut és un país relativament progressista al Pròxim Orient, l’homosexualitat encara no s’ha despenalitzat al Líban. Com a masculí amb una conducta femenina, sovint és l’objectiu de les crítiques despectives de la gent.
“Mouhawala Oula” (àrab per a “First Try”) va ser el seu debut en solitari a Beirut (2009). Amb aquest espectacle comença a desafiar els estereotips de gènere.
Mouhawala Oula (Primer acte) és una obra que explora la tensió entre el desig i l’apropament més conceptual i experimental de la dansa. L’artista aconsegueix, mantenir la relació de plaer dels ballarins amb la sexualitat i la sensualitat, traslladant la dansa oriental cap a nous territoris inexplorats. L’obra revisa els moviments del baladi a través de conceptes específics de la dansa contemporània: les línies, la inspiració, el flow. La tècnica es converteix en una eina que desconstrueix el manierisme de la dansa oriental la qual acostuma a amagar un sistema “generalitzat”.
Valoració: ****
“Halab” a càrrec de la Companyia Sol Picó
Espectacle de dansa.
La ciutat d´Alep, a Síria, rebia antigament el nom de Halab, d´aquí el títol d´un espectacle amb un primera part itinerant.
Es tractava de seguir als ballarins i ballarines que hi participen, que mitjançant el llenguatge del moviment retrien un tribut a les persones refugiades, potser sirianes, que s´han deixat la vida al Mediterrani quan escapaven de la guerra.
Un muntatge auster i impactant, signat per Sol Picó, una de les coreògrafes més conegudes del país.
Valoració: *****
“Laberint de residus plàstics” de Luzinterruptus ( Pg. Til·lers)
Un col·lectiu anònim parteix dels plàstics per tal de crear un projecte artístic de grans dimensions i amb missatge. I és que això és un laberint gegantí creat amb les ampolles i altres plàstics que consumim de manera desmesurada.
MAC FESTIVAL 2019
Cada any intento no perdrem el MAC FESTIVAL, la gran festa de les arts de carrer que es fa a Barcelona per la Mercè. En són molts els espais on s’hi pot veure una gran diversitat d’espectacles, el Parc de la Ciutadella, el Passeig Lluís Companys, Castell de Montjuïc, Llera del Besòs, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, Palauet Albéniz,… Dansa, teatre de carrer, concerts, instal·lacions, artistes de casa i altres convidats d’altres parts del món, omplen Barcelona d’art i festa. 122 companyies nacionals i 27 d’internacionals. Funcions previstes 430.
Enguany els convidats són artistes de Beirut, una ciutat moltes vegades assotada per la guerra, però sempre decidida a seguir ocupant un lloc de privilegi en el món de la creació.
De tots els espais possibles on anar, normalment solo triar el Parc de la Ciutadella.
De tots els espectacles programats, tan sols en vaig poder veure uns vuit.