La Sala Beckett ha presentat la programació de la temporada 2019-2020, que aquest any té un únic eix vertebrador: la mort.
La sala ubicada al Poblenou proposa reflexionar sobre la mort al llarg de tota la temporada amb el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir, de manera que els espectacles, xerrades, lectures, concerts i altres activitats de la sala giren totes al voltant d’aquest tema.
Hi haurà un breu parèntesi, de novembre a gener, en que es commemorarà el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett amb tres espectacles i un laboratori relacionats amb l’autor.
I és que aquest any La Sala Beckett celebra el seu 30è aniversari, a la vegada que és compleixen 30 anys de la mort de Samuel Beckett, el 22 de desembre del 1989 a París. Naixia una sala, i moria l’autor que li donava nom.
Així la temporada està dedicada a aquest binomi: Samuel Beckett i la mort. Per una banda els espectacles programats ens donaran noves visions de la mort, a la vegada que es durà a terme un programa d’activitats organitzades amb l’ajut de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya): lectures, xerrades, tallers, col·loquis postfunció i fins i tot una ‘Noche de muertos’ inspirada en la mort a Mèxic que se celebrarà la nit del 31 d’octubre.
Espectacles de la temporada
De setembre a desembre els espectacles giren al voltant de les cares de la mort. Inicia la temporada Ocaña, reina de las Ramblas, de Marc Rosich amb Joan Vázquez i Marc Sambola.
A la sala de baix torna la premiada Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, amb Maria Rodriguez, un text fruit del pas de l’autora com a resident de la Sala la temporada 2017-18.
A l’octubre Sergio Blanco durà a escena Memento mori, un monòleg teatral en forma de conferència interpretat per ell mateix i escrit per a l’ocasió.
La Sala de dalt acollirà a l’octubre No m’oblideu mai, una recerca sobre el suïcidi juvenil a través del teatre Verbatim, que es basa en les paraules de testimonis reals.
En el marc del Festival Escena Poblenou, s’estrenarà 360 grams, un projecte que neix d’una experiència personal d’Ada Vilaró, molt íntima i fràgil i que, per primera vegada, s’atreveix a compartir.
A finals d’octubre arriba Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela), una coproducció de la jove companyia AURA al pou, amb Bitò Produccions i la Sala Beckett. Una comèdia desenfadada de les autores de El Chinabum.
Finalment al novembre Rita, de Marta Buchaca, que proposa una obra sobre la família i la legitimitat que tenim a l’hora de decidir sobre la mort dels altres, i Bruels, una obra de la companyia empordanesa La Llarga i text d’Oriol Morales, que es va poder veure en el darrer Festival Grec tancaran la primera part de la temporada.
De gener a maig els espectacles programats giren al voltant d’entendre la mort per celebrar la vida.
Celebraré mi muerte és una obra de teatre documental dirigida per Víctor Morilla i Alberto Sanjuan en què Marcos Hourmann explica la seva experiència quan, saltant-se tot protocol mèdic, va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena d’una pacient per acabar amb el seu patiment.
També es podrà veure Herència abandonada, de Lara Díez, Premi Crítica Serra d’Or, que es va poder veure a l’Àtic 22 la temporada passada.
La proposta d’Àlex Rigola Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, arribarà a la Beckett després del seu pas per Temporada Alta.
Licaó. Una apologia del desig és un dels textos més personals de Dimitris Dimitriadis, una de les veus majors de la dramatúrgia europea contemporània, que dirigirà Albert Arribas i interpretarà Sergi Torrecilla, amb una traducció de Joan Casas.
El mes d’abril, es podrà veure l’adaptació de la primera novel·la d’Eimear McBride, amb dramatúrgia d’Annie Ryan: Una niña es una cosa a medio formar, un monòleg interpretat per Pía Laborde-Noguez i dirigit per Pablo Miranda.
Finalment, el jove dramaturg Oriol Puig estrenarà el text Karaoke Elusia, en el marc del projecte europeu Extended Universe
Autora i companyies residents
Denise Duncan serà l’autora resident de la Sala Beckett, assumint l’encàrrec d’escriure una nova obra i, a més, s’incorpora com a dramaturga i assessora de l’equip artístic del teatre.
Les tres companyies residents, que estrenaran les seves propostes a la sala en els mesos de febrer a maig son: La Virgueria, que estrenarà Demà, un text d’Helena Tornero, Les Bianchis que seran la primera companyia resident de teatre familiar a la Beckett, i estrenaran I aleshores… què?, un text de Clàudia Cedó dirigit per Israel Solà que parlarà als infants sobre la mort, i The Mamzelles que estrenaran un text de Bàrbara Mestanza, Todas las flores, situat en un convent on, noies embarassades que esperen la vida s’adonen que arriba l’apocalipsi.
30 anys de la mort de Samuel Beckett
De novembre a gener, quatre espectacles commemoraran el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett.
Words and Music, de Samuel Beckett i Morton Feldman, dirigit per Nao Albet, serà l’espectacle que donarà el tret de sortida els dies 7, 8 i 9 de novembre.
A finals de novembre la Beckett produeix per primera vegada Esperant Godot, obra cabdal de Beckett. La proposta serà dirigida per Ferran Utzet, amb Nao Albet i Pol López com a Vladimir i Estragó, en una nova traducció que firma Josep Pedrals.
Míriam Iscla, Sílvia Bel i Rosa Renom protagonitzaran Beckett’s ladies, un espectacle format per quatre de les peces breus més essencials i radicals de Samuel Beckett, dirigides per Sergi Belbel.
Finalment, Llàtzer Garcia liderarà el laboratori Catàstrofes, que girarà al voltant de l’obra de l’autor, el resultat del qual es podrà veure el mes de gener.
Producció Sala Beckett:
‘La morta’ de Pompeu Crehuet
La Sala Beckett produeix també el nou text de Marc Crehuet, que s’ha inspirat en el seu besavi dramaturg Pompeu Crehuet. En la proposta, l’espectre del seu avantpassat li demana que dirigeixi la seva obra per ser reconegut com a un autor canònic de les lletres catalanes. L’obra comptarà amb Anna Bertran, Xavier Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez en el repartiment i es podrà veure a la Sala de baix del 4 de març al 5 d’abril.
Els laboratoris de creació
Aquest any la Beckett acull 10 laboratoris. Per una banda, continuen el laboratori de creació jove Els malnascuts, el laboratori Peripècies coordinat per Sergi Belbel, L’Obrador de filosofia, espai d’investigació interdisciplinari de música, poesia, dansa i paraula, Debut*, que gira al voltant del gènere, les noves identitats trans i les seves formes de representació en la ficció, i El Colectivo del Texto, que reuneix dramaturgs de diversos indrets de l’estat espanyol.
Per altra banda, s’afegeixen el laboratori De Regno, que es basa en el text homònim inconclús de Tomàs d’Aquino, Catàstrofes, a partir de l’obra de Samuel Beckett, Absència. Enyor. Record, una exploració sobre el dol i la pèrdua; Escriptura en viu, d’escriptura dramàtica a temps real, i As punk as possible, sobre el feminisme, el món queer, la contracultura i el poder.
Poesia a escena
Torna l’Alcools, el festival de poesia dirigit per Andreu Gomila que enguany arriba a la seva sisena edició, amb recitals un cop al mes i al llarg de tota la temporada. Els primers recitals seran amb Anna Gual (octubre) o Carlos Zanón (novembre).
